Arcadi Cervelló: "Vaig ser dels primers a arribar al camp de concentració d'Argelers"
L'Arcadi té 99 anys i recorda perfectament tot el que va viure durant la Guerra Civil: tres dies abans del moviment es va casar, va lluitar al bàndol dels republicans, va ingressar al Cos de l'Aire, va fugir a França, va estar en un camp de concentració i, finalment, va tornar a Barcelona.
4 min
Arcadi Cervelló va néixer el 21 de febrer de 1910, és a dir, que acaba de fer 99 anys. La seva lucidesa al recordar moments de la Guerra Civil que el van impressionar és admirable. Viu tot sol i es mou com si tingués 20 anys menys, totalment independent. Ens rep a casa seva amb un gran somriure i una bona encaixada de mans. Després, s'asseu pausadament al sofà i ens pregunta: - "Què voleu saber?", tot disposat a passar qualsevol examen de memòria, segur que no li fallarà.
La seva història és ben curiosa perquè va sortir de tots els entrebancs, controls i vigilàncies d'una lluita a la qual molts no trobaven sentit. Però d'una manera o atra, ell sempre aconseguia escapar de tot.
En el moment en què va esclatar la guerra l'Arcadi es dedicava al comerç de les carns, tenia representacions a Extremadura i Galícia, una parada a l'escorxador i diversos comerços de carn per Barcelona. Sense saber el que passaria, va decidir casar-se. "Em vaig casar tres dies abans del moviment, el 15 de juliol de 1936. La meva dona i jo volíem fer vacances i anar cap a Saragossa o Mallorca, però finalment vam marxar cap a València. "Allà es van quedar retinguts durant dies i per deixar-los marxar van haver de presentar un document firmat per set partits". Li va semblar tan increïble, llavors, que els ha guardat tota la vida i ens els ensenya ara, 70 anys més tard.
L'Arcadi Cervelló va lluitar al bàndol dels republicans. Diu que va tenir sort perquè el van ferir al front, als malucs, i això el va tenir d'un hospital a un altre fins que el van destinar a Barcelona fora de la primera línia de combat. "Era el 24 de setembre de 1937, el dia de la Mercè. Els meus amics no van tenir tanta sort i es van quedar allà."
Al cap d'un temps, va ingressar al Cos de l'Aire, a l'aviació, fins que va acabar la guerra. "Estaven projectant una ofensiva a Terol i necessitaven conductors per fer enllaços. Vaig entrar voluntari com a motorista perquè era la millor manera de ser independent i no passar els constants controls que suportaven els que duien cotxes". Però per ser conductor de vehicle l'havien d'ascendir. I el van fer caporal.
Era principis de 1939, l'Arcadi va poder tornar a Barcelona per visitar la seva dona i la família. Va plantejar-li fugir a França, on tenien uns familiars. Potser allà els esperava millor vida. "A Barcelona no hi havia res, només por." La dona de l'Arcadi es va sumar a un grup de dones d'oficials i ell va marxar amb moto per les muntanyes fins que va haver d'abandonar el vehicle durant la fugida.
En arribar a França, el van desarmar i el van enviar al camp de concentració d'Argelers. Va ser dels primers a arribar-hi, però al cap de pocs dies se'n va escapar. Va trobar una família catalana, de Cassà de la Selva, i a través seu va establir contacte amb uns parents que vivien a Nimes. Al cap d'uns dies, la seva dona el va localitzar i es van quedar allà fins al final de la guerra. Li van proposar pujar a un vaixell i anar cap a Mèxic, en comptes de tornar a Espanya. Però a última hora, va decidir tornar cap a Barcelona.
"A l'intentar tornar cap a Barcelona amb el meu sogre i la meva dona, els de l'exèrcit es van quedar amb tota la meva documentació i els meus diners. Però vaig tenir sort perquè un comandant a Puigcerdà ens va deixar viure en un hotel a canvi de presentar-me davant seu cada matí i cada tarda." Tot i així no va poder marxar fins que el seu sogre va presentar uns avals de la gent del barri de Barcelona que deien que "era bona persona". Amb aquella informació el van destinar al camp de presoners d'Igualada.
