Anònims de l'ACA: "Rebíem pressions per deixar construir en zones inundables"

"Necessites un anònim a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)." Aquesta va ser la resposta d'un dels màxims experts a Catalunya sobre risc d'inundacions davant la pregunta: per què s'ha deixat construir en zones inundables?

Era una de les qüestions que volíem respondre al documental "Alerta inundable" que estrenem a "Sense ficció". Altres especialistes, com la Glòria Furdada, professora emèrita de Geologia de la UB, assenyalaven el mateix camí a seguir:

Mesos més tard, vam aconseguir parlar amb diversos extreballadors de l'Agència Catalana de l'Aigua, que és qui ha d'autoritzar per poder construir en aquestes zones. Quatre d'ells van voler donar el seu testimoni sobre les pràctiques i les pressions que havien rebut durant els anys que van treballar-hi, majoritàriament durant època del boom immobiliari.

Uns testimonis que hem mantingut en l'anonimat perquè no puguin patir represàlies, tal i com es demana a la llei espanyola dels alertadors 2/2023, d'acord amb la llei europea vigent. En aquest article, podreu llegir part de les transcripcions literals de les converses mantingudes amb ells. També hem tret els noms dels caps, els alcaldes i les localitzacions exactes dels projectes, perquè no se'ls pugui trobar però també per no caure en l'assenyalament de casos particulars quan l'objectiu és veure que es tractaria d'una pràctica estesa i habitual, almenys durant la primera dècada dels anys 2000.

-(Periodista) Hola, bon dia. Et va bé que parlem ara?

"Sí, sí. T'estava esperant."

-(P) Perfecte. Et faig primer les preguntes de protocol. Permets que es pugui reconèixer la teva identitat?

"No."

-(P) Estàs d'acord en què incloguem aquesta conversa en el documental?

"Sí."

-(P) Explica'm primer on estaves treballant i durant quin període de temps...

"Jo vaig estar treballant allà entre el X i el X."

-(P) Estem parlant de l'Agència Catalana de l'Aigua?

"Sí, correcte. La nostra funció era revisar les sol·licituds d'ajuntaments o particulars relacionades amb l'urbanisme i veure si eren compatibles amb la inundabilitat de la zona. Podia ser un permís per construir una urbanització, una benzinera, una escola, un polígon industrial... o fins i tot un Planejament Urbanístic."

-(P) Preníeu les decisions amb llibertat?

"Era una llibertat una mica disfressada... Els nostres informes tenien un pes molt important i a vegades estaven en contra dels interessos dels ajuntaments. I llavors aquí venia el conflicte."

-(P) Què passava? Com reaccionaven?

"Quan feies un informe desfavorable i per tant, els hi denegaves la possibilitat de construir, entraven en còlera.

Recordo reunions amb alguns alcaldes que semblava que vingués un ministre. El de X, era. Tenien un creixement urbanístic molt potent i jo recordo que el responsable de la delegació d'urbanisme d'allà era el terror del meu cap. I l'alcalde ni t'explico.

Et deien: "Home, això ha de sortir bé, eh" (riu) això ha de sortir bé. De fet jo recordo que em diguessin "això ha de sortir bé", a la llera del riu! On havien de construir unes cases. Bueno, ha de sortir bé o no, perquè per això es fa un estudi!"

La pressió te la trobaves en trucades telefòniques, en correus electrònics i te la trobaves en reunions.

És un xoc entre el que diu la informació tècnica d'un enginyer respecte als interessos determinats. Econòmics, polítics, els que siguin."

-(P) Us "apretaven" els ajuntament, però també empresaris o constructors?

"Sí, recordo una gran empresa que volia fer una nau industrial i la volia fer en una zona inundable. I va moure cel i terra per fer-ho possible. Però la idea inicial era que això s'aprovés directament i sense dir ni mu. Que dius... home (riu)... per fer les coses així no cal que tinguis una Agència Catalana de l'Aigua!"

Ens anomenaven "talibans" perquè no els deixàvem fer l'urbanisme que ells volien. Es podria buscar de quins partits polítics eren aquests ajuntaments que pressionaven tant els tècnics de l'ACA.

"I que un ajuntament intenti collar perquè s'hi juga molt, ho puc arribar a entendre. El que resulta complicat d'entendre és que hi hagués pressions 'des de dins' de casa nostra. Això sí que era escandalós."

-(P) Quan parleu de pressions internes, a què us referiu? Us pressionaven també els vostres caps?

"No tots, però alguns sí."

-(P) Com ho feien? Quina era la dinàmica?

"El que no pot ser és que tu vagis amb un informe desfavorable i te'l facin revisar 7 i 8 vegades perquè a criteri dels teus mateixos caps, no surt tal i com l'ajuntament tenia les expectatives. I aquesta interferència, aquest interferir en la decisió del tècnics, era rutinària.

El dia següent em tornava a trobar el mateix expedient sobre la taula amb un postit que deia "torna't-ho a mirar" o "vine'm a veure que n'hem de parlar". "N'hem de parlar" què significa? Significa que el meu cap hi havia alguna cosa que no veia clara. Que està molt bé, el problema eren els motius que hi havia darrera. Quan no és un motiu tècnic, quan no és una errada meva, sinó que és una qüestió que aquest resultat s'espera que vagi en una direcció o en una altra. Això és el que no està bé.

