Del director d'"El Mago Pop: la il·lusió del Paral·lel"
Antonio i la fàbrica d'emocions
Les emocions han estat el motor del documental "El Mago Pop: la il·lusió del Paral·lel". El director, Lluís Escarmís, explica com ha viscut en primera persona el seguiment d'Antonio Díaz i del seu somni d'acollir al Teatre Victòria de Barcelona el millor espectacle de màgia del món
27/04/2021 - 23.10 Actualitzat 12/05/2021 - 08.02
Com si d'un espectacle de l'Antonio Díaz, el Mago Pop, es tractés, les emocions, des del primer dia, han tingut un paper principal en la producció d'aquest documental.
L'emoció del dia que el vam concebre, el 17 de juliol del 2019, després d'entrar per primera vegada a un Teatre Victòria en obres i veure el munt d'històries que hi havia allà dins. Aleshores, vam decidir llençar-nos-hi de cap.
Les emocions tan especials durant tots els rodatges, fins al Cap d'Any del 2019. Veure créixer en primera persona un projecte com el de l'Antonio, amb un equip totalment implicat, ens va enganxar i va fer que més d'una vegada perdéssim la noció del temps i sovint també de la quantitat de material que estàvem enregistrant.
I també les emocions, difícils de descriure, viscudes durant tot el confinament. A causa de la pandèmia, el projecte del documental s'aturava, sense un futur clar. Viure la lluita i esforç de tot l'equip del Victòria per mantenir el teatre viu, juntament amb les ganes que teníem d'explicar-ho i el suport i consells de l'equip del programa "Sense ficció", van ser claus per trobar un nou enfocament al documental, després de digerir que el final no seria a Broadway, com teníem pensat.
L'agost del 2020 es torna a obrir el teatre i ens tornem a trobar. L'emoció tornar a ser el denominador comú quan assistim als assaigs, quan l'equip ens comparteix les seves vivències i quan comencem a entrevistar tots els col·laboradors. Anem descobrint bellíssimes persones, amb qui les entrevistes previstes de trenta minuts de durada s'acaben transformant en xerrades sense límit de temps sobre l'Antonio, la màgia, l'emoció i el futur del teatre.
I finalment, arriba la postproducció. Moment en què totes les idees han d'agafar la forma final. Moment en què tot el que havíem somiat s'ha d'explicar en 60 minuts. Transmetre tot el que hem viscut ha estat un procés difícil i ple també de tot tipus d'emocions.
Des de l'agraïment cap a l'Antonio i el seu equip, cap a la Televisió de Catalunya i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la certesa que aquest documental ha ajudat la nostra indústria i ajudarà la cultura, i al Paral·lel només ens queda desitjar que, ni que sigui un moment, vosaltres també us emocioneu.
#ImpulsemCultura
Avui és notícia
El ministeri no descarta que el brot de pesta porcina africana sortís d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
El whatsapp del cap de gabinet de Mazón a Pradas el dia de la dana: "Treu-te del cap confinar"