Barcelona perd població i registra la natalitat més baixa des de la Guerra Civil
Barcelona té menys habitants que l'any passat. Segons dades del padró municipal, ara hi viuen 1.639.981 persones, una xifra que és un 1,2% inferior a la del 2021, cosa que es tradueix en un descens de 16.000 persones.
La demografia de la capital catalana segueix amb una tendència a la baixa per segon any consecutiu. Són dades que van molt lligades a la pandèmia, ja que l'excés de mortalitat del 2020 va marcar l'estadística.
Per l'impacte de la covid, continua el degoteig de residents que marxen a viure a poblacions més petites. L'Oficina Municipal de Dades també atribueix la disminució al saldo migratori, que ara és negatiu: ha baixat el nombre de persones que s'han instal·lat a Barcelona.
Natalitat sota mínims
La natalitat també continua caient. Se situa al 7 per mil i marca el segon valor més baix des de la Guerra Civil, el 1939.
El 2021 només van néixer 11.500 nadons a la ciutat. Ho analitza la responsable del Departament d'Estadística i Difusió de l'Oficina Municipal de Dades (OMD) de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Jesús Calvo:
Això vol dir que estem en les generacions menys fecundes de la història.
El nombre de persones de menys de 15 anys és d'un 12,7%, però, en canvi, els qui tenen més de 65 anys suposen el 21,3% del total. Una altra dada significativa és que en un 77% de les llars barcelonines no hi viu cap menor d'edat.
En conjunt, aquesta estructura d'edats fa que hi hagi una edat mitjana de 44,2 anys a la ciutat, el màxim històric. I Calvo afegeix:
Tenim una piràmide d'edats molt pròpia de les societats desenvolupades, amb unes bases cada cop més petites i en retrocés.
Noms més posats
Els noms més freqüents que es posen als infants nascuts a Barcelona són Sofia, Emma, Martina, Olívia, Júlia, Mia i Ona, pel que fa a les nenes. Els noms de nen més habituals són Pol, Mateo, Marc, Bruno, Eric, Leo, Pau, Àlex, Nil i Jan.
Més persones centenàries
Malgrat la pandèmia, el nombre de persones que tenen cent anys o més ha crescut. El 2021 n'hi havia 864 i ara n'hi ha 931, el 83% de les quals són dones.
Segons les xifres de l'oficina de dades, la mortalitat anual s'ha situat un altre cop en uns nivells previs a la pandèmia. S'han comptabilitzat 15.500 defuncions, que entren dins de la mitjana de la darrera dècada.
Més nascuts fora de la ciutat
Per tercer any consecutiu, hi ha més gent empadronada a Barcelona que no ha nascut a la ciutat que els que sí que hi van néixer. Els nascuts a Barcelona són el 48,8% pel 51% de nascuts fora.
El nombre de censats a Barcelona que han nascut a Catalunya és un 7% i a la resta d'Espanya, un 15%. Dels nascuts a l'estranger, els llocs de naixement més habituals són l'Argentina, el Perú, Colòmbia i Veneçuela.
El nombre de persones de nacionalitat estrangera feia set anys que augmentava, però ara ha caigut un 2,1%, mentre que la població espanyola baixa un 1%.
Hi ha 176 nacionalitats representades a Barcelona, tres menys que l'any passat. Aquest any hi han entrat Kiribati, Vanuatu i les Comores i han sortit del cens Corea del Sud, Corea del Nord, el Sudan del Sud, Lesotho i Saint Vincent i les Grenadines.
Puja el nivell formatiu
Cada vegada hi ha més gent empadronada que té una titulació universitària o de grau superior. Entre la població de 16 anys o més, el 36% de les dones tenen aquesta titulació i també la tenen el 33,1% dels homes.
