Barcelona, segona ciutat europea amb més morts atribuïbles a l'última onada de calor
El darrer mes de juny ha estat el tercer més calorós a escala mundial, segons el servei de Canvi Climàtic de Copernicus. I és que l'onada de calor excepcional de fa només uns dies va afectar gran part de l'Europa occidental.
Ara, un nou estudi científic, la primera anàlisi ràpida que calcula l'excés de morts per calor, conclou que les defuncions s'han triplicat a causa de la crisi climàtica, entre el 23 de juny i el 2 de juliol, en una dotzena de ciutats. I Barcelona és la segona del rànquing.
Milà i Barcelona, les ciutats més colpejades per la calor extrema
Milà és la ciutat amb una taxa d'excés de mortalitat més alta, amb 317 defuncions en els 10 dies de l'onada de calor. En segon lloc hi ha Barcelona, amb 286 morts. I després, les segueixen de prop París i Londres.
A Madrid, tot i que acumula molts menys morts que Barcelona durant l'última onada de calor, els científics n'atribueixen el 90% a la crisi climàtica. I això, malgrat que a Madrid les temperatures van ser més altes.
Ben Clarke, investigador al Centre de Política Ambiental de l'Imperial College de Londres, explica que han trobat que "a Barcelona, a Madrid i, de fet, a moltes altres ciutats —gairebé a totes— les onades de calor i la taxa d'escalfament local són de 2 a 3 vegades més ràpides que la mitjana de l'escalfament global. I això, evidentment, és preocupant, i sincerament no tenim cap motiu per pensar que no continuarà mentre el món continuï escalfant-se."
Garyfallos Konstantinoudis, professor al Grantham Institute de Canvi Climàtic i Medi Ambient, a l'Imperial College de Londres, explica que han observat que l'efecte de la calor a Barcelona és molt més intens sobre la mortalitat que a Madrid. "L'estudi mostra, per exemple, que una proporció més gran de la població i dels habitatges unifamiliars són més vulnerables que a Madrid", assegura.
A Europa, l'escalfament global ha intensificat la recent onada de calor i ha incrementat en unes 1.500 les morts en 12 ciutats europees, segons els autors d'aquest estudi.
De fet, les persones a qui més ha afectat és a les que tenen més de 65 anys, amb patologies prèvies. I com que aquesta onada de calor ha arribat tan d'hora, la població encara no estava aclimatada a les temperatures d'estiu.
Els investigadors qualifiquen les onades de calor d'assassins silenciosos perquè, generalment, les xifres oficials triguen mesos a aparèixer en els informes de defuncions.
Sense la crisi climàtica, les onades de calor serien poc freqüents
Els científics han fet servir models epidemiològics per estimar la mortalitat relacionada amb la calor en ciutats com Milà, Barcelona o París durant el període en què es va perllongar l'última onada de calor; i ho han comparat amb un hipotètic escenari en què no haguéssim escalfat el planeta amb les activitats humanes.
Els autors subratllen que és l'ús de combustibles fòssils el que ha fet fins a 4 graus més càlida la darrera onada de calor en algunes ciutats europees. La doctora Friederike Otto, professora de Ciència del Clima al Centre de Política Ambiental de l'Imperial College de Londres, reflexiona sobre el fet que molta gent podria pensar que una onada de calor 2 o 4 graus més càlida pot semblar que no és gran cosa.
"Però si traduïm això al que realment significa, per a les persones pobres, i especialment les més vulnerabilitzades, pot ser la diferència entre la vida i la mort. Cal posar-ho en perspectiva per entendre fins a quin punt el problema de les onades de calor causades pel canvi climàtic és realment greu", apunta.
Canviar la imatge de les onades de calor
L'autora també assenyala que les televisions sovint il·lustren aquestes situacions amb imatges de persones que s'ho estan passant la mar de bé banyant-se a la platja, a la piscina o menjant-se un gelat.
"Això suggereix que les onades de calor ofereixen moments de diversió en lloc d'avisar que són perilloses i contribueixen que hi hagi persones sanes, de mitjana edat, que se sentin invencibles davant d'aquesta calor extrema", alerta Otto, que afegeix que cal reforçar els missatges sobre la perillositat que suposa sortir a fer esport en les hores del dia en què les temperatures són més altes durant aquests episodis.
La investigadora de l'Imperial College critica que els mitjans de comunicació tampoc no acostumen a vincular aquests episodis de calor extrema amb la causa principal: la crema de combustibles fòssils i la desforestació. I també lamenta que no es lligui prou amb la necessitat urgent de reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle.
Tot i això, sí que valora positivament l'evolució dels governs europeus en la millora de la comunicació d'avisos per aquests fenòmens meteorològics extrems.
Davant de l'augment de la intensitat i la freqüència de les onades de calor, Konstantinoudis adverteix als governs que han d'afanyar-se a adoptar mesures d'adaptació a l'escalfament global, especialment pel que fa a l'urbanisme.
Sobretot, posa l'accent en la importància de combatre l'efecte d'illa de calor de les ciutats, per exemple, augmentant les zones verdes i la presència d'aigua per refrescar l'ambient. També recorda que és molt important aïllar bé els habitatges, a més d'obrir refugis climàtics per a les persones més vulnerabilitzades.
