Assange demana a Obama que els Estats Units aturin la "caça de bruixes" contra Wikieaks
Des de l'ambaixada de l'Equador a Londres, on està asilat des de fa dos mesos, Assange ha reclamat que s'aturi la persecució de periodistes i que el soldat Manning sigui alliberat. L'exjutge Garzón, ara advocat de Julian Assange, anuncia que s'exigirà legalment un salconduit per al creador de Wikileaks.
Redacció
4 min
El "cas Wikileaks" i el conflicte diplomàtic que ha obert entre el Regne Unit i l'Equador passa aquest diumenge per Londres, on Julian Assange ha parlat des de l'ambaixada de l'Equador, on viu des del 19 de juny. Ho ha hagut de fer des del balcó de l'edifici per evitar la possibilitat de ser detingut per part del Regne Unit.
Assange ha iniciat el seu discurs amb un agraïment a l'Equador, que li ha donat asil diplomàtic, i també als seus seguidors, així com a les persones que, des de tants països, entre els quals, els Estats Units, Suècia i Austràlia, li donen suport, quan ni tan sols els seus governs ho fan. "El món està mirant perquè vosaltres esteu mirant", ha dit.
El creador de Wikileaks ha recordat el gran valor de la gent que treballa a l'organització i també ha enviat un missatge a la seva família, als seus fills, a qui ha anunciat que "aviat" es tornaran a veure.
Julian Assange s'ha mostrat molt crític amb els Estats Units i ha demanant a aquest país i a Obama que "faci el que s'ha de fer" i que renuncïi a la "caça de bruixes" iniciada contra Wikileks. "Els Estats Units han de declarar davant de tot el món que no perseguiran els periodistes", perquè són els que treuen a la llum "els secrets dels poder" i les seves mentides. "Aquesta guerra ha d'acabar", ha dit Assange, així com tot el patiment que han hagut de suportar durant tot aquest temps "els delators". En la mateixa línia, Assange ha demanat l'alliberament del soldat Manning, que fa 851 dies que està detingut sense que se l'hagi jutjat, tot i que el màxim legal són 150 dies.
Finalment, el fundador de Wikileaks ha denunciat la repressió pel que fa a la llibertat d'expressió al món i que, a països que com Rússia, resulta tan evident. Així, ha esmentat la recent condemna a dos anys de presó de les integrants del grup Pussy Riot.
Assange recorrerà a la justícia per exigir a Londres el salconduit que li permeti viatjar a l'Equador
Abans de la compareixença d'Assange, ha parlat el seu advocat, Baltasar Garzón, qui ha demanat que es respecti el dret d'asil que l'Equador ha concedit al seu client i ha anunciat que s'exigirà legalment un salconduit per al creador de Wikileaks davant la negativa del Regne Unit a concedir-l'hi.
L'exjutge diu que el seu client està disposat a lluitar per reclamar els seus drets, legals i financers, els de la seva empresa i els de les persones investigades per les filtracions.
Vol declarar a Suècia
Divendres, el govern equatorià concedia l'asil diplomàtic a Assange per evitar que sigui extradit a Suècia, on se l'acusa d'uns presumptes delictes sexuals. Segons Garzón, Assange pensa respondre davant la justícia sueca, però argumenta que fins ara no hi ha hagut prou garanties. Tem que, després del judici a Suècia, els Estats Units el reclamin per haver difós documents confidencials del Departament d'Estat. Podria ser acusat de conspiració i d'espionatge, càrrecs que es poden arribar a castigar amb la pena de mort.
Assange, segons un portaveu de Wikileaks, sembla disposat a negociar l'extradició. Això sí, sempre que Suècia es comprometi formalment a no enviar-lo als Estats Units. De moment, Estocolm diu que s'espera a veure com evolucionen els fets a Londres, però ha subratllat que en cap cas extradeixen persones si s'arrisquen a la pena de mort.
Correa es fa la víctima
El conflicte diplomàtic va esclatar dijous, amb l'advertiment de les autoritats britàniques a Quito: si cal, irrompran per la força a l'ambaixada equatoriana per forçar l'extradició d'Assange. Una amenaça que ha encès els ànims del president equatorià. El seu objectiu principal ara és aconseguir la solidaritat de la resta de països llatinoamericans en el pols amb Londres. Davant dels aliats que conformen l'ALBA, Rafael Correa s'ha presentat com la víctima d'un assetjament "colonial".
Els ministres d'Afers Estrangers de Cuba, Veneçuela i Nicaragua, reunits a l'Equador, han advertit el Regne Unit que les seves amenaces poden tenir greus conseqüències a tot el món.
