Anuncis de pisos de lloguer continuen sense el topall de preus tot i l'amenaça de sancions
Si consultem les pàgines web de moltes immobiliàries amb anys de trajectòria com Finques Forcadell, Amat, Oller o Guinot Prunera, trobem que la majoria d'anuncis de pisos de lloguer ja informen del preu màxim que es pot demanar i també del preu de l'últim contracte, com exigeix la llei.
En canvi, quan entrem als grans portals immobiliaris el panorama canvia. Per exemple, si busquem pis a Idealista a Terrassa, una ciutat declarada zona tensionada, surten 49 pisos de lloguer. Una tercera part són de temporada i, per tant, la llei no en regula els preus. L'altra tercera part es van construir després del 2020 que, ara per ara, tampoc entren a la regulació. I l'últim terç són de lloguer tradicional, els quals tan sols cinc informen de l'índex de preus, i tots de forma diferent i confusa.
Si fem una altra prova al barri de Gràcia, a Barcelona, el resultat va en la mateixa línia. Dels 340 pisos anunciats, pràcticament tots són de temporada i poden posar els preus que vulguin, fins i tot hi trobem un anunci de 3.500 euros per un pis de només 35 metres quadrats. Surten una cinquantena d'anuncis de lloguer tradicional, i només catorze informen de l'índex, tots de forma poc entenedora.
Això està passant quan ja fa gairebé tres setmanes que el govern va aprovar un decret llei que preveu sancions de fins a 90.000 euros si no s'informa del topall de preus als anuncis, entre altres multes.
De fet, el decret donava cinc dies de marge des de l'entrada en vigor perquè els anuncis, ofertes i nous contractes s'adaptessin a la norma.
Incompliments sense sancions
El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, reclama que sancionin els incompliments.
El que cal és una investigació proactiva de l'administració que estigui controlant els incompliments i sancionant-los sense necessitat que els llogaters haguem d'estar fent un periple burocràtic per aconseguir aquestes sancions.
Aragonès afegeix que el govern hauria de controlar quan les fiances d'un lloguer siguin molt superiors a la de l'anterior contracte.
És molt important que sigui l'administració qui estigui fent un buidatge dels anuncis, que sigui a qui li saltin alarmes directament quan un diposita una fiança que sigui molt superior al contracte anterior, perquè vol dir que és probable que s'estigui cometent un frau. Han d'enviar un missatge clar a propietaris, però també a llogaters, que no se'n deixarà passar ni una, que hi ha una llei que s'ha de fer complir.
Segons l'Agència Catalana del Consum, encara no s'han obert expedients ni s'han rebut denúncies, i ara estan acabant de veure qui tramitarà els expedients sancionadors perquè hi ha dos departaments implicats: Territori i Consum.
Una llei amb molts buits
Des del Col·legi d'Administradors de la Propietat Immobiliària, es queixen, novament, de les imprecisions d'aquest decret. Segons ha explicat el portaveu, Carles Sala, s'estan reunint amb la Generalitat per unificar criteris.
Hem fet demandes al Ministeri. No ens han contestat. La llei es va fer amb dos dies, i a la part final de la llei es va córrer massa, ja que té una tècnica legislativa molt i molt deficient que dona peu a moltes interpretacions, sobretot per evitar expedients sancionadors
Sala explica que la gran majoria dels col·legiats estan molt compromesos per fer les coses bé, tot i considerar que la quantia de les multes és desproporcionada.
El mateix dia que entrava en vigor la llei, el Col·legi d'Apis va fer un seminari web per explicar els canvis i hi van participar més de 500 professionals.
Molts van retirar anuncis per posar bé tota la informació. La nostra implicació és claríssima, tot i que és cert que hi ha portals on els anuncis no posen tot el que requereix
Sala proposa que, segurament, "faltaria algun tipus de filtre, quan es posa un anunci en algun d'aquests portals immobiliaris, que no et deixés penjar l'anunci si no es posa el preu de l'índex o no es posa el preu del contracte anterior".
Propietaris i llogaters estan d'acord que, tant la llei com el decret sancionador com l'índex de preus, tenen molts buits. Aragonès en cita diferents exemples:
Hi ha casos que l'índex no dona un valor quan busques un pis, perquè són pisos massa petis, o massa grans, o d'obra nova. I la llei no preveu què passa en aquests casos, com s'interpreta la limitació de preus.
Unes imprecisions que, segons el Sindicat de Llogateres, deixa desprotegits als llogaters i, segons els propietaris, està desviant cada cop més pisos cap al lloguer de temporada, d'habitacions o a la venda.
