Caixa Terrassa, la cinquena caixa d'estalvis catalana
La Caixa d'Estalvis de Terrassa va ser fundada el 14 d'octubre de 1877, el mateix any que el rei Alfons XII va atorgar a Terrassa el títol de Ciutat. Els notables terrassencs responsables de la constitució de la Caixa van al·ludir a "l'esperit treballador" i a la voluntat de prosperar dels habitants de la ciutat per encoratjar-los a la creació d'una entitat financera pròpia. Actualment, després de 132 anys, ja és la cinquena caixa d'estalvis catalana.
3 min
El balanç del primer exercici, presidit per Isidre Torres Falguera, es va tancar amb uns dipòsits de 17.174 pessetes. Sis anys després, Caixa Terrassa va començar a tramitar hipoteques, una línia d'acció que amb el temps va esdevenir l'activitat més rellevant de l'entitat. A mesura que anava creixent, col·laborava en projectes socials i culturals, va crear un fons artístic, va donar suport a projectes immobiliaris i va participar en obra social (la Llar de l'Ancianitat i l'alberg infantil).
A partir dels anys setanta, Caixa Terrassa va iniciar una nova etapa per adaptar-se a l'evolució del sistema financer. D'una banda, va definir la línia d'acció en tres apartats: el disseny d'un programa d'expansió, la modernització tecnològica i l'establiment d'una cultura corporativa. D'altra banda, va començar l'expansió més enllà de Terrassa i el Vallès (el 1980 obre oficines a Lleida i el 1988, a Girona i Tarragona).
La dècada dels vuitanta certifica el creixement de l'entitat amb projectes financers i culturals. Al mateix temps que instaura línies de crèdit destinades a la construcció i compra d'habitatge, Caixa Terrassa es compromet amb el respecte al medi ambient, inaugura el Centre Cultural, gran obra commemorativa en el marc de la celebració del centenari, i constitueix premis al mèrit artístic com el Premi Lola Anglada de literatura i el Premi Ricard Camí de pintura.
Els anys noranta també van ser prolífics en l'àmbit empresarial i social. Entre les novetats destaca la creació de l'Escola Universitària de Negocis, dedicada a la formació de joves empresarials, que s'adscriurà a la Universitat Politècnica de Catalunya i evolucionarà amb la creació de dos màsters. Així mateix, el 1991 Caixa Terrassa va celebrar una Assemblea General per renovar els òrgans de govern de l'entitat i adaptar-se a la nova llei de caixes d'estalvi del Parlament. Més enllà de rebre diversos premis pels projectes culturals, en el camp de l'obra social es dedica a la gent gran (Club 60), instaura un concurs de música de cambra i un premi de fotografia, organitza el Fòrum Empresarial, col·labora en el manteniment i difusió del patrimoni històric de la ciutat, i obre fronteres amb el programa Targetes Solidàries, destinat al Tercer Món.
Finalment, en l'última dècada l'entitat egarenca inaugura seu central a Terrassa i es reafirma en el compromís amb els més menuts i els més grans, als quals destina un centre de tractament del dolor i un centre per a l'autonomia personal.
A finals del 2007, els dipòsits administratius de Caixa Terrassa van situar-se en 10.600 milions d'euros i va tancar l'exercici amb un saldo d'inversió creditícia de 8.850 milions. El resultat del Grup Caixa Terrassa va ser de 72 milions d'euros, alhora que l'Obra Social i Cultural va rebre una dotació de 13 milions, la meitat dels quals es van destinar a diferents fundacions. Fa dos anys, el recursos propis de l'entitat van superar la xifra de 1.000 milions d'euros.
Aleshores, Caixa Terrassa comptava amb 276 oficines, situades fonamentalment a Catalunya, i amb noves seus a Aragó i Madrid.
A partir dels anys setanta, Caixa Terrassa va iniciar una nova etapa per adaptar-se a l'evolució del sistema financer. D'una banda, va definir la línia d'acció en tres apartats: el disseny d'un programa d'expansió, la modernització tecnològica i l'establiment d'una cultura corporativa. D'altra banda, va començar l'expansió més enllà de Terrassa i el Vallès (el 1980 obre oficines a Lleida i el 1988, a Girona i Tarragona).
La dècada dels vuitanta certifica el creixement de l'entitat amb projectes financers i culturals. Al mateix temps que instaura línies de crèdit destinades a la construcció i compra d'habitatge, Caixa Terrassa es compromet amb el respecte al medi ambient, inaugura el Centre Cultural, gran obra commemorativa en el marc de la celebració del centenari, i constitueix premis al mèrit artístic com el Premi Lola Anglada de literatura i el Premi Ricard Camí de pintura.
Els anys noranta també van ser prolífics en l'àmbit empresarial i social. Entre les novetats destaca la creació de l'Escola Universitària de Negocis, dedicada a la formació de joves empresarials, que s'adscriurà a la Universitat Politècnica de Catalunya i evolucionarà amb la creació de dos màsters. Així mateix, el 1991 Caixa Terrassa va celebrar una Assemblea General per renovar els òrgans de govern de l'entitat i adaptar-se a la nova llei de caixes d'estalvi del Parlament. Més enllà de rebre diversos premis pels projectes culturals, en el camp de l'obra social es dedica a la gent gran (Club 60), instaura un concurs de música de cambra i un premi de fotografia, organitza el Fòrum Empresarial, col·labora en el manteniment i difusió del patrimoni històric de la ciutat, i obre fronteres amb el programa Targetes Solidàries, destinat al Tercer Món.
Finalment, en l'última dècada l'entitat egarenca inaugura seu central a Terrassa i es reafirma en el compromís amb els més menuts i els més grans, als quals destina un centre de tractament del dolor i un centre per a l'autonomia personal.
A finals del 2007, els dipòsits administratius de Caixa Terrassa van situar-se en 10.600 milions d'euros i va tancar l'exercici amb un saldo d'inversió creditícia de 8.850 milions. El resultat del Grup Caixa Terrassa va ser de 72 milions d'euros, alhora que l'Obra Social i Cultural va rebre una dotació de 13 milions, la meitat dels quals es van destinar a diferents fundacions. Fa dos anys, el recursos propis de l'entitat van superar la xifra de 1.000 milions d'euros.
Aleshores, Caixa Terrassa comptava amb 276 oficines, situades fonamentalment a Catalunya, i amb noves seus a Aragó i Madrid.
