Barcelona, Finlàndia, Namíbia: tres proves pilot per al futur de la renda bàsica

La desigualtat entre rics i pobres cada vegada és més gran al món. Igual que la por de la destrucció massiva de llocs de treball a causa de la robotització i la intel·ligència artificial. Això ha fet que proliferin els experiments de renda bàsica universal en els dos últims anys.  El "30 minuts" "Viure de renda... bàsica" indaga en una de les propostes més controvertides de l'actualitat per combatre la pobresa i la desigualtat.

 

Què és la renda bàsica?

La renda bàsica és un ingrés que es pagaria en efectiu i mensualment a tots els ciutadans d'un país de manera incondicional. És a dir, que no estaria lligat a cap obligació de treballar, ni demostrar que es té la voluntat de fer-ho. I el rebria des del més ric a la persona més pobra de solemnitat. Tal com diu un dels màxims experts en renda bàsica, Daniel Raventós: "La rebria des d'Amancio Ortega, propietari de Zara, a persones que no tenen res."

L'objectiu de la renda bàsica és eliminar oficialment la pobresa, per això es calcula a partir de la quantitat que es necessita per estar per sobre del llindar de la pobresa. O sigui que, a Catalunya, la xifra seria d'una mica més de 800 euros al mes. Mentre que, a Espanya, el llindar de la pobresa se situa al voltant dels 700 euros.

 

Què faries si et garantissin els ingressos?

 

El pilot B-Mincome

A Espanya, una de cada sis famílies de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi, i no n'ha sortit. I és que la desigualtat a l'estat creix a un dels ritmes més alts d'Europa. A Barcelona, aquesta diferència es nota fins i tot en l'esperança de vida: les persones dels barris més rics viuen 11 anys més que les de les zones més pobres.

L'Ajuntament està fent una prova pilot de renda bàsica universal, anomenada B-Mincome, que està cofinançada per la Unió Europea. Es basa a donar diners a mil famílies en situació límit de 10 barris del Besòs. Estudia noves maneres per combatre la pobresa i l'exclusió social. Hi ha diverses modalitats d'ajuts fins a 10, en què es combinen topalls econòmics o no  (és a dir, que resten o no  diners si la família rep altres ingressos) i condicionats o incondicionats a participar en activitats comunitàries, cursos de formació o d'emprenedoria. Però d'aquests grups, només unes 370 famílies reben una renda bàsica sense obligacions i sense restar diners si tenen altres guanys. El pilot té una durada de dos anys, va començar a finals del 2017 i acabarà a finals del 2019. 

Flora Alcaide té 57 anys i viu a Torre Baró des que va néixer. Abans de participar en el pilot de Barcelona, la família vivia amb els 430 euros que cobrava el seu marit de la prejubilació.

"Des que em van donar la renda bàsica ja podem estar més tranquils, no anem amb l'angoixa que tens un nus aquí que no pots respirar. Ara puc anar a comprar com a mínim un cop a la setmana. Compro coses que abans tampoc podia comprar. Conill i això, sí. Però vedella no en podia comprar."

 

José Escañuela és un altre dels participants del pilot de Barcelona. Viu a la Trinitat Nova i fa deu anys que és a l'atur. Concretament, des que va esclatar la crisi econòmica perquè treballava en el sector de la construcció. Abans d'entrar en la prova pilot, també sobrevivia amb 430 euros:

"Vaig a entrevistes de feina i et diuen 'ja et trucarem' però el 'ja et trucarem' es queda en això, en 'ja et trucarem'."

"El diners són per al menjar i les despeses de la casa, és que no hi ha res més, ni roba, ni vambes, ni sortir, ni cinema, ni bars, ni un bar, això de prendre un tallat com fa qualsevol persona normal o sortir amb els amics a prendre una coca-cola per a mi està fora de l'abast."

Els barris on es fa la prova pilot figuren entre els 15 més pobres de la ciutat. Tenen una xifra d'atur que està 10 punts per sobre de la mitjana de Barcelona. I pel que fa a la renda d'aquestes llars, estan per sota de la meitat de la mitjana. Hi ha gairebé 100.000 persones en la mateixa situació de pobresa extrema que la Flora i en José a la capital catalana. I a Catalunya, la xifra s'eleva fins a 650.000.

Tot i que encara no hi ha dades definitives, aquest mes de març s'han fet públics els primers resultats de la prova de Barcelona. Aquest ingrés no ha fet que els participants trobessin una feina, ni emprenguessin més que el grup de control que no ha participat al projecte. No obstant la probabilitat ha estat més gran si la modalitat de renda que rebien era incondicional i no topada, o sigui una renda bàsica en lloc d'un subsidi condicionat. I tots els participants, amb independència de la modalitat de renda,  han millorat el seu benestar. Les patologies mentals, com la depressió, l'angoixa i l'estrès, han millorat.

