2026 intens a la política espanyola: Sánchez i Feijóo, enrocats a les urnes, als tribunals i al Congrés
Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo afronten un 2026 d'alt voltatge, atrapats en una successió de convocatòries electorals forçades pel PP i un reguitzell de causes judicials que afectaran els seus partits i que marcaran l'agenda política. Immersos en una campanya electoral permanent, el primer semestre de l'any no donarà treva ni al PSOE ni al PP.
El Congrés és avui la imatge més agra d'un clima polític crispat en què Sánchez mira d'esgotar la legislatura estant en minoria, mentre Feijóo assegura que ha arribat el moment d'un canvi de cicle polític.
Ara com ara, Sánchez no té garantida la majoria al Congrés pel trencament amb Junts, però tampoc Feijóo té assegurat un teòric govern en solitari si guanyés un avançament electoral de les generals, amb un Vox en auge a les enquestes que podria ser imprescindible per rellevar Sánchez a La Moncloa.
Gener. Primera prova de foc per a Sánchez
L'any començarà posant a prova la minoria de Sánchez al Congrés. Abans d'acabar el gener s'han de convalidar mesures prorrogades, com la prohibició de desnonar famílies vulnerables o el bo social.
També la revalorització de les pensions, un decret específic per a les bonificacions al transport públic o una millora de l'SMI que encara està en negociació. El PP, Junts i el PNB no aclareixen què votaran i Sumar colla el PSOE perquè trobi els suports que calen.
Els partits també podrien forçar una compareixença del president espanyol per retre comptes sobre els darrers casos de corrupció i d'assetjament sexual en el si del seu partit.
També serà un mes clau per al finançament singular de Catalunya i s'espera que el govern i La Moncloa presentin, després de Reis, un acord que sigui extrapolable per a la resta de territoris.
Un nou sistema que s'haurà de portar tot seguit al Consell de Política Fiscal i Financera, on xocarà amb la negativa del PP. La prova final, però, serà la votació al Congrés, que s'espera per a abans de Setmana Santa.
Feijóo conviurà aquest 2026 amb l'ombra, per via judicial, de les etapes d'Aznar i Rajoy. A l'Audiència Nacional comença el segon judici contra Francisco Granados, exmà dreta d'Esperanza Aguirre, per la trama Púnica.
Fa onze anys que va esclatar el cas i Granados s'enfronta a una petició de sis anys de presó per suposada contractació irregular d'empreses per organitzar les festes de diferents municipis madrilenys governats pel PP.
Febrer. Primera cita electoral i un altre test per a Feijóo
El 8 de febrer els aragonesos celebren eleccions i Feijóo torna a veure-se-les amb Vox, ara a través de Jorge Azcón. Després del resultat a Extremadura, amb una victòria clara de María Guardiola, però insuficient per governar sense els d'Abascal, l'estratègia d'anar a les urnes del PP passarà un altre test d'estrès.
La campanya aragonesa coincideix en el temps amb les negociacions extremenyes per a un nou govern i Feijóo té previst de parlar amb Abascal en algun moment si cal desencallar l'entesa.
Les mateixes eleccions són també un test per a Sánchez. Després de la patacada monumental de Gallardo a Extremadura, Pilar Alegría és la primera exministra reconvertida en candidata que surt de La Moncloa per mirar de donar poder territorial a Pedro Sánchez.
Els socialistes creuen que Alegría no té el llast que arrossegava Gallardo i que les urnes li seran propícies. El PSOE necessita un bon resultat i Sánchez arguments per desactivar el discurs popular del canvi de cicle.
Els socialistes continuaran pendents dels tribunals, amb Santos Cerdán citat a declarar pel cas de Leire Díez i la suposada reunió que hauria mantingut amb ella a Ferraz quan encara era secretari d'Organització del PSOE.
Mentrestant, el Congrés reprendrà l'activitat ordinària, es reprenen els plens i, en la primera de les sessions, s'hi hauria de votar la condonació del FLA. 18.000 milions d'euros per a Catalunya i un estalvi milmilionari per a comunitats governades pel PP, que no hi està a favor. La majoria de Sánchez torna a necessitar Junts.
Març. Castella i Lleó a les urnes i els PGE en l'aire
Març serà un mes clau per als pressupostos generals de l'Estat. El compromís de l'executiu espanyol és dur-los al Congrés -no ho ha fet encara aquesta legislatura- tot i que sap que difícilment prosperaran i que, fins i tot, podrien no votar-se si s'aprova alguna esmena a la totalitat.
De fet, Pedro Sánchez ha encarregat als seus ministres que li facin propostes de mesures socials que no s'hagin d'aprovar al Congrés, per assegurar-se així un impuls de l'agenda del govern aquest 2026, que Sumar reclama com a condició per sostenir l'executiu.
