Allau de boletaires en una temporada que s'espera de rècord: cal regular-ne l'activitat?

Aquest any, si va plovent, s'espera una gran temporada de bolets, la millor dels últims deu anys, amb una producció de 120 quilos per hectàrea. En un any normal, se'n poden fer 60 quilos. I això vol dir allau de boletaires als boscos, com ja hem vist durant aquest setembre.

L'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya Juan Martínez de Aragón avisa que, en una bona temporada, les xarxes socials s'omplen de bolets i, per tant, molta gent va al bosc per omplir cistells més grossos.

"I no en cullen dos, tres o quatre quilos per a ús propi. En cullen carretades: 60 quilos, 70. Què en fan? O els venen i, per tant, se n'hauria de regular la comercialització, o es fan malbé.", reflexiona.

Una normativa redactada i mai aprovada

"Catalunya va ser la primera a redactar una normativa i som l'única comunitat que no n'ha aprovat cap", recorda Jordi Terradas, de Boscat, que representa les Associacions de Propietaris Forestals. El text es va redactar el 1993 i va quedar "desat en un calaix".

La Generalitat i els sectors afectats el van revisar fa tres anys, però no s'ha aprovat res. "És un tema impopular, però cal capgirar-lo i entendre que es farà un millor ús del bosc", reclama Terradas.

Vedats de caça de bolets

Fa més de deu anys que Josep Pintó, el propietari d'una finca de més de 200 hectàrees a la Coma i la Pedra, al Solsonès, hi va crear el primer vedat de bolets. Per entrar a collir-ne s'ha de pagar un tiquet que costa 10 euros i permet passar-hi el dia i collir-ne fins a tres quilos.

Hi ha tot de panells informatius amb les normes a seguir, com ara no cridar ni dur els gossos deslligats. També expliquen quines varietats trobaran, sobretot llenega negra i rovelló.

"La qualitat de l'experiència canvia radicalment. No hi ha massificació. La regulació pretén donar valor en aquest bosc", explica, perquè només poden entrar-hi deu persones al dia.

Carnets de boletaire, llicències o tiquets

Obtenir una llicència o carnet per un preu simbòlic o treure un tiquet per entrar un dia al bosc són algunes de les opcions que proposen propietaris, boletaires i micòlegs, perquè "et fa ser més conscient d'on ets i tens més cura", explica Ramon Minoves, de la Penya Boletaire de Berga.

Podria ser una manera d'evitar els problemes que, de vegades, genera la massificació, com aparcar en camins, enmig del camp, obrir tanques dels ramats o deixar escombraries al bosc.

I sobretot proposen diferenciar l'ús recreatiu del professional perquè, segons Terradas, quan se'n cullen a manta per vendre'ls s'està generant "una activitat econòmica molt opaca".

Què hi diuen els boletaires?

A Catalunya, la tradició d'anar a buscar bolets és gairebé un patrimoni nacional, sempre s'ha fet. La qüestió és en quines condicions. Minoves assegura que si es redueix l'accés motoritzat ja es guanyaria molt.

Però defensa que en cap cas s'ha de prohibir entrar al bosc. "No podem posar tanques al camp", insisteix.

Una altra opció és posar límits al que els cull i sobretot, segons Martínez de Aragón, s'ha de donar una alternativa als propietaris forestals, que també són els propietaris dels bolets.