Avui es compleix el 25è aniversari dels estatuts de Sau i Gernika
Avui fa 25 anys de l'Estatut de Sau. El 25 d'octubre de 1979 el 88% dels catalans van aprovar el referèndum que certificava el text estatutari català amb més autogovern des de la derrota de 1714. La denominada Comissió dels 20, formada per polítics com Macià Alavedra, Miquel Roca i Jordi Solé Tura, va tirar endavant el text en poc més de quatre mesos. Dimecres es faran tots els actes de celebració a Catalunya. Aquesta data també coincideix amb el 25è aniversari de l'Estatut de Gernika.
2 min
L'Estatut de Catalunya compleix avui el 25è aniversari en ple procés de reforma per consensuar un nou marc estatutari, l'aprovació del qual el govern català preveu per a la primavera del 2005. Amb motiu d'aquest aniversari, el govern català celebrarà dimecres que ve al Palau de la Generalitat un acte oficial en què hi haurà un reconeixement per als integrants de la Comissió dels 20, que va elaborar l'Estatut actual. El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, presentarà aquest acte, en què també participaran el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el del Parlament, Ernest Benach. La cerimònia, en què intervindran Jordi Solé Tura i Miquel Roca en nom de la Comissió dels 20, servirà de reconeixement a aquesta comissió i "al poble de Catalunya, que va ser qui en última instància va ser capaç de fer el nou Estatut" mitjançant la seva aprovació en referèndum, segons fonts de la Generalitat. Després de l'aprovació de la Constitució de 1978, una comissió de l'Assemblea de Parlamentaris de Catalunya va començar la redacció de l'Estatut d'Autonomia català al juny de 1978 a Sau. En la negociació a Madrid els parlamentaris catalans van haver d'acceptar el manteniment de les diputacions provincials i dels governadors civils, als quals se sumaria un delegat del govern per a Catalunya i la renúncia al traspàs de l'ordre públic a la Generalitat, que podria únicament crear una policia autonòmica. El règim de la Seguretat Social i el nomenament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va quedar reservat per a l'Estat. A més es va modificar a la baixa el criteri que regiria la participació de la Generalitat en els ingressos de l'Estat, sense aconseguir un sistema de concert econòmic com al País Basc, i la competència en matèria d'ensenyament passaria d'exclusiva a plena. Totes aquestes esmenes van suposar un retrocés de l'Estatut de 1979 respecte del de 1932, ja que es milloraven les competències en ensenyament i en mitjans de comunicació, però en justícia, ordre públic i administració local es quedava per darrere de l'aconseguit en la República. El 25 d'octubre de 1979 l'Estatut va ser ratificat i aprovat en un referèndum amb un 59,6% de participació, cosa que va obrir una llarga etapa de vigència d'aquest marc fins que, el 17 desembre del 2002, el Parlament va aprovar un document a favor de la seva reforma, la reelaboració del qual està en marxa en aquests moments.