Pedro Sánchez confia, però, que si Carles Puigdemont torna a Catalunya la relació amb Junts es pot reconduir i ho situa com una de les grans "fites" del 2026.
La Moncloa espera amb delit la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea --que hauria d'arribar com a molt tard al mes de març-- que hauria d'avalar l'amnistia. I també que el Tribunal Constitucional es pronunciï en la mateixa direcció.
Al març també votarà Castella i Lleó. Serà la segona cita electoral del 2026 després de l'Aragó i continuarà posant a prova la fortalesa del PP en aquest territori.
És el primer que va obrir la porta als governs conjunts amb Vox el 2022 i la que més clarament apunta a una repetició de l'entesa com a única opció perquè Alfonso Fernández Mañueco repeteixi com a president.
Abril. La Kitchen del PP, a judici
Si els socialistes poden passar per un calvari judicial de múltiples fronts, també el PP tindrà el seu viacrucis. I el judici de la trama Kitchen és el tràngol més gran que haurà de surfejar Feijóo. Arrencarà el 6 d'abril i asseurà al banc dels acusats Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior amb Rajoy.
La causa investiga si es va fer servir el ministeri i els seus recursos policials per mirar d'obtenir i destruir informació que estava en mans de Luis Bárcenas i que acreditava la caixa B i el finançament irregular del PP. Una causa en què apareix també l'excomissari Villarejo, personatge clau del que es coneix com les clavegueres de l'Estat.
Un altre maldecap per al PP, herència de l'etapa Aznar, és la investigació a Cristóbal Montoro i el seu despatx, Equipo Económico. El va fundar quan va deixar de ser ministre en la seva primera etapa i s'investiga si, quan va tornar al govern espanyol amb Rajoy, maniobrava perquè s'aprovessin lleis favorables a empreses que contractaven l'oficina que havia creat.
És un cas que està en suspens, amb desenes de recursos presentats i la petició que es traslladi des de l'Audiència de Tarragona a un jutjat de Madrid -on té seu social Equipo Económico- o, si no pot ser, a l'Audiència Nacional.
També al mes d'abril acaba la pròrroga a la investigació sobre Begoña Gómez -dona de Sánchez- que ha fet el jutge Peinado. Qui no té data de judici és Alberto González Amador -parella d'Isabel Díaz Ayuso-, que està pendent d'un jutge de la secció penal. El seu judici podria demorar-se fins a finals d'any o ja el 2027, tenint en compte que el temps d'espera per fixar aquest tipus de judicis ronda un any, de mitjana.
Maig. El germà de Pedro Sánchez, al banc dels acusats
Al calendari del maig està marcat en vermell el dia 28. És el dia fixat per l'Audiència de Badajoz per jutjar David Sánchez, germà del president espanyol. Li demanen fins a tres anys de presó perquè, suposadament, es va aprofitar de la seva influència familiar per aconseguir un lloc a mida com a coordinador dels conservatoris de la Diputació de Badajoz.
Les acusacions demanen la mateixa pena per a Miguel Ángel Gallardo, que era president de la Diputació quan van passar els fets. Gallardo ha estat el candidat del PSOE a les passades eleccions extremenyes i ha dimitit pels mals resultats, però s'ha mantingut com a diputat.
Juny. Els andalusos, a les urnes
El calendari electoral situa el juny com el mes límit perquè Andalusia vagi a les urnes. El president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, podria avançar-les si vol aprofitar una inèrcia guanyadora al PP i ningú, menys Pedro Sánchez, és capaç d'assegurar que el president espanyol no avanci les generals per fer-les coincidir amb les urnes a Andalusia.
Unes eleccions que suposaran la sortida de La Moncloa de María Jesús Montero, un pes pesant de l'executiu espanyol, que marxarà com a candidata del PSOE un cop hagi tancat les carpetes dels pressupostos i del finançament singular.
Montero tindrà el repte d'esgarrapar un bon resultat a un bastió que havia estat socialista, però que ara governa el PP, amb una de les majories absolutes més sòlides per als populars.
La sortida de Montero obligarà, per tant, Pedro Sánchez a fer nous canvis al seu executiu. En clau econòmica, Brussel·les abonarà una nova partida dels fons europeus Next Generation, que serà de més de 6.200 M€.
Serà la penúltima entrega, amb uns fons que han estat bàsics per a La Moncloa per impulsar mesures davant la manca de pressupostos. Quan concloguin, al desembre, Espanya haurà accedit a un total de 103.000 milions d'euros, més del 6% del PIB en els darrers cinc anys.
