Animac 2026: les 10 pel·lícules que no et pots perdre d'una edició dedicada als canvis
Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, celebra 30 anys i ho fa amb més de 230 títols programats que es poden veure entre el 19 i el 22 de febrer a Lleida.
Durant aquests dies, s'hi projecten 12 estrenes mundials, 11 estrenes internacionals, 55 estrenes a Espanya i 39 estrenes a Catalunya, així com 59 òperes primes. Amb el lema "Things change", el festival proposa una mirada oberta al canvi.
La 30a edició d'aquest festival internacional especialitzat ofereix una programació que inclou projeccions de curts i llargmetratges, conferències, classes magistrals, tallers, activitats educatives, espais professionals i activitats paral·leles.
Aquí us proposem una selecció de pel·lícules:
1. Olivia y las nubes (2024, República Dominicana)
Direcció: Tomás Pichardo-Espaillat, llargmetratge.
És una obra d'animació singular i emocionalment rica que combina imaginació visual, realisme màgic i una narrativa fragmentada per explorar les complexitats de l'amor i la pèrdua. La pel·lícula, que s'estrena a Catalunya, utilitza el recurs narratiu de l'efecte Rashomon: diversos personatges --com Olivia, Ramón, Bárbara i Mauricio-- viuen i relaten diferents facetes d'una història d'afectes, desitjos i decepcions.
El seu èxit queda certificat en el seu pas impressionant per festivals com Annecy, Locarno, Màlaga i Ottawa, així com per la seva nominació als Annie Awards.
2. Maya, donne-moi un titre (2024, França)
Direcció: Michel Gondry, llargmetratge.
El guanyador de l'Oscar Michel Gondry torna a l'animació amb un film original creat com si fos un joc i un diàleg entre pare i filla.
A banda de signar-ne la direcció, també treballa l'animació amb la tècnica del cut-out analògic: papers retallats i moguts fotograma a fotograma. El resultat és un viatge visual que farà somiar els més petits i somriure els més grans, recordant-nos que de l'art també en pot néixer l'amor. Va guanyar l'Os de Vidre a millor pel·lícula a la secció Generation Kplus de la Berlinale.
3. El cuerpo de Cristo (2025, Espanya)
Direcció: Bea Lema, curtmetratge.
És una obra gràfica impactant que combina memòria familiar, religió i malaltia mental amb una mirada íntima i valenta.
El dibuix, amb una estètica que recorda l'art popular i el brodat tradicional, reforça la sensació d'intimitat i fragilitat, però també d'opressió. Es tracta d'un curt valent, emocionalment intens i amb una forta càrrega simbòlica, que confirma Bea Lema com una veu singular dins el còmic contemporani.
4. Porque Hoje É Sábado (2025, Portugal, França i Espanya)
Direcció: Alice Eça Guimarães, curtmetratge.
La narració, sense diàleg, se centra en un dissabte que per a una dona no és de descans, sinó de feines domèstiques i "treball invisible".
El curt, de 12 minuts, utilitza animació 2D per explorar aquest conflicte íntim. És una peça d'animació emotiva i compromesa que aconsegueix en pocs minuts transmetre una sensació de fatiga, frustració i anhel de llibertat.
5. Im Auto Tapes und Butterbrot (With Tapes and Toasts in the Car) (2025, Alemanya)
Direcció: Kiana Naghshineh, curtmetratge. Producció alemanya inclosa en la secció oficial.
La història segueix a Shari, una jove que s'enfronta a un càncer en estat avançat i que, en intentar evitar parlar d'això amb la seva família, es veu transportada molt simbòlicament a l'espai. Allà coneix la gossa cosmonauta Laika --una referència en l'exploració espacial-- que la guia a través de diverses etapes emocionals: negació, ira, por, alliberament i agraïment.
És un curt animat emotiu i reflexiu que aprofundeix en la manera com fem front a la pròpia mortalitat i als vincles afectius. Connecta amb l'espectador a través d'imatges carregades de simbolisme i sensibilitat.
6. Pobre Marciano (2025, Espanya)
Direcció: Àlex Rey, curtmetratge. Inclòs dins la sessió Curts Bandarres.
És un curtmetratge àgil, creatiu i amb un sentit de l'humor lleuger, però punyent i que aprofita una premissa aparentment simple per parlar, amb ironia, de les expectatives socials i personals que acostumen a fer nosa.
La combinació d'animació 2D, música i personatge excèntric transmet un caràcter distintiu, fent que sigui capaç de crear un univers propi i memorable.
7. Kabuki (2025, Brasil)
Direcció: Tiago Minamisawa, curtmetratge.
És un curt valent i commovedor que utilitza l'animació stop-motion com a eina no només narrativa, sinó també emocional. La història de Kabuki no es limita a una simple representació, sinó que aconsegueix fer sentir l'experiència trans des de dins, trencant tòpics i oferint una mirada sensible i empàtica.
És un treball que convida a la reflexió sobre la identitat, la violència social i la resiliència personal.
8. La vie avec un idiot (2025, França)
Direcció: Theodore Ushev, curtmetratge.
Aquest curtmetratge utilitza el surrealisme i l'humor negre per explorar temes com la productivitat, la pena, l'alteritat i la inadaptació social. La senzillesa de la premissa --viure amb algú que no encaixa en les normes-- esdevé una metàfora poderosa sobre el judici i l'acceptació de l'altre.
El to combina crítica social i tocs absurds amb un estil visual ric i expressiu.
9. Papillon (2024, França)
Direcció: Florence Miailhe, curtmetratge.
És un viatge poètic i introspectiu. El mar actua tant com a espai físic com a memòria viva, i les seves imatges evocadores creen una atmosfera on la identitat i la història --personal i col·lectiva-- es fonen.
Encara que el curt pot resultar més impressionista que narrativament clar per a alguns espectadors, la força visual i emocional de l'obra és incontestable i la seva capacitat de sintetitzar tantes capes de significat és realment admirable.
10. Lumi saab meid (Winter in March) (2025, Armènia i Estònia)
Direcció: Natalia Mirzoyan, curtmetratge. Inclòs dins el programa Futur Talent.
És una obra que s'atreveix a abordar un tema molt present en el món actual --la guerra i l'exili-- a través d'un llenguatge visual i narratiu intens i evocador.
La decisió de barrejar la realitat amb detalls gairebé onírics crea una experiència que no només informa, sinó que posseeix emocionalment l'espectador i el convida empàticament a sentir el pes de la por i el desarrelament. Fa reflexionar sobre el cost humà de la repressió i la recerca de llibertat.
