A la sang hi trobem moltes respostes. En alguns hospitals ja es fa servir una anàlisi per fer el diagnòstic d'Alzheimer, sempre acompanyada d'una prova d'imatge del cervell i precedida d'una avaluació clínica a nivell cognitiu.
L'anàlisi de sang estalvia als pacients sotmetre's a una punció lumbar, molt més molesta. Amb molta fiabilitat, si es troben certs nivells de la proteïna TAU en sang indica que també hi haurà la proteïna amiloide al cervell.
La presència d'aquestes dues proteïnes és el que caracteritza la malaltia d'Alzheimer. I ara s'ha vist en un estudi que, més enllà del diagnòstic, l'analítica també és útil per preveure com progressarà la malaltia.
"Nivells més alts d'aquesta proteïna ens poden ajudar a identificar els pacients que tindran una evolució més ràpida", explica Ignacio Illán, investigador i neuròleg de Sant Pau.
Arribaran més ràpid a la fase de dependència, que és la fase que moltes persones tenen al cap quan pensen en la malaltia d'Alzheimer.
Ignacio Illán, investigador i neuròleg de Sant Pau, assenyala un gràfic de l'estudi sobre l'evolució de l'Alzheimer segons els nivells de p-tau217 (3Cat)
La demència, recorden els experts, és només la fase final de l'Alzheimer, que en realitat comença molts anys abans.
Com sempre passa en medicina, no tot és tan fàcil ni matemàtic, perquè hi ha altres factors que hi influeixen.
La reserva cognitiva, per exemple, fa que hi hagi pacients amb un nivell educatiu molt alt que requereixen més càrrega de patologia per manifestar els símptomes.
Seguiment durant 10 anys
Els investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau van estudiar 731 persones, amb i sense deteriorament cognitiu, durant una dècada. En van analitzar els nivells de p-tau217, una forma específica de la proteïna TAU associada a la neurodegeneració.
Van veure que es tracta d'un biomarcador que, a banda de correlacionar-se amb la presència d'Alzheimer, també ajuda a anticipar el ritme de deteriorament cognitiu.
I això és així fins i tot en fases molt inicials de la malaltia, quan els símptomes són molt lleus.
Això, en un futur, "pot ajudar a seleccionar millor els pacients candidats a participar en assajos clínics de tractaments modificadors de la malaltia", assegura Judit Selma-González, neuropsicòloga investigadora del grup de Neurobiologia de les Demències.
Moment clau en el tractament de l'Alzheimer
Justament, aquesta recerca es publica en un moment crucial, perquè s'espera --encara amb moltes incerteses i retards-- l'aprovació a Espanya del primer medicament eficaç per a aquesta malaltia, el lecanemab.
És un gran repte perquè hi ha molts pacients i perquè cal molta infraestructura sanitària que, a hores d'ara, no tenim prou dimensionada.
Una arribada, però, que s'està endarrerint a Europa, mentre que en molts altres països del món ja està disponible. Tot i que el comitè científic de l'Agència Europea dels Medicaments (EMA) en va donar el vistiplau a finals del 2024, en l'àmbit polític, la Comissió Europea no ho va fer fins a l'abril passat.
Tot això és temps perdut respecte a l'inici del tractament.
Alberto Lleó, cap de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau, lamenta tot aquest retard.
Els ministeris de Sanitat i les agències del medicament nacionals, fins que no hi ha una aprovació formal d'Europa, no comencen el procés d'examinar-ne l'ús en cada un dels països.
Ignacio Illán i Judit Selma són investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau (IRSP)
Ignacio Illán reconeix la inquietud que suscita.
Hi ha molta incertesa, no podem saber quant de temps trigarà, els pacients ens ho pregunten a la consulta, però no podem dir si seran sis mesos, si serà un any o més.
Tractament complex
Tot plegat és rellevant, no només per als pacients que esperen, sinó també perquè el sistema sanitari s'ha de preparar.
El fàrmac s'administra per via endovenosa cada 15 dies. A més, per seguretat, s'hauran de fer ressonàncies magnètiques periòdiques i la realitat és que "els hospitals de dia estan saturats, els equips de ressonància magnètica també, i hi ha poc personal per assumir aquest nou repte".
Alberto Lleó assegura, però, que d'experiència amb aquest i altres medicaments similars que vindran sí que en tenen, perquè se segueixen donant dins el marc d'assajos clínics en els quals participen hospitals catalans.
Coneixem perfectament com s'administra, els efectes adversos i el maneig; tenim els marcadors diagnòstics. Però una cosa és tractar 10 persones dintre d'un estudi i l'altra és una població molt més gran que haurem de tractar durant 18 mesos.
A Catalunya hi ha un pla director sociosanitari que hi està treballant, però encara sense recursos específics per a les unitats que hauran de fer aquests tractaments.
Només és el principi
El lecanemab és el primer medicament aprovat que ha demostrat que modifica el curs de la malaltia. Està indicat per a un petit grup de pacients, en les fases inicials de la malaltia i amb certes característiques genètiques.
Ignacio Illán, investigador i neuròleg de Sant Pau (3Cat)
Per ara, explica Ignacio Illán, el benefici que aporta a nivell cognitiu és lleu, del 30% després d'un any i mig de tractament.
Lògicament l'efecte no és de curació, ni és un canvi radical.
Però després d'un segle des del descobriment de la malaltia sense avenços en aquest sentit, és un principi esperançador que, a més, pot ajudar a canviar la imatge que es té de la malaltia.
Lleó fa l'analogia amb el que va passar amb l'ictus fa 30 anys.
No tenia cap prioritat perquè no hi havia tractament. Quan vam disposar-ne d'un, que a més s'havia d'administrar en qüestió d'hores, va fer que es remodelés tot el sistema per permetre que els pacients s'atenguessin el més ràpid possible.
I mentre pacients, professionals i sistema sanitari estan expectants per l'arribada del lecanemab, tot i que els efectes de moment són discrets, Illán diu que ja s'està veient la segona generació de fàrmacs que vindran, més segurs i més eficaços.
