Aturen desnonaments i negocien amb fons voltor: la història de 4 jubilats de Badalona
Van començar com una associació sociocultural. La seva voluntat, dinamitzar la vida social d'un dels barris més desafavorits de Badalona, Sant Roc. La primera idea era organitzar algun concert, sessions de cinema a la fresca, dinars de germanor, però de seguida es van trobar que els veïns d'aquest barri tenien altres necessitats més urgents.
L'Enric, el Carles, el Ginés i el Pepe, quatre jubilats que van formar part de la gestació de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, van canviar de plans davant l'allau de desnonaments i el problema d'habitatge que patien els veïns amb qui es creuaven pel carrer. En molts casos, es trobaven amb famílies amb menors a càrrec que, en vènce'ls el contracte de lloguer, el preu que se'ls demanava per renovar uns anys més era del tot inassumible per la seva situació econòmica.
Entre concerts i sopars en comunitat, els membres de la Plataforma Sant Roc Som Badalona van començar a intentar a ajudar els veïns. Parlaven amb ells, els aconsellaven, els acompanyaven als serveis socials... El boca-orella va començar a córrer i en poc temps van decidir organitzar-se una mica. Van plantar-se amb una taula de càmping i unes cadires al carrer tots els dilluns a la tarda i les cues es van començar a formar.
Ara, les coses han canviat una mica. La cua és en forma de llista d'espera i sempre tenen donades totes les hores. Cada dilluns, una trentena de famílies vulnerables de Badalona passen per un dels dos despatxos que l'Ajuntament cedeix a la Plataforma Sant Roc Som Badalona un cop per setmana.
Badalona, una ciutat marcada pels desnonaments
A dia d'avui, un 60% dels pisos del barri de Sant Roc estan ocupats i, per tant, les persones que hi viuen són candidates a ser desnonades. Durant el 2021, es van programar una mitjana de 3 desnonaments diaris a tot Badalona. Alguns es van aturar i d'altres es van acabar executant. D'aquests últims, la xifra puja fins a 764.
A dia d'avui, 700 famílies recorren a la Plataforma Som Sant Roc mentre segueixen esperant trobar una solució en paral·lel des dels serveis socials.
Quatre jubilats i una cinquantena d'activistes
Ara són una cinquantena d'activistes, però qui es reuneix i assessora els veïns segueixen sent els mateixos quatre jubilats: l'Enric, el Carles, el Ginés i el Pepe. Fan tot el possible per evitar els desnonaments: medien amb els propietaris, busquen allotjaments d'emergència i negocien un lloguer o bé la compra d'un habitatge d'acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades. En alguns casos, fins i tot, han arribat a pagar de la seva butxaca una pensió per a famílies que, d'un dia per l'altre, s'han vist vivint al carrer. Tot plegat, de forma totalment desinteressada, per la senzilla raó de voler ajudar a qui ho necessita.
Dilluns 17:00 hores
L'Enric Marín té una tarda complicada, com tots els dilluns. Entrem al seu despatx. Està parlant amb una noia mentre l'esperen dues persones més al passadís i una desena de persones a la sala d'espera. Han vingut abans de l'hora concertada per si de cas alguna visita es cancel·la o bé és més breu del previst. Quan finalment aconseguim un moment per parlar amb ell, el primer que fa és respirar profundament. Gairebé ha semblat un sospir que deixa entreveure un punt de desesperació, pel cas colpidor que acaba d'escoltar, i un punt de cansament.
Nosaltres no podem ser la solució de cap manera. Nosaltres som una gent que intenta tapar un forat per on entra aigua per tot arreu.
