Arrodoniment solidari quan paguem amb targeta: com funciona i com desgravar les donacions
Quan paguem amb targeta, en algunes botigues al datàfon hi surt un missatge que ens demana si volem destinar uns cèntims a finalitats benèfiques. És l'arrodoniment solidari, una pràctica cada cop més habitual.
Aquest gest permet arrodonir la compra a l'alça per fer una donació a una ONG. És un gest que sol repetir-se molt més al desembre que la resta de l'any.
Però aquest novembre la desgràcia de la dana ha fet que les donacions a través d'aquest sistema s'hagin disparat fins a xifres rècord. Amb l'ajuda als damnificats pel temporal, la recaptació per arrodoniment solidari s'ha multiplicat per quatre en algunes empreses.
Qui hi ha al darrere?
Cèntim a cèntim, aquest sistema mou milions d'euros, però hi ha persones que no s'atreveixen a fer el donatiu perquè desconeixen com funciona, un misteri que resolem de seguida.
Aquest arrodoniment es fa a través d'una aplicació i en la majoria dels casos darrere hi ha una empresa emergent barcelonina, Worldcoo, que es dedica a fer arribar la recaptació a les diverses organitzacions. En 12 anys de vida han recaptat 20 milions d'euros a l'Estat, amb 80 milions de donacions, la meitat a Catalunya.
Worlcoo treballa amb més de 5.000 botigues a tot l'Estat, Andorra i Portugal, entre les quals diversos supermercats com Condis, com també Correus, Textura o MediaMarkt. El 2018 es va estrenar amb el primer comerç, i cap dels que s'han anat incorporant al sistema s'han donat de baixa.
Com es tria la causa?
La comunicació també és molt important, perquè en algunes ocasions no tens clara la causa amb què col·labores.
És la botiga qui tria la causa. Des de Worldcoo li fan propostes sobre el projecte solidari amb què poden contribuir, i fan un calendari amb el comerç. "N'hi ha que canvien de campanya cada mes; d'altres, cada dos mesos", explica el conseller delegat de l'empresa, Òscar Figueras.
El comerç pot triar si amb els donatius es finançaran projectes de sostenibilitat, educació o salut, entre d'altres. Salut és la categoria que més diners ha recaptat aquest 2024.
Worldcoo preveu tancar l'any amb més de tres milions d'euros en donacions. Al novembre van fer el rècord en un mes per la dana, que va fer disparar la solidaritat. Moltes empreses van aturar la campanya que tenien en curs i es van bolcar a recaptar diners per als damnificats del País Valencià.
Com es pot desgravar la donació?
Com passa amb altres donacions a ONG, l'arrodoniment solidari també es pot desgravar en la declaració de la renda. Per poder-ho fer, cal demanar un certificat a Worldcoo cada cop que es fa una donació i presentar-lo amb la declaració de la renda. Ara la companyia treballa en una aplicació perquè aquest procés sigui més àgil, de manera que es pugui obtenir un sol certificat que aglutini totes les donacions.
En concret, per donacions de fins a 250 euros es pot deduir fins al 80% de l'import donat. A partir dels 250, la deducció és del 40%.
Per això Figueras defensa que aquestes donacions poden sortir "pràcticament de franc": has de donar moltes vegades, "de 20 cèntims en 20 cèntims", per arribar als 250 euros.
D'on treu el benefici l'intermediari?
El cent per cent del que es recapta amb els donatius va a l'ONG, que no paga res per avançat. Després de donar-li els diners recaptats, Worldcoo factura el servei a l'entitat.
És el millor sistema?
Però també hi ha posicionaments crítics amb el sistema. El professor de finances de l'EAE Business School Barcelona Gaietà Garcia considera que aquestes iniciatives de micromecenatge només són una tireta que no soluciona el desequilibri del repartiment de la riquesa:
Arrodoniment solidari? És una bona iniciativa, però hem d'anar més enllà, hem d'anar a la causa real.
En aquest sentit, Garcia defensa que les accions solidàries les han de fer els que més tenen. Però "totes aquestes accions de micromecenatge les organitzen les persones que tenen menys renda, amb la qual cosa el desequilibri encara es fa més gran", afegeix.
Puc confiar que els diners van on em diuen?
Moltes de les persones consultades per Catalunya Ràdio a peu de supermercat han assegurat que, quan els surt l'opció de fer l'arrodoniment solidari, diuen que no. Alguns d'ells, perquè no saben on van els calés, i d'altres perquè s'estimen més triar ells les causes.
En aquest sentit, el professor de finances d'EAE fa una crida a confiar en la gestió d'aquests fons.
M'agradaria que les persones hi confiessin, perquè hi ha moltíssimes organitzacions, la immensa majoria, que fan les coses bé i dediquen els recursos a allò que han dit que els dedicarien.
