Cada cop hi ha més baixes laborals: els motius que expliquen aquest increment

Les baixes laborals no paren d'augmentar. L'últim informe del Banc d'Espanya constata que, si abans de la pandèmia els treballadors que estaven de baixa no superaven mai el 2,5% del total, l'any passat ja eren pràcticament un 4,5%.

Les baixes, les anomenades incapacitats temporals, han augmentat arreu durant i després de la pandèmia, però a Espanya ho han fet amb més força que a altres països europeus.

Segons les dades del Banc d'Espanya, on ha pujat més el nombre de treballadors que han estat de baixa és al País Basc i Galícia, on ja venien de percentatges alts, però que ara se situen en el 6%.

A Catalunya també s'han disparat, però la proporció se situa en poc més del 4% dels ocupats, lleugerament per sota de la mitjana que hi ha en el conjunt d'Espanya.

Els motius: salut, demografia i l'efecte de la pandèmia

A l'hora de buscar els motius, l'informe situa en primer lloc els que provenen de la salut i la demografia. Hi ha més gent treballant i un bon gruix supera els 50 anys i, per tant, estan més exposats a malalties.

Però també hi ha un altre factor. La pandèmia va deixar seqüeles físiques, però també n'ha deixat de mentals, i les baixes per aquest motiu no paren de créixer.

L'aïllament, les pèrdues i altres circumstàncies que va comportar la covid fan afirmar als metges que una part d'aquest patiment es tradueix en més baixes. També apunten a altres circumstàncies, com la situació general de la població, la precarietat en algunes feines i altres situacions.

El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, assegura que no pot fer una llista concreta de motius, però que les conseqüències són clares.

El professor de la Universitat de Barcelona José Navarro considera que parlar i assumir les malalties mentals ha deixat de ser tabú: "Abans era estrany que un treballador manifestés obertament, per exemple, que tenia un problema d'aquest tipus, que es trobava malament, que dormia malament, que no podia desconnectar de la feina i que anava rumiant els seus problemes".

Ara, segons aquest professor, aquest problema ja és a l'agenda dels responsables de recursos humans a moltes empreses.

Malaltia comuna o malaltia professional?

Sindicats i empreses estan interessats a poder determinar l'origen de les baixes i destaquen que els serveis de prevenció són una de les eines per poder reduir els accidents de treball, millorar la salut laboral de les plantilles i també reduir els riscos psicosocials a les empreses.

Amb prevenció es poden millorar horaris, repartir càrregues de feina o altres mesures que ajudarien, i molt, a rebaixar malalties no només musculoesquelètiques, sinó també tensions i angoixes.

Però els sindicats alerten que aquesta prevenció no sempre es fa i que moltes malalties que tenen origen al lloc de treball no són declarades com a malalties professionals. Això comporta que, en comptes de ser tractades a les mútues --com correspondria--, es tracten als sistemes públics de salut com si fossin una malaltia comuna, com un refredat o un problema derivat d'un accident fora de la feina.

Pel secretari d'Acció Sindical de CCOO, Enrique Rodríguez, cal posar-hi fil a l'agulla: "Cal parlar amb molta claredat on és l'origen d'aquestes baixes".

De fet, una baixa per malaltia comuna, la paga la Seguretat Social a partir del quart dia i el treballador cobra entre el 60 i el 75% del sou. Llavors, en funció del conveni, l'empresa pot complementar el pagament. Per tant, en molts casos, el treballador en situació de baixa es pot trobar "penalitzat".

En canvi, una baixa declarada com a malaltia professional, la paga la mútua que té contractada l'empresa i el treballador cobra el cent per cent del sou des del primer dia.

Per això, els sindicats reclamen actualitzar la llista de malalties professionals i reformar la llei de prevenció i riscos laborals. Asseguren que així seria la manera que cada organisme pagués el que correspon.

La responsable de Relacions Laborals de Foment del Treball, Yèssica Aguilar, assegura que no hi ha conflicte en aquesta matèria i que, en cas de dubte, hi ha prou mecanismes per resoldre la discrepància.

El cost econòmic

Els empresaris diuen que són els més interessats a rebaixar les baixes. Consideren que, d'entrada, els suposa un daltabaix en l'organització de la feina, però també asseguren que han d'assumir moltes despeses, tant per la baixa com per la substitució del treballador que la té.

L'informe del Banc d'Espanya diu que l'any passat la Seguretat Social va destinar més de 15.000 milions en el pagament de les incapacitats temporals. Alhora situa el cost directe per a les empreses en 4.600 milions d'euros.

Són xifres superiors a les del 2023, però hi té a veure l'augment de baixes i també l'augment del salari mínim interprofessional i dels salaris en general, que augmenta les quantitats que han de percebre les persones.

Sovint, els informes de les mútues de treball i de les organitzacions empresarials eleven la despesa de les empreses fins a pràcticament igualar-la amb la de la Seguretat Social i afirmen que moltes vegades les baixes s'allarguen per culpa del col·lapse de la sanitat pública i les llistes d'espera per determinades proves mèdiques.

La responsable de Relacions Laborals de Foment insisteix en una vella reclamació d'aquesta patronal i que els sindicats i alguns experts rebutgen de ple: "Les mútues haurien de tenir capacitat de poder expedir altes o baixes i fins i tot poder aprofitar les infraestructures que tenen".

Al mateix temps també creu que, per poder agilitzar algunes proves, la sanitat pública podria utilitzar els equips de les mútues i així poder detectar en menys dies les malalties, posar-hi remei de manera més ràpida i reduir els dies de baixa.

De fet, fruit del diàleg social, ja s'estan articulant acords i convenis a les diferents comunitats autònomes, també a Catalunya, per poder utilitzar els recursos de les mútues.