Cabrera de Mar i Sa Riera, la cara i la creu de la conservació de les platges
Al Maresme pràcticament no queda sorra, i el mar arriba a desfalcar més d'un passeig marítim. A Begur, en canvi, la cala de Sa Riera creix dos metres cada any i els veïns temen que desaparegui i s'acabi ajuntant amb altres platges. El debat sobre la conservació de les platges del litoral català es reobre a les portes de la temporada i en un moment en què la crisi econòmica frena qualsevol intervenció.
Televisió de Catalunya
3 min
L'època d'estirar la tovallola a la platja i gaudir del sol i el mar està a tocar i, com cada any, torna el debat sobre la conservació de les platges. Al Maresme pràcticament no queda sorra, i el mar arriba a desfalcar algun passeig marítim. A la cala de Sa Riera de Begur, en canvi, els en sobra. La cala creix dos metres cada any i els veïns temen que desaparegui i s'acabi ajuntant amb altres platges.
Són la cara i la creu del litoral català en un moment en què la crisi econòmica frena qualsevol intervenció.
Abocats al mar
Les llevantades d'aquesta època acostumen a deixar les platges del Maresme sense sorra, i l'aigua arriba a tocar dels passejos i les vies del tren. Aquest any ha tornat a passar i a tres mesos de la temporada d'estiu, tenen poques garanties de tenir platja.
A Vilassar de Mar, per exemple, les escales que donen accés a la platja ara desemboquen directament al mar. Els 10 metres de sorra que tenia la platja han desaparegut i les onades impacten directament al passeig marítim. Temen que, sense la protecció que els donava la sorra, una nova llevantada empitjori la situació i descalci algun tram de passeig.
On ja s'ha enfonsat part del passeig és a Cabrera de Mar i l'ajuntament ha hagut de tancar-ne parcialment l'accés. També han perdut una tercera part de la superfície de platja. El mateix passa de manera recurrent a diversos municipis de la comarca.
És per això que sis dels ajuntaments afectats, de Montgat a Mataró, s'han unit amb la Generalitat i han encarregat un estudi a la Universitat Politècnica de Catalunya per trobar solucions definitives i portar-les al Ministeri de Medi Ambient, que és qui, per llei, ha de garantir que les platges tinguin sorra.
No volen més aportacions de sorra, ja que cada nova llevantada se l'emporta i és la història de mai acabar. En els últims anys s'han invertit uns 23 milions d'euros a les platges del Maresme bolcant-hi sorra per recuperar la línia de la costa, unes actuacions que a llarg termini s'han demostrat inútils.
De cala a platja
A la platja de Sa Riera, a Begur, els temporals no li treuen sorra, sinó que n'hi porten. Fa cinquanta anys, la formaven dues cales separades per una gran roca. Avui la imatge és d'una sola platja i la roca soterrada cinc metres per la sorra.
Cada any, aquesta platja creix dos metres, i en mig segle ha doblat la seva superfície. Els veïns estan preocupats perquè la sorra queda estancada i s'ha anat perdent profunditat a l'aigua. Temen que la cala desaparegui i s'acabi ajuntant amb altres platges.
Un canvi de corrents marins ha modificat la dinàmica del litoral. Un dels motius podria ser l'ampliació del port de l'Estartit que es va fer fa quaranta anys.
El Ministeri va proposar dragar 86.000 metres cúbics de sorra i transportar-la a la zona de Griells de l'Estartit, on en falta. Una proposta pressupostada en 1,3 milions d'euros i que, de moment, està encallada.
Són la cara i la creu del litoral català en un moment en què la crisi econòmica frena qualsevol intervenció.
Abocats al mar
Les llevantades d'aquesta època acostumen a deixar les platges del Maresme sense sorra, i l'aigua arriba a tocar dels passejos i les vies del tren. Aquest any ha tornat a passar i a tres mesos de la temporada d'estiu, tenen poques garanties de tenir platja.
A Vilassar de Mar, per exemple, les escales que donen accés a la platja ara desemboquen directament al mar. Els 10 metres de sorra que tenia la platja han desaparegut i les onades impacten directament al passeig marítim. Temen que, sense la protecció que els donava la sorra, una nova llevantada empitjori la situació i descalci algun tram de passeig.
On ja s'ha enfonsat part del passeig és a Cabrera de Mar i l'ajuntament ha hagut de tancar-ne parcialment l'accés. També han perdut una tercera part de la superfície de platja. El mateix passa de manera recurrent a diversos municipis de la comarca.
És per això que sis dels ajuntaments afectats, de Montgat a Mataró, s'han unit amb la Generalitat i han encarregat un estudi a la Universitat Politècnica de Catalunya per trobar solucions definitives i portar-les al Ministeri de Medi Ambient, que és qui, per llei, ha de garantir que les platges tinguin sorra.
No volen més aportacions de sorra, ja que cada nova llevantada se l'emporta i és la història de mai acabar. En els últims anys s'han invertit uns 23 milions d'euros a les platges del Maresme bolcant-hi sorra per recuperar la línia de la costa, unes actuacions que a llarg termini s'han demostrat inútils.
De cala a platja
A la platja de Sa Riera, a Begur, els temporals no li treuen sorra, sinó que n'hi porten. Fa cinquanta anys, la formaven dues cales separades per una gran roca. Avui la imatge és d'una sola platja i la roca soterrada cinc metres per la sorra.
Cada any, aquesta platja creix dos metres, i en mig segle ha doblat la seva superfície. Els veïns estan preocupats perquè la sorra queda estancada i s'ha anat perdent profunditat a l'aigua. Temen que la cala desaparegui i s'acabi ajuntant amb altres platges.
Un canvi de corrents marins ha modificat la dinàmica del litoral. Un dels motius podria ser l'ampliació del port de l'Estartit que es va fer fa quaranta anys.
El Ministeri va proposar dragar 86.000 metres cúbics de sorra i transportar-la a la zona de Griells de l'Estartit, on en falta. Una proposta pressupostada en 1,3 milions d'euros i que, de moment, està encallada.
