"Barbie", una drecera cap a la igualtat de gènere?
La pel·lícula "Barbie" ajudarà a caminar cap a la igualtat de gènere. Així ho creuen tant des de l'activisme feminista com des del món del cinema català, apuntant que la seva estrena ha despertat consciències a bona part de la població.
Segons explica a Catalunya Ràdio la psicòloga especialitzada en feminisme Alba Alfageme, el film fa arribar un missatge molt potent en aquest sentit i aboca a la reflexió els homes adults més que no pas els més joves, que ja estan molt més conscienciats:
La pel·lícula fa que molts homes que no s'han sentit interpel·lats durant molt de temps pel feminisme es puguin mirar al mirall i prendre consciència de quin lloc estan ocupant a la societat i com tenen un paper clau perquè tot això canviï.
Alfageme, que celebra que veient la pel·lícula molts homes hagin treballat pensaments que --segurament-- no haurien treballat d'altra manera, creu que la metamorfosi que viu el personatge d'en Ken, la parella de la Barbie, n'és un exemple:
Pot obrir la porta que molts homes es puguin plantejar el fet de possibilitar un canvi. Barbie parla molt del patriarcat i la figura d'en Ken, amb tota aquesta metamorfosi que experimenta, està atacant el nucli dur del sistema més masclista.
D'altra banda, des del món del cinema català, la directora Gemma Capdevila apunta a Catalunya Ràdio que el film de Greta Gerwig és un mirall de la societat per millorar-la:
Molts homes es senten identificats. Calarà segur, per bé i per mal. La intenció de la pel·lícula és que la gent gaudeixi però els que ens dediquem al cinema també ho fem per poder canviar coses.
Capdevila ressalta que els homes també tenen cabuda en aquest canvi.
Prohibida i censurada a l'Orient Mitjà
I mentre "Barbie" --que ja és la pel·lícula dirigida per una dona més taquillera de la història-- es veu a Occident com una oportunitat de canvi cap a una societat igualitària, hi ha països on es veu com una amenaça. A l'Orient Mitjà estava previst que arribés dos dies abans que a Catalunya, però els temes relacionats amb el món LGTBIQ+ i la vida extramatrimonial n'han anat retardant la data d'estrena.
Al Líban, el ministre de Cultura, Mohamad Mortada, ha sol·licitat que es prohibeixi perquè va contra els valors morals i religiosos del país. Acusa el film de promoure l'homosexualitat, la reassignació de gènere, el rebuig a la paternitat, la necessitat de la família i el matrimoni. A més, afegeix que es ridiculitza el paper de la mare.
A Kuwait també l'han prohibit amb l'argument de protegir l'ètica pública i les tradicions socials del país i a Egipte s'estan plantejant de censurar-la, amb el 30 d'agost com a possible data d'estrena. On sí que ha aconseguit superar la prohibició és als Emirats Àrabs Units i a l'Aràbia Saudita, on s'estrena aquest dijous. Amb tot, els censors han suggerit editar la pel·lícula.
I és que els països de l'Orient Mitjà acostumen a retallar o a prohibir sistemàticament les pel·lícules amb temàtiques de sexe, homosexualitat, igualtat de gènere o religió. L'any passat ja es va prohibir "Buzz Lightyear" o els "Minions" i, aquest any, la nova entrega de "Spider-Man".
