Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Flick Barça prèvia Betis
Eric Garcia renova Barça
Hugo Mallo abús sexual

Aprovat l'embargament d'armes a Israel, obert a excepcions "per interès general": què implica?

El decret llei inclou una disposició addicional sorpresa que permetria al govern espanyol autoritzar qualsevol operació de compravenda "en circumstàncies excepcionals"

23/09/2025 - 18.45 Actualitzat 24/09/2025 - 22.56

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el reial decret llei per fer efectiu l'embargament d'armes a Israel. Era l'última de les nou mesures anunciades per Pedro Sánchez el 8 de setembre "per aturar el genocidi a Gaza, perseguir els seus executors i fer costat a la població palestina". 

Però el decret aprovat inclou una sorpresa: una clàusula addicional que permet excepcions puntuals lligades a "l'interès general".

La disposició afegida  porta l'epígraf "defensa dels interessos generals" i deixa una gran porta oberta que permetria al govern espanyol autoritzar qualsevol operació de compravenda d'armament a Israel "en circumstàncies excepcionals", a través d'un acord del Consell de Ministres.

En concret, estableix que el Consell de Ministres "podrà, excepcionalment, autoritzar les transferències de material de defensa, d'un altre material i de productes i tecnologies de doble ús (...) quan l'aplicació de la prohibició que preveu aquest article suposi un menyscapte per als interessos generals nacionals". I haurà de tenir l'informe previ de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Do.

El reial decret s'ha publicat aquest dimecres al BOE.


Preveure imprevistos

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ho ha justificat dient que la nova llei ha de poder preveure imprevistos. És a dir, que ha de ser prou flexible per si cal rectificar en cas de necessitat. Per exemple, ha dit, en casos de "seguretat nacional o política exterior", o si es donen "situacions excepcionals que puguin no haver estat previstes inicialment o que sorgeixin durant la seva implementació". Un d'aquestes situacions podria ser el cas d'un software o component clau per a la seguretat nacional que no es pogués substituir.

La voluntat de l'executiu espanyol és "minimitzar i limitar l'ús" d'aquestes excepcions, segons fonts governamentals. I en cap cas, asseguren, volen fer-la servir com a "porta del darrere" per mantenir el comerç d'armes amb Israel. Però Sumar ja s'ha afanyat a dir que demanarà que aquest punt es retiri.  

De fet, aquesta tarda, en una trobada en mitjans, fonts de l'executiu han assegurat que ara per ara no hi ha res que s'aculli a l'excepcionalitat. I han advertit que qui incompleixi la prohibició s'enfronta a un delicte de contraband de productes prohibits.

El decret s'ha aprovat en un Consell de Ministres on no hi havia Pedro Sánchez, que és a Nova York participant en el debat general de l'Assemblea de les Nacions Unides, on Gaza acapara tota l'atenció. Una Assemblea General en la qual s'han reunit 150 països per reconèixer l'estat palestí i demanar una solució al conflicte amb Israel basada en la creació de dos estats.

Pedro Sánchez amb el rei Felip VI a l'Assemblea de l'ONU, aquesta tarda (EFE/Pool Moncloa/Borja Puig de la Bellacasa)

S'ha de convalidar al Congrés

El decret llei entrarà en vigor un cop publicat al BOE, però l'haurà de convalidar el Congrés en un termini màxim de 30 dies. És a dir, que s'ha de debatre i votar a la cambra, on haurà d'obtenir el vot favorable de la majoria dels diputats. Segons fonts del govern, el text està en mans dels socis parlamentaris des del cap de setmana.

Sumar ja ha dit que, una vegada convalidat, demanarà que es tramiti com a projecte de llei per poder-hi introduir esmenes. I n'ha avançat dues que pensa proposar: ampliar-ne l'àmbit d'aplicació a tots els països condemnats o investigats per genocidi; i canviar aquesta disposició que permet excepcions a l'embargament via Consell de Ministres. 

