Bruguera: "Des dels 5 anys, cada any bufava les espelmes pensant en el Roland Garros"
El 6 de juny de 1993 Sergi Bruguera va començar a passar a la història. Amb només 22 anys s'enfrontava el número 1 mundial del moment a la final de Roland Garros. Es tractava de guanyar el seu primer Grand Slam i de resoldre el dubte sobre qui era el millor jugador d'aquell moment sobre terra batuda.
Passats 30 anys, el mateix Sergi Bruguera recorda per "Rècords" de Catalunya Ràdio aquella final del 93 i tot el que va viure abans de tocar el cel de París amb els dits.
Un desig infantil
Sergi Bruguera va començar a jugar a tenis des de ben petit, influït pel seu pare, Lluís Bruguera, que havia estat tenista professional als anys 70 i dirigia un grup d'entrenament al Tenis La Salut.
Al cap de poc de començar a familiaritzar-se amb la raqueta ja va tenir al cap que volia guanyar el Roland Garros, el torneig més important sobre terra batuda.
Era l'objectiu de la meva vida. De fet, en el discurs que vaig fer un cop acabada la final vaig explicar que des dels 5 anys cada vegada que bufava les espelmes el desig que demanava sempre era guanyar el Roland Garros. Cada any, sempre, demanava el mateix, fins que vaig aconseguir-ho, recorda Bruguera.
31 jocs seguits
En aquella primera victòria al Roland Garros, Sergi Bruguera va establir una marca que sembla increïble i és molt complicada d'aconseguir. Va guanyar 31 jocs seguits en tres partits diferents.
Vaig aconseguir un rècord que no sé si s'ha superat. A primera ronda vaig guanyar Henry Leconte i vaig guanyar-li onze jocs seguits per tancar el partit. Des de l'1 a 0 en contra al segon set al 6 a 1 i 6 a 0. A segona ronda vaig jugar contra un altre francès, Thierry Champion. Vaig guanyar amb triple 6 a 0. I a tercera ronda vaig guanyar el primer joc del partit i en el segon em van empatar a un. Vaig guanyar 31 jocs seguits. Notava que estava fent el meu millor tenis.
