Barcelona acull per primera vegada la cimera cultural Mondiacult: què és i qui hi assisteix

Barcelona acull, per primera vegada, Mondiacult, la principal conferència mundial sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible, organitzada per la Unesco.

Ha començat aquest dilluns i durarà fins a l'1 d'octubre. Reuneix uns 150 ministres de Cultura de tot el món. No hi són els Estats Units ---fora de la Unesco des d'aquest any per decisió del president Trump-- ni tampoc Israel, que no s'hi ha inscrit.

Sí que hi ha, en canvi, representació de Palestina, que la Unesco té reconeguda com a estat membre. Rússia i Ucraïna també hi estan inscrites.

Al marge de les representacions ministerials, també hi participen professionals de la cultura, artistes, acadèmics i representants de la societat civil. En total, s'hi preveuen uns 2.500 assistents.

Informe sobre l'estat de la cultura al món

És la tercera edició d'aquesta cimera cultural després de les dues edicions prèvies celebrades el 1982 i el 2022, totes dues a Ciutat de Mèxic.

L'edició del 2022 va servir per refermar la cultura com un "bé públic global" i va plantejar la necessitat d'actualitzar les polítiques culturals davant de desafiaments com la digitalització i la crisi climàtica.

Justament en l'edició d'aquest any a Barcelona, la Unesco té previst presentar el primer "Informe mundial sobre l'estat de cultura", després dels tres anys de treball posteriors a la trobada Mondiacult de Mèxic del 2022. Serà un diagnòstic de la cultura a escala global.

L'objectiu principal de Mondiacult 2025 és enfortir la cooperació internacional en matèria de cultura, reconèixer-la com a bé públic i promoure el seu paper en el desenvolupament sostenible.

De rerefons, fer pressió perquè l'agenda mundial OSD post-2030 tingui present la cultura com un gran bé estratègic.

Declaració de Barcelona

Fruit de les reunions que es faran a la capital catalana, en sortirà la Declaració de Barcelona, que vol marcar el rumb de futur de les diferents polítiques culturals al món.

El programa de la trobada de Barcelona està estructurada en vuit grans eixos temàtics: drets culturals, la cultura en l'era digital, la integració de la cultura en l'educació, l'economia de la cultura, les dimensions culturals del canvi climàtic, el patrimoni en crisi --posant l'accent en el tràfic i destrucció de béns culturals--, cultura i intel·ligència artificial i cultura de la pau.

En paral·lel, Barcelona també acull aquests dies, i per primera vegada al món, el Mondia-Youth, una trobada de 60 joves entre 18 i 25 anys provinents de tot el món.

D'aquesta trobada, també en sortirà un document amb la seva visió sobre el paper i les problemàtiques de la cultura.

Des del 26 de setembre també se celebra, en paral·lel a Mondiacult, la trobada Àgora Cívica, un fòrum de debat i reflexió obert a la ciutadania i als agents culturals.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en la presentació a la Fundació Miró, va detallar la importància mundial de la reunió: "Barcelona serà l'escenari, però l'àmbit de la trobada serà global."

El gruix de les trobades es fan al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) del recinte del Fòrum.

Músics com Jordi Savall, que farà un concert per a la pau al Palau de la Música amb músics russos i ucraïnesos, el duet Tarta Relena, Maria Arnal o Miguel Poveda actuaran en concerts exclusius per als congressistes.

Cerimònia inaugural amb petjada catalana

En la cerimònia inaugural, amb la presència de Salvador Illa, Pedro Sánchez i Ernest Urtasun, s'han pogut veure diferents mostres de talent cultural català, com ara el pintor Frederic Amat posant imatges a un poema d'Octavio Paz o les veus hipnòtiques de les Tarta Relena o de Maria Arnal, i el flamenc de Miguel Poveda, que ha estat ovacionat quan ha ballat a l'escenari amb Eva Yerbabuena.

En els discursos ha estat molt present la guerra a Gaza. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanat aturar el "genocidi a Gaza", i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha dit que la cultura ha d'alçar la veu contra la "violència, la guerra i els genocidis".

Illa ha començat la intervenció assegurant: "Catalunya està i estarà al costat dels organismes internacionals que ens han permès establir el diàleg i el multilateralisme com a mecanismes d'entesa entre països", i ha ofert Catalunya per acollir les seus de les agències que l'ONU "consideri oportú en cas que fos necessari".

També ha demanat que tothom en formi part i es governi entre tots "amb totes les seves veus i amb totes les seves llengües". En aquest sentit, Illa ha dit que el català és "patrimoni de la humanitat" i que la cultura "significa llibertat d'expressió, llibertat de pensament i llibertat de creació".

En una línia similar, el ministre de Cultura ha donat la benvinguda a la delegació palestina, que es troba "al bell mig de l'horror i el genocidi que veiem a Gaza", i ha sentenciat que la cultura no pot ser entesa com només un espai de creació i entreteniment:

"La cultura no pot estar al marge del que passa, ha de ser l'essència del que ens rellanci."

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat que la cultura mai pot ser "neutral ni indiferent" davant del que passa el món i ha recordat que la cultura és "compromís" amb la llibertat, dignitat, memòria i pau.