Bravuconada vol dir fer-se el mec

Bon dia, Catalunya.

Joan Maragall diu: la paraula és la cosa més meravellosa d'aquest món, perquè en ella s'abracen i es confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa.

Una llengua, a través de les paraules, és una manera d'entendre el món. Cada llengua constitueix un dipòsit d'una forma concreta de riquesa i varietat cultural. És també un signe d'identitat. En el cas de Catalunya, el principal. I és que al capdavall, la llengua és pura democràcia, com diu Salvador Gutiérrez, de la Real Academia Española.

En Les Bases de Manresa de 1892 es deixa clar que l'ensenyament públic haurà d'organitzar el que llavors en deien les necessitats i la civilització de Catalunya, i disposar d'un sistema pedagògic que fomenti el progrés moral i material del país. Es venia de la llei Moyano de 1857, que volia uniformitzar l'escola amb un contingut castellanitzat, que no va complir les expectatives d'instrucció general que es proposava i tampoc va poder esborrar les diferències culturals existents. Si en fa de temps....

Més cap aquí un general també ho va intentar durant 40 anys. Inútilment. Tres generacions van deixar de saber escriure en català, però van continuar dient-se "T'estimo".

Els catalans s'estimen el català. L'escola a Catalunya comunica en català; i el català i el castellà són llengües que els nostres alumnes entenen, escriuen i parlen.

La nostra escola integra. La nostra llengua cohesiona.

El projecte de l'actual ministre d'educació, cultura i esport està condemnat al fracàs. Senyor Wert, per molt que digui, vostè, de toro brau no en té la raça. Miri el diccionari de la RAE: Bravuconada vol dir simplement fer-se el mec.

Ho hem après a escola.

Són les 8 i 1 minut.