Els presidents del PP demanen eleccions i Sánchez diu que seran el 2027, "que és quan toquen"

Els presidents autonòmics del Partit Popular han sacsejat la 28a edició Conferència de Presidents, que ha acabat sense acords ni acostaments entre La Moncloa i les autonomies governades pel PP, després de demanar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions.

Fonts de Génova assenyalen que Sánchez ha de "donar la paraula als espanyols" en un context en què el seu executiu "no compta amb pressupostos ni suport parlamentari".

Les mateixes fonts posen èmfasi "en les esquerdes al Consell de Ministres" i en la "divisió dins d'un PSOE desbordat per la proliferació de casos de corrupció que avergonyeixen el país".

Durant la cimera, Juanma Moreno, president d'Andalusia, i el mandatari gallec Alfonso Rueda han destacat que cal "posar punt final a la situació crítica i convulsa que viu Espanya".

Els líders autonòmics del PP, que governen 13 de les 20 administracions autonòmiques que s'asseuen a la taula de la Conferència de Presidents, han exigit a Sánchez que "posi fi a una legislatura que mai no hauria d'haver començat en els termes en què ho va fer".

Sánchez té la intenció d'esgotar la legislatura

"El govern espanyol té intenció de respectar els temps de la democràcia i celebrar les eleccions generals l'any 2027, que és quan toquen", ha afirmat Pedro Sánchez en resposta a la demanda dels presidents autonòmics del Partit Popular de convocar eleccions.

Durant la seva primera intervenció, Sánchez ha reclamat als presidents autonòmics "més corresponsabilitat" en la creació d'habitatge públic. El líder socialista vol impulsar un nou Acord estatal d'habitatge 2025-2030 que tripliqui la inversió pública en aquest àmbit i passi dels 2.700 milions d'euros del període 2022-2025 a 7.000 milions en els pròxims cinc anys.

En aquest sentit, el president espanyol ha recordat que l'Estat està disposat a aportar el 60% d'aquests recursos, 4.000 milions d'euros, i ha reclamat als territoris que acompanyin les inversions amb 3.000 milions d'euros més.

Segons Sánchez, l'objectiu és aconseguir un blindatge definitiu de la qualificació d'aquests nous habitatges com a protegits, de manera que no acabin venent-se al mercat lliure o en mans de fons voltor. En paraules del president espanyol, l'acord en matèria d'habitatge ha de garantir:

Sánchez La Moncloa també ha proposat als governs autonòmics la creació d'una base de dades pública que permeti a la ciutadania i a les administracions conèixer els preus reals de la compravenda i del lloguer.

Una altra demanda que Sánchez ha posat sobre la taula és "posar ordre i control a l'oferta de centres privats de formació professional que estan proliferant" a l'Estat.

Segons el president del govern espanyol, "n'hi ha molts de fantàstics, però també n'hi ha que no compleixen els estàndards de qualitat necessaris i són un problema per a les famílies, l'alumnat i les empreses que hi confien."

Illa defensa el finançament singular

Durant la seva intervenció, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat en català la necessitat de reformar el sistema de finançament i ha assenyalat que cal fer-ho "amb rigor i responsabilitat" i "lluny del soroll, els prejudicis i els estereotips".

En aquest sentit, el cap del govern català ha demanat "obrir el debat amb serenor" per "treballar en benefici dels interessos generals d'Espanya".

Amb relació al finançament autonòmic, Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, ha demanat que hi hagi una sola taula de negociació sobre el finançament i que no hi hagi "règims especials".

Pel que fa a les polítiques d'habitatge, Illa ha mostrat el seu suport a l'Acord estatal d'habitatge 2025-2030 proposat per Pedro Sánchez. El líder del PSC ha afirmat que Catalunya "ve amb els deures fets" i ha posat en valor totes les polítiques que ha tirat endavant el govern, com és, per exemple, la intervenció pública quan el mercat "és incapaç de resoldre el problema".

Illa també ha fet referència a la qüestió migratòria, un dels temes que el PP va reclamar incloure a l'ordre del dia, i ha defensat que es gestioni "amb ordre i amb humanitat".

"Estem parlant de persones, no podem caure en la deshumanització dels discursos més reaccionaris", ha dit el president de la Generalitat, que ha afegit que cal abordar la qüestió "des d'una perspectiva no mercantilista".

A més, Salvador Illa també ha defensat la transició energètica cap a un sistema cent per cent renovable, i ha subratllat que el govern ja s'ha compromès a crear més de 7.500 places d'FP de cara al curs vinent.