Correa, de moment, s'està sortint amb la seva en el pols regional. Divendres que ve, l'Organització d'Estats Americans discutirà sobre el "cas Assange". I ho farà a la seva seu, als Estats Units, el quart país en discòrdia, a més de Suècia, encara que se'n vulgui mantenir al marge. Però a l'interior mateix de l'Equador, l'oposició ha criticat Correa pel fet de voler-se erigir en defensor de la llibertat d'expressió quan al seu país ha endurit les lleis per restringir l'activitat informativa. Correa, indiferent a aquest debat, continua justificant la seva decisió perquè diu que no té garanties que Assange no serà extradit als Estats Units.
Assange ha iniciat el seu discurs amb un agraïment a l'Equador, que li ha donat asil diplomàtic, i també als seus seguidors, així com a les persones que, des de tants països, entre els quals, els Estats Units, Suècia i Austràlia, li donen suport, quan ni tan sols els seus governs ho fan. "El món està mirant perquè vosaltres esteu mirant", ha dit.
El creador de Wikileaks ha recordat el gran valor de la gent que treballa a l'organització i també ha enviat un missatge a la seva família, als seus fills, a qui ha anunciat que "aviat" es tornaran a veure.
Julian Assange s'ha mostrat molt crític amb els Estats Units i ha demanant a aquest país i a Obama que "faci el que s'ha de fer" i que renuncïi a la "caça de bruixes" iniciada contra Wikileks. "Els Estats Units han de declarar davant de tot el món que no perseguiran els periodistes", perquè són els que treuen a la llum "els secrets dels poder" i les seves mentides. "Aquesta guerra ha d'acabar", ha dit Assange, així com tot el patiment que han hagut de suportar durant tot aquest temps "els delators". En la mateixa línia, Assange ha demanat l'alliberament del soldat Manning, que fa 851 dies que està detingut sense que se l'hagi jutjat, tot i que el màxim legal són 150 dies.
Finalment, el fundador de Wikileaks ha denunciat la repressió pel que fa a la llibertat d'expressió al món i que, a països que com Rússia, resulta tan evident. Així, ha esmentat la recent condemna a dos anys de presó de les integrants del grup Pussy Riot.
Assange recorrerà a la justícia per exigir a Londres el salconduit que li permeti viatjar a l'Equador
Abans de la compareixença d'Assange, ha parlat el seu advocat, Baltasar Garzón, qui ha demanat que es respecti el dret d'asil que l'Equador ha concedit al seu client i ha anunciat que s'exigirà legalment un salconduit per al creador de Wikileaks davant la negativa del Regne Unit a concedir-l'hi.
L'exjutge diu que el seu client està disposat a lluitar per reclamar els seus drets, legals i financers, els de la seva empresa i els de les persones investigades per les filtracions.
Vol declarar a Suècia
Divendres, el govern equatorià concedia l'asil diplomàtic a Assange per evitar que sigui extradit a Suècia, on se l'acusa d'uns presumptes delictes sexuals. Segons Garzón, Assange pensa respondre davant la justícia sueca, però argumenta que fins ara no hi ha hagut prou garanties. Tem que, després del judici a Suècia, els Estats Units el reclamin per haver difós documents confidencials del Departament d'Estat. Podria ser acusat de conspiració i d'espionatge, càrrecs que es poden arribar a castigar amb la pena de mort.
Assange, segons un portaveu de Wikileaks, sembla disposat a negociar l'extradició. Això sí, sempre que Suècia es comprometi formalment a no enviar-lo als Estats Units. De moment, Estocolm diu que s'espera a veure com evolucionen els fets a Londres, però ha subratllat que en cap cas extradeixen persones si s'arrisquen a la pena de mort.
Correa es fa la víctima
El conflicte diplomàtic va esclatar dijous, amb l'advertiment de les autoritats britàniques a Quito: si cal, irrompran per la força a l'ambaixada equatoriana per forçar l'extradició d'Assange. Una amenaça que ha encès els ànims del president equatorià. El seu objectiu principal ara és aconseguir la solidaritat de la resta de països llatinoamericans en el pols amb Londres. Davant dels aliats que conformen l'ALBA, Rafael Correa s'ha presentat com la víctima d'un assetjament "colonial".
Els ministres d'Afers Estrangers de Cuba, Veneçuela i Nicaragua, reunits a l'Equador, han advertit el Regne Unit que les seves amenaces poden tenir greus conseqüències a tot el món.
Correa, de moment, s'està sortint amb la seva en el pols regional. Divendres que ve, l'Organització d'Estats Americans discutirà sobre el "cas Assange". I ho farà a la seva seu, als Estats Units, el quart país en discòrdia, a més de Suècia, encara que se'n vulgui mantenir al marge. Però a l'interior mateix de l'Equador, l'oposició ha criticat Correa pel fet de voler-se erigir en defensor de la llibertat d'expressió quan al seu país ha endurit les lleis per restringir l'activitat informativa. Correa, indiferent a aquest debat, continua justificant la seva decisió perquè diu que no té garanties que Assange no serà extradit als Estats Units.
