Amb la canya a punt

Per a un filòleg que es passa la vida tancat a casa remenant paperots reals i virtuals (que lluny que queden aquells temps xirucaires d'en Coromines…), treballar per a un programa de televisió és tot un repte. En comptes de diecs de paper i alcovers digitalitzats que tanques o apagues quan tu vols, et trobes tot de gent que no són de la teva corda: directors, realitzadors, redactors, actors, tècnics…, i, el que és pitjor, tots disposats a qüestionar els teus dogmes a cada moment, perquè ells no tenen el mateix punt de vista que tu sobre el fet lingüístic, i sobretot no s'alimenten exclusivament, com fas tu, de matèria verbal. De fet, segurament tenen el punt de vista de la gent normal, és a dir, més primigeni, més diguem-ne… experiencial. T'ajuden a recordar una de les regles bàsiques del bon filòleg, que és tenir sempre present que el malalt ets tu.

Per això El llenguado ha sortit com ha sortit: fresc, ple de coloraines i sense ombra de dogmatisme (almenys fins allà on n'hem sabut), una virtut rara en aquests temps de sentències (no solament judicials) que vivim. És el resultat exacte de la interacció amb aquest grup de gent que m'han fet la feina tan fàcil i amb els quals jo mateix m'he espolsat una mica d'encarcaramenta filològica de sobre; fins al punt que, engrescats (perquè la llengua és com els tramussos: a mesura que en vas tastant et vas animant i ja no pararies), ens hem animat a salpebrar aquest retrat de la llengua catalana actual amb un parell o tres de seccions gamberres, per no dir brètoles, de les quals modestament en reconec la culpa. Perquè al català ara mateix li calen moltes coses (començant per un Estat), però un parell que li corren molta molta pressa són sentit de l'humor i una mica d'autoestima, que l'ajudin a destranscendentalitzar-la (no proveu de dir aquest mot tot sols a casa) i a fer-la més dúctil, més expressiva i més viva.

Moltes gràcies, doncs, a la Fúlvia Nicolàs i al seu equip per estar sempre amb la canya de pescar llenguados a punt, i encara més per deixar-me fer el ridícul tot encarnant aquesta paròdia de lingüista de guàrdia, perquè per una vegada jo també me'n podré enfotre. O encardar, que diuen les pelaies.