Barcelona vol instal·lar 500 càmeres de vigilància al carrer: quins municipis també n'han demanat
Les càmeres de seguretat ciutadana, o de videovigilància, són un element que utilitzen els ajuntaments per dissuadir possibles delictes, identificar delinqüents i reforçar la sensació de seguretat sense haver d'augmentar la presència de policies a la via pública. Han d'estar senyalitzades i graven constantment tot el que passa al carrer.
Des d'agost de l'any passat, 163 municipis han demanat al Departament d'Interior autorització per a 6.452 càmeres d'aquest tipus. No tot són càmeres noves: la majoria han sol·licitat renovar l'autorització --cal fer-ho anualment--, algunes es mouen d'ubicació i d'altres sí que són càmeres totalment noves.
A Barcelona ara n'hi ha 160, però l'ajuntament vol que se n'instal·lin 500 més abans d'acabar el 2027. Les primeres 14 es col·locaran la setmana que ve a la plaça Catalunya, on ara no n'hi ha cap. Tot i que encara estan pendents d'autorització, 13 més s'instal·laran aviat al Front Marítim de la Barceloneta.
Les primeres 255 càmeres que es preveuen incorporar tenen un pressupost de 8 milions d'euros, entre la instal·lació i el manteniment.
Són aparells similars als que ja hi ha a Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Ciutat Vella i l'Eixample. Amb les noves adquisicions, es volen reforçar aquests dos últims districtes i estendre les càmeres per tota la ciutat.
Què hi ha darrere aquestes 6.452 sol·licituds?
A Catalunya, la majoria de càmeres de videovigilància es concentren a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. També n'hi ha al voltant de Girona, a Lleida i a Tarragona.
Els 10 municipis amb més aparells són: Barcelona, Cornellà de Llobregat, Tarragona, Sant Cugat del Vallès, Lleida, Matadepera, Castellar del Vallès, Sabadell, Reus i Montmeló.
En aquest mapa, es pot consultar quins municipis han sol·licitat des de l'agost càmeres noves o la renovació de les autoritzacions ja existents.
Preval el dret a la intimitat o la seguretat ciutadana?
Per poder instal·lar una càmera de seguretat, cal demanar una autorització a la Direcció General d'Administració de Seguretat, que depèn del Departament d'Interior. Es necessita un informe favorable de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya.
Si no hi ha conflicte d'interessos, el jutge acostuma a autoritzar-ne la instal·lació, que sovint es fa en llocs molt concorreguts o amb problemes de delinqüència. De fet, els Mossos d'Esquadra tenen un document amb recomanacions perquè les càmeres siguin efectives i compleixin els objectius fixats.
Al carrer hi ha sovint el debat si l'ús d'aquestes càmeres vulneren el dret a la intimitat. Una de les pautes és que l'aparell enfoqui la via pública de forma genèrica.
Segons l'advocat especialista en protecció de dades Víctor Roselló, "les càmeres s'han de justificar bé i han de ser eficients; si no, preval sempre el dret a la intimitat".
Les càmeres ens poden reconèixer?
A Catalunya, la llei no permet que les càmeres de videovigilància ni cap altra tecnologia d'identificació implementi el reconeixement facial.
Tot i que no poden distingir tothom qui camina pel carrer, com passa en alguns països asiàtics, sí que serveixen per identificar persones concretes, com un delinqüent que actua sovint a la mateixa cantonada o una lladre que extreu diners del mateix caixer.
La policia pot visualitzar en directe les imatges de les càmeres de videovigilància, que queden gravades durant 3 mesos. Un cop passat el termini, la llei obliga a destruir-les. L'única excepció és si són proves d'un procediment judicial.
