Avortar més enllà de les 22 setmanes quan hi ha una malformació: empeses a marxar a l'estranger

Estava embarassada del seu primer fill. I en una ecografia van diagnosticar-li síndrome de Turner. "La malaltia tenia 33 anomalies diferents. Podia ser cega, sorda, sense poder caminar, problemes en la parla".

Amb la seva parella van demanar una interrupció de l'embaràs. Però superaven ja les 22 setmanes de gestació i el cas havia de passar per un comitè clínic. És el cas d'una dona que va haver de passar pel tràngol d'haver d'anar a avortar a l'estranger i que prefereix no donar el seu nom.

Segons la llei de l'avortament, no tots els casos han de passar per aquest comitè clínic. Només quan es detecten anomalies fetals greus i incurables.

El comitè li va denegar la interrupció de l'embaràs. Ella denuncia que van detectar els problemes tard.

"Jo no en tinc la culpa que això es veiés a les 24 setmanes. I a partir de la 22 tu ja no pots decidir. Et veus acorralada"

Informes mèdics a diversos comitès clínics

En alguns casos, les dones presenten els informes mèdics a comitès clínics de diverses comunitats autònomes. I es donen casos en què, amb la mateixa llei, una comunitat autònoma el rebutja i l'altra l'accepta.

També ho han detectat juristes com l'expert en la llei de l'avortament José Antonio Bosch: "Pot donar-se la coincidència que hi hagi comunitats que acceptin el dictamen i altres que el rebutgin".

De fet, a Catalunya, segons el Departament de Salut, l'any passat 64 dones embarassades de més de 22 setmanes i amb problemes al fetus van fer la petició per interrompre l'embaràs a un comitè clínic. D'aquestes, 12 eren d'altres comunitats autònomes.

49 peticions van poder tirar endavant l'avortament. Les altres 16 van ser rebutjades.

Empeses a avortar a Brussel·les

Hi ha dones que han optat per una altra via. A través de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, la van orientar per fer una consulta a un hospital públic de Brussel·les.

Allà, amb els resultats de les proves, li van aprovar l'avortament: "Et sents sola i no tens cap altra opció que marxar a fora, com si estiguessis fent alguna cosa il·legal".

I és que amb una normativa semblant a l'espanyola, a Bèlgica sovint els accepten la interrupció de l'embaràs. Així ho confirma també l'expert i jurista José Antonio Bosch.

Denuncia que tirar endavant un cop tot ha passat és molt complicat: "Has de passar un dol. La vida continua, però et quedes estancada. Costa molt."

Avortar a les 36 setmanes

En un cas similar es va trobar l'Anna. Estava embarassada de la seva tercera filla.

A la segona ecografia li van dir que era una nena, però que hi havia un problema al cervell.

Li van fer proves durant setmanes. Però no va ser fins a la 26, quan l'ecografista, en confirmar el mal pronòstic, els va dir que podien sol·licitar una interrupció de l'embaràs.

Abans, però, caldrien més proves i el cas hauria de passar per un comitè clínic.

L'Anna i el seu marit, el Valerio, expliquen que els van donar resposta a través d'un correu electrònic.

"Va ser demolidor. Vaig esperar molt temps, per totes les proves i em van acabar dient que no"

Tot i això, gràcies a l'associació van saber que hi havia la possibilitat d'intentar-ho en un hospital públic de Brussel·les. Allà, els metges els van tornar a dir que el cas era greu.

Van decidir interrompre l'embaràs. Estava ja de 36 setmanes.

"A Brussel·les ens van obligar a posar-li nom. Vam triar Valeria, com el pare", recorda l'Anna.

Demanen canvis en la llei

Des de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, la presidenta, Sílvia Aldavert, diu que els terminis durant la gestació són restrictius per a la dona: "El termini de les 22 setmanes restringeix la voluntat de la dona".

I afegeix que, en molts casos, tot i que els diagnòstics han avançat arriben tard.