"Birmània, la revolució oblidada", la desconeguda i desigual guerra civil a Birmània, a "60 minuts"
Dos anys després del cop militar a Birmània que va destituir el govern electe, els atacs aeris han arrasat pobles sencers i s'han reportat execucions massives. És una guerra civil oblidada, en què milers de joves estudiants s'han unit a la guerrilla, sacrificant el seu present per rescatar el seu futur.
Un reportatge arriscat, revelador i necessari, en què a través d'infinitat d'imatges de mòbil, descobreix la soterrada, desconeguda i desigual guerra civil a Birmània. La recopilació d'aquests vídeos, que documenten la repressió de l'exèrcit contra manifestants pacífics, execucions massives, l'incendi de pobles sencers i bombardejos contra la població civil, proporcionen evidències dels crims de guerra perpetrats pel règim. Aquest treball d'investigació aporta també valuosos testimonis de militars que han desertat i que parlen per primera vegada, horroritzats, del que han vist.
"Les forces aèries intervenen cada cop més perquè les forces terrestres s'estan afeblint. Cada dia es demana la col·laboració d'avions i helicòpters. Tot i això, l'exèrcit no pot derrotar les forces de defensa i per això maten civils. No poden dominar la zona" Zaythuaung, soldat desertor.
El miratge d'una breu experiència democràtica, esclafada per un exèrcit que havia controlat el poder a Birmània durant mig segle, va esperonar un jove moviment urbà prodemocràcia. L'exèrcit va disparar indiscriminadament contra les manifestacions, fins i tot contra els equips mèdics que intentaven salvar els ferits. Ara, aquells joves idealistes hiperconnectats que es manifestaven pacíficament s'han convertit en guerrillers.
La càmera segueix de prop com es preparen a la selva per lluitar contra els militars. "Amb protestes pacífiques no n'hi ha hagut prou, i per això hem passat a les armes. Estàvem espantats, perquè no teníem experiència en batalles", explica un d'ells. Aquests nois i noies que han constituït les Forces de Defensa del Poble són joves, massa joves, alguns adolescents, sense cap experiència militar. Estudiaven a l'institut o a la universitat i ara s'enfronten al dilema moral d'haver de matar. Els veiem entrenant-se amb armes de fusta i enfrontant-se a l'exèrcit sense munició. I diuen que han estat oblidats per la comunitat internacional, centrada aquests dos últims anys en la pandèmia i la crisi d'Ucraïna.
"Són crims de guerra perpetrats davant dels nostres ulls. El Consell de Seguretat de l'ONU s'ha negat a prendre en consideració una resolució per aturar aquests atacs o portar el cas al Tribunal Penal Internacional. Ho he anat dient: podem almenys aprovar una resolució que prohibeixi l'enviament d'armes a una junta militar que les fa servir per matar infants? En les condicions actuals, al Consell de Seguretat ni tan sols hi ha voluntat política de fer això. Tom Andrews - relator especial de l'ONU per als drets humans a Birmània
Dirigit per Katie Arnold
