Bonet diu que cal fer un "salt d'escala" per doblar la producció de pisos protegits i insisteix a reformular el 30%

ACN Barcelona - La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha assegurat que cal fer "un salt d'escala" per doblar la producció de pisos protegits en els propers anys i passar de 500 a 1.000 anuals. Ho ha explicat en la Comissió no permanent d'estudi sobre la problemàtica de l'habitatge, en què ha insistit en la necessitat de redefinir la mesura del 30% perquè Barcelona "no es pot conformar amb 26 pisos protegits en sis anys". Aquesta polèmica ha tornat a ser un dels principals punts de debat de la sessió en què també s'ha posat sobre la taula la necessitat d'eliminar les càrregues fiscals, apostar per la rehabilitació d'immobles i valorar si la qualificació permanent dels habitatges protegits pot tenir caràcter retroactiu.

Laia Bonet ha defensat que cal redefinir la mesura del 30% "per tenir garanties de la seva efectivitat" i ha llençat un missatge clar, tant els partidaris de derogar la proposta com als qui s'oposen a canviar-la: "No es construeix prou habitatge protegit a la ciutat".

Ha defensat que dels cinc expedients que es van obrir, tres van caducar les primeres setmanes del mes de juny de 2023, quan encara governava Ada Colau: "El procés segueix viu i la prova és que hi ha una sentència favorable a l'Ajuntament i que ara entomem un procediment sancionador que va dels 90.000 als 900.000 euros", ha indicat. 

Ha recordat que Barcelona disposa de 15.971 habitatges protegits, una xifra "totalment insuficient" i ha dit que per això el govern municipal està treballant en un pla calenderitzat per fer "un salt d'escala" que permeti doblar la producció d'aquesta mena d'immobles de forma que anualment se'n facin 1.000 en lloc de 500. Això, ha detallat, podria suposar construir-ne 4.000 al llarg del mandat. 

En un altre ordre de coses, la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme ha explicat que els serveis jurídics municipals estan analitzant si la qualificació permanent dels habitatges protegits que va impulsar Damià Calvet quan era conseller de Territori, es pot aplicar amb caràcter retroactiu. D'aquesta forma, s'obriria la porta a recuperar pisos que inicialment eren de protecció oficial i que van deixar de ser-ho quan el règim va caducar. 

El 30% torna a ser el centre del debat

Des de Junts, la regidora Carme Lleó ha lamentat que un cop més la mesura del 30% protagonitzi la comissió i ha plantejat que potser se n'hauria de fer una d'específica per debatre-la. Ha insistit que la reserva del 30% per a immobles protegits "ha paralitzat la construcció d'habitatge" i ha estat un "fracàs". Així, ha avisat que no es poden fer polítiques d'habitatge sense habitatge i ha dit que per generar desenvolupament social cal desenvolupament econòmic: "Defugir d'aquesta realitat és tenir un pensament molt naïf", ha considerat.

La presidenta de BComú, Janet Sanz, ha assegurat que "parlar d'habitatge és parlar del 30%" i ha recordat que la moratòria va suposar que es perdessin 500 immobles de protegits a la capital catalana. "És una mesura imprescindible que està defensant la ciutadania i les entitats i no podem desprestigiar-la", ha valorat. Ha criticat que l'executiu del PSC hagi "perdonat multes" i ha exigit a Bonet que "deixi d'amagar-se sota informes jurídics i tècnics de la casa, que sigui honesta i digui qui va donar l'ordre de modificar aquestes sancions i deixar-les en un calaix". 

Durant la sessió, la regidora d'ERC Eva Baró, ha assenyalat que cal tenir més habitatge públic, però també ha dit que és important preservar el que ja existeix. "Els habitatges ja fets han de poder servir per al que han de poder servir", ha avisat la republicana que ha considerat que la creació de nous pisos i la conservació dels existents són "dues cares d'una mateixa moneda". 

Des del PP, Ángeles Esteller, ha assegurat que molts propietaris no posen el seu pis a disposició per la gran inseguretat jurídica que existeix i ha criticat les polítiques intervencionistes que han conduït a la situació actual amb mesures com la del 30% que "ha frenat i enfonsat el mercat".  Així, ha apostat per eliminar la declaració de Barcelona com a zona tensionada. Liberto Senderos (Vox) ha considerat que cal intervenir per facilitar les rehabilitacions als propietaris. 

Mantenir el 30% i eliminar càrregues fiscals

Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha criticat que s'intenti "desmantellar" la mesura del 30% i ha avisat que quan una iniciativa com aquesta s'aprova, però no es controla "s'està enviant un missatge molt concret" i s'està dient als lobbies immobiliaris que no han de patir perquè si no els està bé no l'hauran de complir. 

Donato Muñoz, expert en promoció i gestió d'habitatge de lloguer assequible i conseller delegat de la promotora CEVASA, ha considerat imprescindible la col·laboració publicoprivada i la supressió de les càrregues fiscals perquè el lloguer sigui més econòmic que la compra. Per la seva banda, Teresa Batlle i Pagès, arquitecte experta en condicionament i serveis, també ha reivindicat entesa entre el sector públic i el privat i ha apostat per avançar per fer pisos més sostenibles, canviar densitats, transformar espais. "Ho estem reduint a la moneda i no estem quantificant el valor social i ambiental de l'habitatge", ha comentat Batlle que ha demanat començar a posar el focus en allò que és prestacional i deixar al marge el que és prescriptiu. 

Jordi Mas, Director General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ha exposat detalls sobre el pla del Govern per a construir 50.000 nous habitatges públics fins al 2030. Ha detallat que la setmana vinent s'obrirà la convocatòria perquè tots els propietaris de solars, tant públics com privats, que estiguin interessats, participin en aquesta mesura. 

Antonio Miranda Chaves, President de ONAO, Associació Nacional d'Afectars per l'Ocupació, ha lamentat que s'hagi creat un "negoci de l'ocupació on màfies estan fent l'agost". Ha considerat que no hi ha seguretat jurídica en el mercat immobiliari i ha dit que per això molts propietaris no veuen clar posar el seu pis a disposició. Tot plegat, ha afirmat, és culpa de la "incompetència" de l'Ajuntament, el Govern i l'Estat que han dissenyat polítiques d'habitatge que fan que un sector de la ciutadania s'enfronti amb una altra i afavoreixen ocupació. 

Pisos apuntalats a Trinitat Vella

En la sessió també hi ha intervingut Roberto Rodríguez Silva, membre portaveu de la Plataforma d'afectats per la regeneració urbana, president de l'Associació de Veïns La Taula, Trinitat Vella, ha explicat que molts habitants d'aquesta zona de la ciutat viuen en pisos apuntalats a l'espera que es desenvolupin els treballs de rehabilitació promesos. Ha recordat que l'any 2019 l'Ajuntament de Barcelona va anunciar un programa de regeneració urbana per fer obres a uns 65 immobles i millorar-ne les condicions. Ha dit que el 2023 es preveia l'inici dels treballs, però des d'aleshores l'estat dels pisos ha empitjorat i alguns tenen danys estructurals abans de començar les actuacions promeses.

Ha recordat que els veïns compten a rebre unes ajudes europees que tenen data de caducitat. Així, ha demanat que l'Ajuntament intercedeixi per demanar una pròrroga a la Unió Europea per ampliar la data límit en què aquestes rehabilitacions haurien d'estar enllestides i que és el 2026. També ha demanat al govern local i l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) que, tal com inicialment va dir que farien, assumeixin l'acompanyament integral de tot el procés.