Mentrestant, diuen, s'oposaran a qualsevol operació que el Consell de Ministres proposi com a excepció a l'embargament, en cas que ho faci. 

Concentració de diputats en suport a Gaza, el 9 de setembre passat, davant el Congrés (EPTV/Jesús Hellín)

Altres excepcions i obstacles

La resta de mesures anunciades per Pedro Sánchez ja es van aprovar al Consell de Ministres de fa dues setmanes, i inclouen:

  1. Prohibir el trànsit a ports espanyols de tots els vaixells que transportin combustibles destinats a les forces armades israelianes.
  2. Denegar l'entrada a l'espai aeri espanyol a tots els avions de l'estat d'Israel que transportin material de defensa.
  3. Prohibir l'accés a territori espanyol a les persones que participin de forma directa en el genocidi, la violació de drets humans i els crims de guerra a la Franja.
  4. Prohibir la importació de productes israelians procedents dels assentaments il·legals a Gaza i Cisjordània i la publicitat per a la comercialització d'aquests productes a Espanya. També prohibeix la publicitat de serveis procedents d'aquests assentaments --com, per exemple, pisos turístics--.
  5. Limitar els serveis consulars prestats als ciutadans espanyols residents en assentaments il·legals, que quedaran restringits als mínims legals obligatoris.
  6. Reforçar el suport a l'Autoritat Palestina amb un increment dels efectius en la missió d'assistència fronterera que la UE té a Rafah i establir nous projectes de col·laboració amb l'ANP en agricultura, seguretat alimentària i assistència mèdica.
  7. Ampliar la contribució espanyola a l'UNRWA en 10 milions d'euros addicionals.
  8. Augmentar l'ajuda humanitària a Gaza per assolir els 150 milions d'euros el 2026.

El primer i el segon punt també afecten les bases nord-americanes de Rota, a Cadis, i Morón, a Sevilla, que es regeixen per un conveni entre Espanya i els Estats Units, però que han de respectar la normativa espanyola en vigor. Segons aquest conveni bilateral, els Estats Units ha d'informar a Espanya de la munició emmagatzemada o en trànsit a la base, però no de la destinació final de l'armament. L'executiu espanyol no es planteja modificar aquest conveni perquè, segons fonts del govern, confien que els Estats Units respectarà la legislació espanyola.

Pel que fa a la prohibició de la importació de productes procedents dels assentaments il·legals en territoris palestins o de la seva publicitat, el ministeri d'Exteriors preveu fer un llistat de codis postals dels assentaments de Cisjordània. El llistat s'entregarà també a l'Agència Tributària perquè els funcionaris de duanes puguin detectar els productes vetats i impedir-ne el pas.

Tot i així, les fronteres europees continuaran obertes a aquests productes, que poden saltar-se la prohibició fàcilment a través de tercers països, de dins i de fora del mercat comú. 

Concentració contra el comerç d'armes amb Israel davant el Congrés, al maig (EPTV/Jesús Hellín)

Sense més marge legal, segons La Moncloa

Cada tres mesos, el govern haurà de retre comptes davant el Congrés de l'aplicació d'aquestes mesures sobre les relacions comercials amb Israel.

El ministre d'Economia ha dit que el reial decret aprovat "esgota tots els marges d'actuació legal disponibles" per pressionar Israel respectant el dret internacional, els tractats internacionals i la normativa comunitària.

Carlos Cuerpo ha assegurat que la prohibició de comprar armes a Israel tindrà poc impacte en l'economia espanyola i servirà per fomentar l'autonomia estratègica en el sector de defensa.

Per la seva banda, el Ministeri de Defensa ja ha anunciat la substitució dels míssils israelians Spike, dels quals s'ha anul·lat la compra, per un nou sistema anticarro que es desenvolupi a Espanya, a Europa o en un altre país aliat. Les alternatives amb més opcions que s'estan estudiant són el sistema Javelin dels Estats Units i el francès Akeron.