Els investigadors de l'estudi també destaquen que els beneficiaris no se senten estigmatitzats per rebre ajuts socials, sinó que, tot el contrari, se senten orgullosos de participar en el projecte.

 

Una experiència escandinava

A Finlàndia també s'ha fet un experiment durant dos anys. Dos dels objectius principals eren comprovar si és una eina eficaç per simplificar l'actual sistema de protecció social i reduir l'atur. Va acabar el desembre passat i consistia a donar 560 euros a 2.000 aturats d'entre 25 i 58 anys.

En Juha Järvinen, un ebenista de 40 anys, és un aturat de llarga durada que va ser escollit aleatòriament d'entre 175.000 persones per participar en l'experiment. Va assabentar-se'n a través d'una carta de la seguretat social el desembre del 2016. I es va sentir alliberat perquè la burocràcia del servei públic d'ocupació estatal li prenia molt de temps i energies:

"Estic fora de l'esclavitud. De nou, soc un home lliure i torno a tenir el control de la meva vida."

Al Juha, rebre un ingrés bàsic universal no li ha servit per trobar una feina, però sí que ha pogut posar en marxa un petit negoci artesanal. Elabora a mà uns tambors artístics de fusta:  

"He tingut molt de temps per enfocar la meva pròpia vida i desenvolupar els meus negocis. Aquest darrer any, he estat fent tambors i venent-los... Treballant per guanyar diners."

 

 

Hi ha un gran interès internacional per les conclusions del pilot pioner de renda bàsica a Europa. Els resultats no es publicaran fins a l'abril del 2020, però la ministra d'Afers Socials i els principals investigadors de l'estudi ja han avançat les dades del primer any.

Minna Ylikännö, investigadora sènior de Kela, l'institut finlandès de seguretat social, els va presentar el febrer del 2019:

"No hi ha hagut efectes laborals, però ha millorat el benestar dels destinataris de l'experiment. Tenien més confiança en si mateixos, en el seu futur i en les seves possibilitats laborals. Tenien més confiança cap a les altres persones i les institucions, i menys problemes mentals, menys estrès. I, quan parlem d'aturats de llarga durada, és molt poc temps per trobar feina".

 

Otjivero, una història d'èxit a la cuneta

Namíbia, que és un dels països més rics d'Àfrica, també és un dels més desiguals del planeta. Durant els anys 2008–2009 s'hi va fer un pilot de renda bàsica en un poble molt pobre, a 100 quilòmetres de Windhoek. Persones que es van anar quedant a l'atur i que treballaven a les granges del voltant, van establir-s'hi. Van anar construint les seves barraques en l'únic espai que queda lliure, la cuneta. És en unes terres que són propietat de l'Estat i que queden entre les tanques de les finques agrícoles dels blancs i la carretera. Una de les nostres protagonistes, una dona admirable, Frieda Nembwaya, defineix el poble:

"No és un bon lloc per estar-s'hi, però sí que és un lloc que podem anomenar casa."

En aquests dos anys, van donar un ingrés bàsic de 6 euros i mig al mes als mil habitants d'aquell moment. Els resultats van revelar canvis molt positius. En un any les taxes de pobresa, desnutrició infantil i l'abandonament escolar van caure significativament. Les activitats econòmiques van augmentar, així com també els resultats de l'escola i l'estat de salut dels residents. La taxa de delinqüència, bàsicament crims econòmics a causa de l'atur i la pobresa, van baixar. Algunes persones entraven en les grans finques d'explotació agrícola i ramadera per caçar-hi animals il·legalment i endur-se llenya per fer foc. Havien d'alimentar les seves famílies i no tenien diners a la butxaca. Una dada important en la igualtat de gènere, van veure com disminuïa la dependència econòmica de les dones respecte als homes. I això els donava llibertat per decidir.

L'any 2015, Namíbia va estar a punt de convertir-se en el primer país del món a implantar aquest ingrés de manera universal i incondicional per a tota la població. Però què va passar? Al reportatge entrevistem el màxim defensor de la renda bàsica a Namíbia, que el 2015 va ser nomenat ministre per a l'Erradicació de la Pobresa i el Benestar Social. Contra tot pronòstic, no la va implantar. Però ara sembla que es podria reactivar, cap a l'abril del 2020. Creu que reestructurant els altres subsidis socials, la proposta podria tirar endavant...

 

 

En aquests últims dos anys han proliferat molt els experiments de renda bàsica. Curiosament, a Europa també. I l'estat indi de Sikkim, a la regió de l'Himàlaia, ha anunciat que té la intenció de garantir una renda bàsica a tots els seus ciutadans per a l'any 2022. Què passaria si un país decideix desplegar-la? Es podria produir un efecte dominó? És l'eina més eficaç per combatre la pobresa i la desigualtat?

Aquestes són algunes de les preguntes que la política econòmica haurà de resoldre.