Cada cop més recursos públics per a la gestió privada: el model sanitari madrileny, en qüestió
El president de la patronal sanitària privada madrilenya, Carlos Rus, ha dimitit els últims dies. Ha argumentat raons purament personals, però el cert és que les aigües del sistema sanitari de la Comunitat de Madrid baixen tèrboles des de fa dies.
La setmana passada uns àudios d'un directiu de l'empresa privada Ribera Salud, que porta la gestió de l'Hospital de Torrejón, van fer esclatar un escàndol.
En una reunió amb comandaments de l'hospital, el CEO de la companyia, Pablo Gallar, demanava augmentar les llistes d'espera, és a dir, portar a terme menys intervencions i rebutjar aquells pacients o processos que no fossin rendibles.
"A Torrejón, l'any 22 i 23, vam decidir com a organització fer un esforç per fer baixar la llista d'espera. L'únic que us demano és: desfem el camí", va traslladar Gallar als seus col·legues.
L'escàndol estava servit i la primera resposta d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat, va ser defensar la gestora Ribera Salud sense ni tan sols haver demanat explicacions.
Més endavant, i amb una auditoria interna portada a terme per la mateixa empresa gestora, les dades presentades deien que la gestió era correcta, apuntava a "una pugna entre directius" de Ribera Salud. "No hi ha dret", hi afegia, que la polèmica "es traslladi ni a tot el sistema sanitari ni als professionals sanitaris de l'Hospital de Torrejón, a qui vull agrair la feina i donar tot el meu suport".
De fet, la seva consellera de Salut, Fátima Matute, va justificar la polèmica com una forma de tapar els casos de corrupció socialistes. "Això és un 'trending topic' per tapar la corrupció, les saunes, les nebodes, els "puteros", les catedràtiques sense estudis...", va arribar a dir.
"Això és una cosa que a Madrid se sap i és vox populi"
En canvi, des del sindicat MYTS, majoritari entre els metges madrilenys, s'avisava que se sabia que això passava.
Això és una cosa que a Madrid se sap i és vox populi. El que passa és que no teníem manera de demostrar-ho.
Ho assegurava Ángela Hernández, secretària general d'AMYTS, que ho atribuïa al model. Hernández parlava, fins i tot, de "pressions sempre orals" a personal de l'Hospital de Torrejón perquè "s'esforcessin més per agafar pacients fora de l'àrea que eren els rendibles".
El model madrileny
Però en què consisteix exactament aquest model madrileny, anomenat PPP? Cinc hospitals de la comunitat tenen una gestió privada, quatre són de Quirón i l'últim el de Torrejón, de Ribera Salud. Aquests centres cobren una quantitat fixa al Sermas, Servei Madrileny de Salut, per atendre els pacients que viuen a la seva zona geogràfica d'influència.
Si gasten més diners en aquesta població, tenen menys marge de benefici. En canvi, aquells pacients que arriben de fora de la seva zona geogràfica els cobren addicionalment al Servei Madrileny de Salut. I aquí és on aconsegueixen un benefici extra.
És per això que el directiu de Ribera Salut a Torrejón demanava prioritzar els pacients de fora, que generaven benefici extra, en detriment dels pacients de la seva zona geogràfica que no incrementaven el comptes.
Els recursos públics derivats als hospitals de gestió privada no han parat de créixer. A la Comunitat de Madrid són els més elevats, si els comparem amb la resta de comunitats autònomes, amb un creixement del 63% en quatre anys.
"És més car, és opac i busca el benefici empresarial."
El sindicat de metges no és l'únic que posa en dubte el model. Sergio Fernández Ruiz, president de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública a Madrid també el critica durament.
El model actual no és ni més eficient; és més car, és opac i busca el benefici empresarial a costa de la salut de la població.
L'associació calcula que el model promogut pel govern Ayuso ha generat beneficis per a les empreses privades adjudicatàries per valor de 6.000 milions d'euros.
Per Fernández Ruiz, per dotar de més recursos la sanitat pública de gestió privada, s'ha d'escanyar els hospitals purament públics, que, segons ells, no prioritzen el benefici econòmic sobre la salut dels ciutadans.
Fiscalia i investigació de Sanitat
Des de l'àmbit polític, els socialistes han decidit portar a la Fiscalia el CEO de Ribera Salud i han demanat que sigui cridat a declarar davant d'un jutge. Acusen Pablo Gallart d'irregularitats en la gestió hospitalària, la Comunitat de Madrid d'una possible omissió del deure de supervisió.
Per la seva banda, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha ampliat la investigació que va ordenar el ministeri a l'Alta Inspecció sobre l'Hospital de Torrejón a la resta de centres de gestió privada de la Comunitat de Madrid, els que porta Quirón Salud.
Segons la ministra, "es tracta d'un modus operandi que intenta parasitar el sistema públic de salut a través dels comptes de resultat de les empreses privades".
A més, García ha anunciat que a principis d'any portarà una llei que derogarà l'actual norma que permet la gestió privada de centres públics. L'objectiu seria evitar l'ànim de lucre en l'àmbit sanitari.
L'origen, al País Valencià
El model de col·laboració pública i privada madrilenya ve lluny i té l'origen al País Valencià. Va ser Eduardo Zaplana, com a president valencià, qui va fundar el 2000 l'Hospital d'Alzira, precisament també gestionat per l'empresa Ribera Salud. Un hospital que tan sols quatre anys després va haver de ser rescatat pel Consell per la fallida del projecte. Va generar un deute total de 69 milions d'euros.
A Madrid, va arribar de la mà d'Esperanza Aguirre, que el va importar i el va fer créixer. Ara, està en qüestió.