S'ha d'implicar l'Ajuntament, s'han d'implicar els fons, els grans tenidors, això és plenament possible. Aquí només ens falta una pota, que és que l'administració s'impliqui. Ens costarà diners? Ens costarà diners, evidentment, però molts més diners ens costa apropar la gent cap a la marginalitat i la delinqüència
En Carles Sagués entra al despatx. S'asseu a la taula del costat a parlar amb una altra persona. Tenen massa gent esperant i no volen deixar ningú sense atendre. En poc més de deu metres quadrats i dues taules, dos jubilats prenen nota. Expliquen els recursos i a les ajudes a què poden optar. En el cas que l'Enric està atenent, se'l veu optimista. Creu que es podrà negociar un acord amb un dels fons voltors propietari del pis on viu una família amb cinc fills. En Carles, per la seva banda, s'ha trobat amb un cas que requereix una intervenció urgent:
Sembla que estiguem substituint coses que ja haurien d'estar realment cobertes i que, o bé no ho estan o bé ho estan d'una forma precària i lenta. Sovint, quan arriba l'ajut, si no n'hi hagut cap d'altre abans, segurament ja no faria falta.
Dimecres 9:30 del matí
L'Elena acaba de deixar els seus tres fills a l'escola. Té les maletes fetes mentre espera que es presenti la comitiva judicial. Treballa i té contracte indefinit, però ella sola no pot assumir el lloguer.
L'Enric, el Carles, el Ginés i el Pepe han mobilitzat, megàfon en mà, una cinquantena de persones. A banda dels dilluns a la tarda, es passen la resta de la setmana intervenint en desnonaments pels carrers de Badalona. El d'aquest dimecres és un més dels gairebé 200 en els que han intervingut aquest any.
Nervis fins que arriba una trucada. El gran tenidor, propietari del pis on viu l'Elena, ha accedit a la proposta en última instància que els ha fet arribar la Plataforma Sant Roc Som Badalona. Noranta dies per deixar el pis sense haver de passar pel tràngol d'un desnonament. La gent mobilitzada ho celebra com una victòria, una victòria amb què només guanyen temps. El dilluns de la següent setmana, l'Elena ja ha reservat hora per passar pel despatx de l'Enric, el Carles, el Ginés i el Pepe.
Els serveis socials de Badalona, desbordats
Els serveis socials de l'Ajuntament de Badalona ja fa temps que no donen l'abast. La situació ve de molts anys, en què els canvis de govern municipal i, per tant, els canvis en els criteris a l'hora d'afrontar una situació complexa com la que es viu a Sant Roc, han estat una constant. Una constant que ha desembocat en un embús a l'hora d'atendre les persones més necessitades. Un embús que es tradueix en temps, una espera que s'ha anat allargant mentre, en paral·lel, la gran majoria de pisos de Sant Roc passaven a ser propietat de la Sareb, el banc creat per rescatar el sistema bancari espanyol i, posteriorment, passaven a mans dels popularment coneguts com a fons voltors i els grans tenidors, que entomen la gestió de les seves propietats com una inversió i amb una única visió, fer negoci.
En David Torrents és el regidor de Protecció de les Persones de l'Ajuntament de Badalona. Admet que la situació ve d'anys i que capgirar-la requerirà molts recursos i també molt temps:
Tenim uns serveis socials desbordats. Sort en tenim d'entitats com la Plataforma Sant Roc Som Badalona que fan una feina que moltes vegades supleix l'administració. Aquest detall de seguir les famílies, l'acompanyament durant el desnonament i fins i tot negociar amb els grans tenidors o la banca, doncs ells ho acaben fent. Nosaltres ho fem, però ells tenen un plus de qualitat que espero que algun dia deixin de fer.
Fa set mesos que en David ocupa el càrrec i, tot i que veu un futur a curt i a mitjà termini, es mostra esperançat pels progressos que estan fent els serveis socials de Badalona:
Hem afegit 50 persones més a treballar als serveis socials, hem creat una unitat especialitzada en els desnonaments. Estem en negociacions per a la creació d'un alberg d'emergència habitacional amb 180 places. Volem subsanar i assumir la feina que avui està fent la Plataforma Sant Roc Som Badalona.
