Ansietat per sobrepagament i síndrome de l'impostor: quan creus que no vals el que cobres
Cada vegada és més habitual trobar persones que consideren que perceben un salari per damunt del que mereixen. Si bé no és una realitat generalitzada en el mercat laboral, diversos estudis recents indiquen que l'ansietat per sobrepagament és cada vegada més comú, i pot arribar a tenir conseqüències per a la salut mental.
Segons la revista Phsicology Today, un 70% dels professionals han tingut aquesta sensació, o sentiments associats a la síndrome de l'impostor, almenys un cop durant la seva carrera. En el cas de les dones altes executives, el percentatge puja fins al 75%, i fins a un 80% en el cas dels emprenedors.
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estudiat la prevalença de la percepció que es cobra massa per la feina que es fa, i ha constatat que, igual que la síndrome de l'impostor, es detecta més entre les dones que en homes.
Es dona, això sí, en perfils i sectors molt concrets: "En perfils altament qualificats i especialment en sectors en què els salaris són molt competitius", explica el professor dels Estudis d'Economia i Empresa i del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC, Carlos González-Reyes.
Aquests sectors són àmbits com la tecnologia, la consultoria estratègica o les grans firmes de serveis. "Llocs on la progressió professional ha estat ràpida". També en espais "d'alta rotació", com en algunes empreses emergents.
Entorns on els sous es poden inflar per atreure talent, de vegades sense que la persona arribi a percebre que el seu valor afegit justifica aquest salari.
Una percepció que connecta amb la síndrome de l'impostor
La professora de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Mireia Cabero, explica que aquesta percepció es pot arribar a vincular amb la síndrome de la impostora, tot i que són "dues experiències psicològiques diferents".
Poden existir separades o juntes, tot i que sovint van de la mà perquè comparteixen una ferida: l'autoestima professional baixa.
És un sentiment que apareix en persones que tenen "alta autoexigència", que són molt perfeccionistes i que "no es perdonen fàcilment els errors".
La persona sent preocupació o "por anticipatòria que els altres s'adonin de la poca vàlua professional que té". A més, amaga aquest sentiment, i per això se sent "mentidera, culpable i incòmode".
Es tracta, doncs, d'una simptomatologia pròpia d'una ansietat generalitzada.
On neix aquest sentiment?
Cabero descriu que aquesta autopercepció apareix en persones que, en l'àmbit professional, no tenen clara quina és la seva "marca personal", quins són els seus "trets diferencials, els seus talents i les seves aptituds".
Tenen poca consciència del que aporten i en què contribueixen professionalment.
El punt de partida, però, és una "creença complementària" que es concreta en una idea tipus: "He de ser mereixedor d'allò que se'm dona, ha de ser fruit del meu esforç." L'origen, assegura la psicòloga, rau en l'educació rebuda a casa, una mentalitat o fins i tot "creences religioses".
També pot tenir a veure amb cert "idealisme", una vocació per "voler ser algú per la societat, i només quan ho soc puc merèixer determinats honoraris".
Per tant, té a veure més amb factors psicològics personals i no tant d'entorn o organitzacionals.
Efectes sobre la salut mental
Mireia Cabero adverteix que aquest tipus de pensaments poden derivar en problemes de salut mental si es presenten amb freqüència i no els sabem gestionar. Assegura que "desgasten molt el sistema nerviós i emocional" i això pot fer que l'ansietat "arribi a generalitzar-se i anar més enllà de l'entorn on s'ha generat".
Pot derivar en un trastorn d'ansietat o burnout.
Per evitar-ho la psicòloga recomana treballar per trobar recursos propis que ens permetin recuperar l'autoestima, la identitat i l'autoconcepte professionals, construir-se una "marca personal realista".
Trencar el tabú sobre "quant es cobra"
Parlar de quants diners es cobren és encara un tema tabú. Dir obertament quants diners es guanyen sovint incomoda, sobretot per por a comparacions amb altres feines que tinguin tant o més prestigi social, però que estiguin més mal pagades. Això malgrat que cobrar bé estigui vist com "una sort" socialment.
El professor d'Economia i Empresa de la UOC, Carlos González-Reyes, explica que la normativa europea que entrarà en vigor el juliol del 2026 pot ajudar a trencar aquesta situació, ja que les empreses estaran obligades a publicar els sous i explicar els criteris retributius.
Amb aquesta mesura, la comparació retributiva entre feines similars serà més evident. A més, a l'hora de publicar una oferta de feina ja no n'hi haurà prou amb posar "sou a convenir", sinó que caldrà anunciar clarament la retribució i els criteris associats.
