Apunts del CEO: les claus que expliquen per què Aliança Catalana es multiplica
El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, dibuixa un Parlament molt més escorat cap a l'extrema dreta, en la línia del que ja passa a la majoria dels estats europeus.
Ara, Vox i Aliança Catalana (AC) sumen 13 diputats a la cambra, una xifra que pràcticament triplicarien si ara es fessin eleccions, i arribarien, per la part alta de la forquilla, fins als 34 diputats.
Junts cau, Aliança es dispara
La patacada de Junts que dibuixa el CEO s'explica, en bona part, perquè és el partit que menys electors és capaç de retenir. 4 de cada 10 votants que asseguren haver elegit la papereta de Junts a les últimes eleccions catalans ara ja no ho tornarien a fer.
La majoria dels que canviarien de vot es decantarien ara per Aliança, que absorbiria un 21% d'antics votants juntaires. Ja en percentatges molt inferiors, un 7% de votants se n'anirien cap a ERC, un 4% cap a la CUP i un 8% cap a altres opcions polítiques o l'abstenció.
En conseqüència, AC es dispara, en gran part, per l'entrada d'antics votants de Junts, i això la portaria a guanyar amb claredat a les demarcacions de Girona i Lleida, circumscripcions que es van decantar per Junts en els últims comicis i on, justament, l'altra formació d'extrema dreta, Vox, hi té poca implementació.
Ara bé --i això és novetat-- Aliança també rebria un 9% d'antics votants de Vox, un 9% d'abstencionistes, un 7% d'antics votants d'Esquerra i un 5% d'antics votants del PP. Guanya per pràcticament tots els costats, tot i que amb intensitats diverses.
AC suma contraris a la independència
L'entrada de nous votants ha transformat els electors de Sílvia Orriols, i això es nota en els seus discursos i en les seves posades en escena. Els electors d'Aliança ara són menys independentistes: un terç dels seus afins són contraris a la independència. És la xifra més baixa de votants independentistes entre els partits que són partidaris d'un estat català.
La majoria dels seus votants, 6 de cada 10, són homes, però l'últim CEO destaca un creixement, de pràcticament 10 punts, de suport femení.
Una quarta part dels seus votants se situen entre els 40 i els 50 anys, però AC està fent forat també en el sector més jove, situant-se com a tercera força entre els menors de 30 anys, i segona opció preferida, només al darrere de Vox, si ens fixem només en els homes més joves.
Les semblances d'AC i Vox
Gairebé 1 de cada 10 nous votants d'AC prové de Vox. Durant la presentació del baròmetre, el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, assegurava que els votants d'AC i de Vox cada vegada s'assemblaven més.
I en part --en bona part-- és així. En tots dos casos, tenen votants que s'informen majoritàriament per xarxes socials (un 51% en el cas d'Aliança i un 43% en el cas de Vox). En tots dos casos, aglutinen els votants més crítics amb els governs de Salvador Illa i de Pedro Sánchez.
També tenen l'edat mitjana dels seus votants al voltant dels 45 anys, tot i que Vox fa més forat en el públic més jove i Aliança té percentatges similars en franges d'edats diferents. Tots dos també tenen els electorats més optimistes sobre el futur de la seva situació econòmica.
Però la principal semblança entre els afins a tots dos partits és el rebuig a la immigració. Pràcticament tots els votants d'AC i de Vox asseguren que el govern ha perdut el control de les persones que entren al país.
I l'única diferència és que pràcticament la totalitat dels que volen votar a Vox en unes futures eleccions asseguren que hi ha massa immigració i en el cas d'Aliança els que secunden la frase són el 86%, és a dir, una àmplia majoria, però 9 punts menys que els del partit de Santiago Abascal.
De fet, els votants d'extrema dreta són els únics que situen la immigració com el problema més important que té Catalunya. La resta de votants, i en totes les franges d'edat, situen l'habitatge com la seva màxima preocupació, a molta distància de la immigració o la seguretat, que són el seu segon o tercer problema.
L'extrema dreta també vol cordons sanitaris
La mesura que fins ara s'ha aplicat per combatre l'extrema dreta als parlaments és el cordó sanitari. És a dir, la unitat de la resta de partits per impedir que prosperin iniciatives dels grups d'extrema dreta.
Al Parlament, tots els partits --tret del PP, Vox i AC-- van subscriure un cordó sanitari, tot i que diverses veus de Junts, principalment els seus principals alcaldes, ha demanat aixecar-lo i votar al costat de l'extrema dreta si estan d'acord amb la proposta o la iniciativa que es sotmeti a votació.
La majoria de votants dels Comuns, la CUP i ERC es decanten per excloure els moviments extremistes amb aquesta mesura. En el cas del PSC, són el 49%, fregant la majoria. En canvi, els electors de Junts estan dividits, a partits iguals, a favor o en contra dels cordons sanitaris, com els del PP.
Crida l'atenció com una quarta part dels votants de Vox i una cinquena part dels que elegirien la papereta d'AC també són partidaris de cordons sanitaris. La pregunta a fer-los seria a qui li pensen aplicar aquest aïllament.
Part de la resposta la trobem en com s'ubiquen els electors d'Aliança dins l'eix esquerra-dreta. En aquest sentit, la majoria de votants del partit es situen al centre polític, és a dir, molt més a l'esquerra del què es situen els electors de Vox --els més escorats a la dreta-- i els del PP.
L'impacte polític de l'enquesta
Les enquestes són la fotografia d'un moment determinat. Que els resultats que pronostiquen s'acabin traslladant a unes eleccions depèn d'altres factors.
Més enllà de l'elaboració de l'enquesta i de la interpretació científica de les dades --el que coneixem com "la cuina"--, la translació del baròmetre a un futur parlament dependrà de la situació política quan hi hagi eleccions, de la capacitat dels partits per mobilitzar els seus electors i que es no es quedin a casa, i també pels caps de llista que acabin elegint.
Ara bé, treure el cap i tenir bons o mals resultats en una enquesta també pot acabar arrossegant bona part de l'electorat. Molts possibles votants es poden acabar sumant a opcions que veuen guanyadores, o baixant del carro de les que considerin perdedores.
Tots aquests factors determinaran si el Parlament que surti d'unes futures eleccions s'assembla, o no, al que dibuixa al CEO. I això ho sabrem, si no hi ha cap avançament electoral, la primavera del 2028.