Ayuso abandona temporalment la cimera

Seguint l'estratègia popular per fer trontollar la cimera, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha abandonat conferència que se celebra al Palau de Pedralbes de Barcelona en el moment en què el lehendakari basc, Imanol Pradales, ha iniciat la seva intervenció en euskera.

Tot i que durant el discurs inaugural, Salvador Illa i Pedro Sánchez havien apel·lat al "seny" i defensat l'ús de llengües cooficials com a mostra de concòrdia i entesa, Ayuso ha estat l'únic president autonòmic a abandonar la cimera. Altres barons del PP han optat per no utilitzar el sistema de traducció habilitat per garantir la comprensió mútua entre representants institucionals.

Durant la seva intervenció a la Conferència de Presidents, Díaz Ayuso ha explicat per què ha rebutjat la "maniobra de l'orellera": "S'instrumentalitza i s'utilitza la riquesa de les llengües regionals per fer-nos sentir estrangers a casa nostra."

"Considero un disbarat parlar en espanyol al passadís durant el cafè i després posar-se una orellera per tractar aquí els temes de tots els espanyols", ha dit durant el seu torn de paraula.

En la roda de premsa posterior a la Conferència de Presidents, Díaz Ayuso ha insistit a carregar contra "la farsa de les orelleres".

La presidenta madrilenya ha negat que Espanya sigui un estat plurinacional i ha continuat criticant la utilització de llengües cooficials més enllà del castellà:

Segons Ayuso, la llengua s'ha fet servir "per intentar mostrar que els espanyols, en segons quines regions, som estranys o estrangers a casa nostra."

Ayuso ja va avisar que no pensava fer servir cap orellera i que s'aixecaria de la taula si li parlaven en català o euskera. Ayuso també ha estat absent durant la intervenció en català del president de la Generalitat, Salvador Illa.

D'altra banda, Ayuso ha tornat a la sala quan han començat les intervencions en castellà i també hi ha estat present durant la introducció que ha fet en gallec el president de la Xunta, Alfonso Rueda.

La presidenta madrilenya també ha fet referència al finançament singular català i a la condonació del deute del FLA per a totes les comunitats autònomes. Segons Díaz Ayuso, la "quota catalana" no té encaix a la Constitució: "Som la comunitat que més aporta i tenim dret a reivindicar no pagar la creació d'una nació il·legal."

Amb relació a la condonació del FLA, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha recordat que el deute de Catalunya està 17 punts per sobre del de Madrid:

Segons la líder del PP, aquest sistema és l'autèntic dúmping i serveix perquè Catalunya pugui "crear ambaixades, una seguretat social pròpia, cossos de funcionaris propis i per continuar expulsant tot el que no consideren espanyol".

L'arribada d'autoritats, de la cordialitat a la tensió

Cap a dos quarts de nou s'ha produït l'esperada salutació entre Salvador Illa i Isabel Díaz Ayuso amb la cordialitat que acostuma a regnar en aquest tipus d'actes oficials.

A partir de les 8 del matí, i entre grans mesures de seguretat, els presidents autonòmics han començat a arribar de forma esglaonada al Palau de Pedralbes.

Més tard, cap allà a les 9, ha arribat el monarca Felip VI, que, com marca el protocol, ha saludat un a un els mandataris autonòmics i el president espanyol, Pedro Sánchez.

A l'entrada del recinte, una vintena de simpatitzants de Vox s'han manifestat amb crits de "Partit Socialista, corrupte i colpista" i amb cartells equiparant el PSOE i el PP.

Per la seva banda, Sánchez ha saludat tots els ministres i presidents autonòmics, estrenyent la mà a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, després de la polèmica encetada per la dirigent madrilenya amb relació a l'organització de la conferència.

El líder socialista també ha saludat el president manxec, el seu company del PSOE Emiliano García-Page, que dimecres va sol·licitar-li la convocatòria d'eleccions generals.

La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i la ministra de Sanitat, Mónica García, han protagonitzat un moment de gran tensió abans de la trobada per les morts a les residències de gent gran de Madrid durant la pandèmia.

Segons fonts de l'entorn de la ministra, García ha anat a saludar "amb normalitat institucional" Ayuso i aquesta li ha girat la cara i "molt nerviosa, inquieta i agressiva" l'ha acusat d'haver-la anomenat "assassina".

La titular de Sanitat li ha respost que això era "mentida" i que "no hauria de mentir així", un enfrontament que ha conclòs quan, segons aquestes fonts, s'hi ha acostat una persona de protocol i les ha separat.

Durant la compareixença davant dels mitjans de comunicació al final de la conferència, Díaz Ayuso ha explicat que ha donat la mà a la ministra com a la resta de ministres en el marc d'un context polític, però ha afirmat que no vol dos petons d'una persona que constantment els titlla "d'assassins".