Calia un altre "Superman"? Si és com aquest, sí!

L'univers cinematogràfic de Marvel sempre ha anat diverses passes al davant del de DC, malgrat tenir en nòmina superherois de la talla de Superman, Batman o Wonder Woman. Però l'estratègia liderada per Kevin Feige, president de Marvel Studios i director creatiu de Marvel, semblava inabastable per als seus rivals... fins ara.

Seguint aquella dita que diu que, si no pots superar el teu enemic, uneix-t'hi, DC Studios va fitxar una de les ments darrere de l'univers Marvel, James Gunn. El director i guionista de la trilogia dels "Guardians de la Galàxia" havia estat clau per definir el to més còmic de Marvel, que era precisament una de les mancances de DC.

Gunn va començar demostrant les seves intencions a "El escuadrón suicida" (2021) i la sèrie spin-off "El pacificador" (HBO Max, 2022), en què va fer gala del seu humor més delirant. Per a la nova "Superman", però, ha posat el fre perquè el superhome provinent de Krypton és tota una icona de la cultura mundial i no estaria ben vist que desbarrés.

Malgrat tot, el nou Superman interpretat per David Corenswet conserva una part de l'humor que caracteritzava els Guardians de la Galàxia. Així, perd part de la pesada transcendència imposada pel polèmic Zach Snyder en l'anterior trilogia ("El hombre de acero", "Batman vs. Superman: amanecer de la justícia", "Liga de la Justicia").

Això no vol dir que aquesta nova pel·lícula sigui intranscendent, com ho era "Superman returns: el regreso" (2006), sinó que Gunn ha estat capaç de combinar una bona història, amb escenes d'acció trepidant i personatges ben construïts, amb una aparent lleugeresa que amplia enormement el target del seu públic. Per tant, ara que fa temps que Marvel no troba la tecla de l'èxit, DC pot aprofitar per fer el sorpasso que tant esperaven.

Què explica aquest nou "Superman"?

El "Superman" de James Gunn no comença de zero, sinó que hereta una narrativa on els metahumans i les criatures estranyes fa milions d'anys que habiten la Terra.

Tampoc li fa falta ressetejar la història de Clark Kent, la seva identitat terrícola, perquè s'ha explicat a bastament. Per tant, aprofita la cultura general sobre el personatge per començar a sac, amb un Superman derrotat, que necessita que el seu gos, Krypto, l'arrossegui al seu cau secret per recuperar-se de les ferides.

El seu arxienemic torna a ser Lex Luthor, i quan pronunciem aquest nom és inevitable que se'ns aparegui el malaguanyat Gene Hackman o, fins i tot, el cancel·lat Kevin Spacey. Nicholas Hoult tenia una tasca molt complicada, però se'n surt amb èxit, perquè el seu és un Luthor modern, una ment privilegiada de la tecnologia en l'era digital, una mena d'Elon Musk amb les seves mateixes aspiracions per dominar el món. Per tant, hi encaixa a la perfecció.

Com deia l'encertat titular de la revista Vulture, no és que Superman s'hagi tornat més polític, és que ara tenim dolents com els de les seves pel·lícules a la vida real.

Per tant, sí que aquest "Superman" se sent més proper que mai, perquè parla d'invasions amb finalitats ocultes, de líders populistes que adapten la realitat als seus objectius, de fake news, d'influencers capaços de canviar la percepció de les masses i, sobretot, de com hem d'acollir l'estranger.

Gunn afirmava que "Superman va d'un immigrant que ve d'un altre lloc" i els seguidors de Donald Trump carregaven contra ell i contra la pel·lícula. Per això, la cinta ha rebut una allau de crítiques negatives als webs de cinema especialitzats abans d'estrenar-se. Al final, el nerviosisme del col·lectiu MAGA (Make America Great Again) té sentit, perquè el film defensa Amèrica com a terra d'acollida i els immigrants, com Superman, com a part indispensable de la societat americana.

Un clàssic renovat

James Gunn renova moltes referències del "Superman" de Richard Donner (1978). Hi són Otis, la senyoreta Teschmacher, Jimmy Olsen i el globus del Daily Planet. També beu molt dels còmics, tot i que no es basa en cap còmic en concret per l'argument de la seva pel·lícula. Crea el seu propi univers i la seva pròpia narrativa amb personatges com el versàtil Metamorpho o una ridícula "Banda" de la Justícia de la qual formen part un problemàtic Green Lantern, la cridanera Hawkgirl i el valuós Mr. Terrific.

Precisament, l'editorial Panini, que es fa càrrec de la publicació dels còmics de DC des que ECC va fer fallida fa uns mesos, ha anunciat la publicació de desenes de títols relacionats amb l'home d'acer.

El seu director editorial, Alejandro Martínez Viturtia, ha explicat a Catalunya Ràdio que la seva filosofia és oferir còmics per a tots els públics.

"Superman és una icona i creiem que hi ha molta gent interessada a recuperar el contacte amb ell. No són només els lectors de sempre, sinó que també n'hi ha de nous."

Així, entre d'altres, Panini publica les grapes mensuals de dues sèries nord-americanes de gran èxit, "All In Superman" i "Absolute Superman"; es recuperen a la Biblioteca DC les històries clàssiques de John Byrne, Grant Morrison o Michael Allred; s'adapta la sèrie d'animació televisiva "Aventuras de Superman" per a un públic més jove; i ofereixen al lector adolescent històries amb un aire que s'acosta a l'anime japonès, com "Superman contra el Klan".

Fins i tot, Panini ha tornat a publicar el mític número 1 de la revista "Action Comics", en què apareix per primer cop el Superman creat per Jerry Siegel i Joe Shuster. Des de l'editorial amb seu a Torroella de Montgrí asseguren que els pròxims mesos el catàleg s'incrementarà exponencialment.

Per acabar, un element més per veure aquest nou i atractiu Superman és la seva capa, que té arrels catalanes!