La situació va anar empitjorant fins al punt que havies d'enviar l'informe i te'l tornaven canviat. Et tatxaven algunes frases que no els agradaven i ho havies de posar amb les paraules que t'estaven dient. Hi havia casos molt extrems on et demanaven canviar la favorabilitat de l'informe. Si tu havies dit que no era favorable, doncs que fos favorable.

Sí que recordo una reunió on em deien "això ha de ser favorable" i jo els hi deia que no. Els hi ensenyava les dades que tenia, perquè eren dades dels estudis que s'havien fet des de l'Agència. No m'ho podia inventar. Son càlculs tècnics i no donaven. Crits a la oficina molts? Molts crits. Alguns tècnics cridant "jo això no ho firmo", "no penso entrar en aquesta reunió", si, de tècnics plantant-se."

-(P) Com ho vivíeu? Patíeu pel lloc de feina?

"Que com ho vivia? Amb ansietat. Jo no era conscient que em poguessin acomiadar per ser professional, no encaixava dins dels meus plans."

"Sense ser un crim, és una cosa que pot ocasionar danys molt greus. Empenyem el planejament cap aquí, empenyem el planejament cap allà... Això és criminal? No ho sé. Això és més una reflexió pels advocats."

Ho consultem amb Gabriel Capilla, vicepresident de la secció de Dret Administratiu de l'ICAB: "La pressió en termes jurídics és una conducta que està recollida en una cosa que li diem codi penal. Les pressions en aquest sentit per incidir en una decisió pública té conseqüències greus. En relació amb el període que anomenen la bombolla immobiliària, doncs hi ha el convenciment que hi havia pressions per tot arreu, de tot tipus: econòmiques, polítiques, socials, doncs perquè poguessin haver requalificacions de sols, per enriquiments particulars, empresarials, polítics, de tota mena. Això és innegable."

-(P) En quines situacions t'havies trobat amb això?

"Sí que recordo el cas d'una escola en concret que estava en una zona inundable, pràcticament al mig de la llera. No vull dir la zona."

-(P) En el cas d'aquesta escola, tu et vas trobar que fessis l'informe desfavorable i que et diguessin que havia de ser favorable?

"Sí, sí. I el que vaig fer és dir que era desfavorable amb condicionants. I tot i així em van tornar a insistir (pausa) que havia de sortir ja i que havia de ser favorable."

-(P) I com va acabar?

"Jo em vaig negar a fer-ho favorable. I li van donar a un altre company que sí que va firmar. Hi ha casos que tècnicament no eren molt greus, però hi havia casos difícils. I per aquesta banda estic content d'haver-me negat. Perquè com a mínim jo no ho he signat."

-(P) Però com es feia aquest canvi, de desfavorable a favorable?

"Es feia afegint condicionants. Per netejar consciències. Que pot ser millorar la canalització a dalt, o pujar la cota, etc. I llavors el que fas és transformar un desfavorable en favorable. Però la pregunta és: llavors, amb tots aquests condicionaments, l'estructura o l'actuació està en total seguretat? Jo crec que en molts casos la resposta seria no."

-(P) Que passava això se sabia? Era conegut per tothom?

"Això ho sabia tothom. No només ho sabia tothom sinó que estava normalitzadíssim."

-(P) I si neguen saber que passava?

"Doncs t'estarien mentint clarament. T'estarien mentint clarament. No estem parlant d'una cosa subtil i puntual. Estem parlant d'una cosa tant freqüent i tant normalitzada que ho havíem adaptat tots com el nostre material normal de feina. Llavors, negar això, no dic que no ho facin, eh, però seria ridícul."

-(P) Per què has decidit explicar-ho?

"Crec que és important donar a conèixer que tot això està passant, que ha passat.

"Jo crec que no són negligències qualsevols. Ara mires enrere i et sembla escandalós. Però quan estàs allà dins ho normalitzes. El que tinc curiositat és per saber si la cosa encara està així o ha millorat una mica, o ha millorat del tot.

"Tant de bo servís per evitar que torni a passar. Però tinc els meus dubtes. Per corregir això caldria canviar bastantes persones de la cadena de comandament. O fins hi tot de més amunt. L'escarni públic està bé, i tant de bo fos més públic. Tan de bo els faci pensar, però tinc els meus dubtes.

"Si volem poder confiar en l'administració, hi ha certes coses que no s'han de fer. I no serveix de res posar lleis, proposar normatives, si després aquestes millores es dinamiten des de dins.

"Es van fer coses molt malament en el seu moment, i no les pagarà el que se'n va beneficiar econòmicament, sinó que ho pagarà aquell que no va tenir res a veure amb això i que després va comprar la casa o la nau industrial.

"Passarà quan passi, potser d'aquí 500 anys? Potser no ho veurem, però pot passar. I s'hagués pogut evitar."

Des de 3Cat hem preguntat sobre aquestes pràctiques a l'Agència Catalana de l'Aigua. Ens han respost que no els consta cap denúncia sobre aquests fets. Asseguren que, actualment, es garanteix el bon funcionament i que la llei és més restrictiva per edificar en zones inundables des del 2016.