Al cap de poc temps el van enviar al camp d'Igualada, però no hi va anar. Va decidir anar cap a Barcelona, a casa seva. "Anàvem justos de diners, però sempre hi havia algun amic que t'ajudava."
L'Arcadi es considera una persona amb molta sort perquè va anar superant tots els perills de la guerra, es va poder refer durant la postguerra i mantenir la seva família. També va ajudar molta gent que va confiar en ell.
(Escolta aquí el relat de l'Arcadi sobre la guerra)
La seva història és ben curiosa perquè va sortir de tots els entrebancs, controls i vigilàncies d'una lluita a la qual molts no trobaven sentit. Però d'una manera o atra, ell sempre aconseguia escapar de tot.
En el moment en què va esclatar la guerra l'Arcadi es dedicava al comerç de les carns, tenia representacions a Extremadura i Galícia, una parada a l'escorxador i diversos comerços de carn per Barcelona. Sense saber el que passaria, va decidir casar-se. "Em vaig casar tres dies abans del moviment, el 15 de juliol de 1936. La meva dona i jo volíem fer vacances i anar cap a Saragossa o Mallorca, però finalment vam marxar cap a València. "Allà es van quedar retinguts durant dies i per deixar-los marxar van haver de presentar un document firmat per set partits". Li va semblar tan increïble, llavors, que els ha guardat tota la vida i ens els ensenya ara, 70 anys més tard.
L'Arcadi Cervelló va lluitar al bàndol dels republicans. Diu que va tenir sort perquè el van ferir al front, als malucs, i això el va tenir d'un hospital a un altre fins que el van destinar a Barcelona fora de la primera línia de combat. "Era el 24 de setembre de 1937, el dia de la Mercè. Els meus amics no van tenir tanta sort i es van quedar allà."
Al cap d'un temps, va ingressar al Cos de l'Aire, a l'aviació, fins que va acabar la guerra. "Estaven projectant una ofensiva a Terol i necessitaven conductors per fer enllaços. Vaig entrar voluntari com a motorista perquè era la millor manera de ser independent i no passar els constants controls que suportaven els que duien cotxes". Però per ser conductor de vehicle l'havien d'ascendir. I el van fer caporal.
Era principis de 1939, l'Arcadi va poder tornar a Barcelona per visitar la seva dona i la família. Va plantejar-li fugir a França, on tenien uns familiars. Potser allà els esperava millor vida. "A Barcelona no hi havia res, només por." La dona de l'Arcadi es va sumar a un grup de dones d'oficials i ell va marxar amb moto per les muntanyes fins que va haver d'abandonar el vehicle durant la fugida.
En arribar a França, el van desarmar i el van enviar al camp de concentració d'Argelers. Va ser dels primers a arribar-hi, però al cap de pocs dies se'n va escapar. Va trobar una família catalana, de Cassà de la Selva, i a través seu va establir contacte amb uns parents que vivien a Nimes. Al cap d'uns dies, la seva dona el va localitzar i es van quedar allà fins al final de la guerra. Li van proposar pujar a un vaixell i anar cap a Mèxic, en comptes de tornar a Espanya. Però a última hora, va decidir tornar cap a Barcelona.
"A l'intentar tornar cap a Barcelona amb el meu sogre i la meva dona, els de l'exèrcit es van quedar amb tota la meva documentació i els meus diners. Però vaig tenir sort perquè un comandant a Puigcerdà ens va deixar viure en un hotel a canvi de presentar-me davant seu cada matí i cada tarda." Tot i així no va poder marxar fins que el seu sogre va presentar uns avals de la gent del barri de Barcelona que deien que "era bona persona". Amb aquella informació el van destinar al camp de presoners d'Igualada.
Al cap de poc temps el van enviar al camp d'Igualada, però no hi va anar. Va decidir anar cap a Barcelona, a casa seva. "Anàvem justos de diners, però sempre hi havia algun amic que t'ajudava."
L'Arcadi es considera una persona amb molta sort perquè va anar superant tots els perills de la guerra, es va poder refer durant la postguerra i mantenir la seva família. També va ajudar molta gent que va confiar en ell.
(Escolta aquí el relat de l'Arcadi sobre la guerra)
