Anys 60: les dones s'empoderen als pobles de costa
Tot va començar amb un correu d'en Tono Folguera, productor del documental. Havia llegit no sé a on, una frase de l'hispanista Paul Preston en què deia que les sueques, amb el seus biquinis, havien fet més per l'arribada de la democràcia a Espanya que tota l'oposició. Evidentment això era una "boutade", un estirabot pretesament enginyós, però ens va animar a aprofundir en l'impacte del turisme en l'Espanya del tardofranquisme.
El tema ja s'havia estudiat molt des de la perspectiva macroeconòmica i a nosaltres ens va semblar interessant estudiar-lo des del vessant personal. Per això vàrem fugir d'experts i vam concentrar-nos en persones anònimes.
Va ser una època en què varen entrar en contacte turisme i petites poblacions pesqueres, tots dos, amb moltes ganes d'experiències 'exòtiques'?
Vàrem entrevistar més de 30 persones i ens van confirmar el que intuíem: l'impacte de l'arribada del turisme massiu els va transformar i va aportar un aire de modernitat a l'Espanya de la dictadura.
El que més ens va sobtar va ser descobrir l'empoderament de les dones als pobles de costa: mentre els marits sortien a pescar o llaurar el tros, elles llogaven habitacions als turistes a casa seva, aprenien idiomes, guanyaven més diners que ells.
Com ens va dir una entrevistada: "Les dones van ser les grans mànagers dels primers anys del turisme". Després, la construcció dels macrohotels va canviar les coses, o no tant, perquè algunes d'aquestes dones es van posar al front d'aquests macrohotels.
