Bolsonaro admet haver buscat "alternatives" a la investidura de Lula, però no un cop d'estat
L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro ha negat aquest dimarts haver impulsat un cop d'estat al seu país per derrocar el govern i la presidència del seu successor, Luiz Inácio Lula da Silva.
Ho ha fet davant del Tribunal Suprem del país, en el judici en el qual se l'acusa a ell i a bona part del seu govern d'haver tramat un cop d'estat que hauria portat als atacs del 8 de gener del 2023.
En la declaració davant del tribunal, ha admès que van analitzar "alternatives", però ha afegit que "en cap moment vam pensar a fer alguna cosa en rebel·lia contra la llei i la Constitució":
Vam discutir possibilitats i alternatives, sempre dins de la Constitució, però finalment vam abandonar qualsevol possibilitat i vam enfrontar l'ocàs del nostre govern.
Amb aquesta declaració ha contradit el relat d'alguns testimonis en el judici i també d'alguns dels acusats, que han dit al tribunal que els va proposar declarar l'estat de setge i anul·lar els resultats de les eleccions.
A Bolsonaro i als altres set principals acusats els atribueixen els delictes d'abolició violenta de l'estat de dret, intent de cop d'estat i implicació en organització criminal armada, que poden comportar entre 12 i 40 anys de presó.
Diu que es veu com a futur president
Malgrat tot, a la sortida de la sessió del judici d'aquest dimarts Bolsonaro ha dit que té "la consciència tranquil·la de qui sap que és innocent" i fins i tot ha publicat a la xarxa social X que es veu com a pròxim president:
Avui, surto del tribunal tranquil i amb més confiança que seré el proper president de la República per ajudar a treure el nostre país d'aquest embolic.
Serà difícil, perquè fa 2 anys el van condemnar a 8 anys d'inhabilitació per abús de poder i ús fraudulent de recursos públics per crear un estat de "paranoia col·lectiva" amb "informacions falses".
Això li hauria d'impedir aspirar a la presidència en les pròximes eleccions, que seran el 2026, i de fet aquesta condemna va obrir la batalla per la successió en l'espai polític de la dreta i l'extrema dreta.
Però el suport popular a Bolsonaro encara és notable: es va demostrar fa dos mesos en una gran manifestació a Sao Paulo de partidaris seus que reclamaven al Congrés una amnistia per a ell perquè es pugui tornar a presentar.
Llista de "motius" per a l'estat de setge
Aquest dimarts també ha declarat Paulo Sergio Nogueira, exministre de Defensa i ara general a la reserva, que ha dit que Bolsonaro va mostrar-li una llista de "motius" per declarar l'estat de setge, cosa que li hauria permès mantenir-se en el poder.
Segons ha dit Nogueira, va ser en una reunió a la residència oficial de Bolsonaro el desembre del 2022, abans de la presa de possessió de Lula da Silva, i que ell va dir-li que no ho fes:
Quan va acabar la reunió em vaig acostar al president i el vaig alertar sobre la serietat i la gravetat que estigués pensant en un estat de defensa o un estat de setge.
Un esborrany d'estat de setge, prova acusatòria
Acompanyen Bolsonaro i Nogueira com a principals acusats, els exministres de Justícia Anderson Torres, de Seguretat Institucional Augusto Heleno Ribeiro, i el de la Presidència Walter Braga Neto.
També l'excomandant de la Marina Almir Gabriel, l'exdirector de l'Agència Brasilera d'Intel·ligència Alexandre Ramagem i l'exassistent de Bolsonaro Mauro Cid, que està col·laborant amb el tribunal.
Les acusacions de la Fiscalia es basen en moltes proves, entre les quals un esborrany de decret per declarar l'estat de setge, que pot ser important de cara a la decisió final del tribunal.
Una derrota mai païda
Tot va començar el 31 d'octubre del 2022, quan Lula da Silva va guanyar les eleccions presidencials enfront de Bolsonaro en segona volta per un marge força estret, el 50,9% dels vots enfront del 49,1%.
El perdedor mai va acceptar el resultat i va acusar el seu oponent d'haver maquinat un frau electoral per derrotar-lo, cosa que va esperonar els seus partidaris a establir campaments de protesta arreu del país durant setmanes.
L'1 de gener del 2023 Lula da Silva va prendre possessió de la presidència, i una setmana després una gran multitud de partidaris de Bolsonaro van assaltar les seus del Congrés, la presidència i el Tribunal Suprem a Brasília.
Van fer-ho aprofitant que el nou president era fora de la capital de viatge oficial, i els assaltants s'havien concentrat en manifestació per demanar una intervenció militar per derrocar-lo a ell i al vicepresident Geraldo Alckmin.
El paper de Bolsonaro en l'assalt
La policia, que en un primer moment no va aconseguir impedir l'assalt, va trigar tres hores a controlar la multitud, després que Lula da Silva qualifiqués l'assalt de "barbàrie" i l'atribuís a "la incompetència" dels responsables.
Bolsonaro, que aquells dies era als Estats Units per un tractament mèdic, va trigar força hores a condemnar l'assalt, i quan ho va fer, va comparar-lo amb la violència "practicada per l'esquerra".
Des del primer moment va negar cap mena de relació amb l'assalt o cap intent de derrocar Lula, però també des de l'inici les investigacions policials i judicials van centrar-se en Bolsonaro i el seu entorn més immediat.
Fruit d'aquestes investigacions que han portat al judici, al novembre es va desclassificar un informe policial que afirma que va impulsar un pla per assassinar Lula, el vicepresident Alckmin i el president del Tribunal Suprem, Alexandre de Moraes, que ara encapçala el tribunal que el jutja.
