Calvarius rapidus: un dels últims dinosaures que va córrer pel Pirineu
L'estudi d'un os de dinosaure localitzat el 2019 al jaciment de la Masia de Ramon, a prop de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, ha estat clau per poder definir una nova espècie de dinosaure que va habitar els actuals Pirineus fa uns 66 milions d'anys. La recerca s'acaba de publicar al Journal of Vertebrate Paleontology.
Els seus autors són els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museu de la Conca Dellà, Albert Prieto-Márquez i Albert Sellés, que han batejat l'animal com "Calvarius rapidus" per dos motius: pel calvari que va suposar l'impacte del meteorit a la Terra i per les adaptacions pròpies d'un exemplar corredor.
Un dinosaure ràpid però petit
El Calvarius era un ornitòpode, un dels grups de dinosaures herbívors més diversos i longeus, del qual formen part representants emblemàtics com els iguanodonts o els hadrosaures "de bec d'anec". Eren animals herbívors que podien fer fins a 10 o 12 metres de longitud, però s'ha calculat que aquest era força més menut.
A partir de la longitud del metatarsià del quart dit del peu esquerre, d'uns 15 centímetres, els investigadors estimen que el Calvarius no devia fer més de 2 metres de longitud. El coautor de l'estudi i investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Albert Sellés, destaca que és el primer cop que es troba un animal com aquest.
Enlloc del món s'havia trobat un hadrosaure amb aquestes característiques: que fos petit i amb un os del peu llarg adaptat a la carrera. Això, per si mateix, és espectacular.
El dinosaure va viure a la gran illa Ibero-Armorica, formada pels actuals territoris del nord d'Espanya i el sud de França, part d'un gran arxipèlag on ara hi ha el continent europeu. La seva mida reduïda, apunten els investigadors, s'explicaria pel conegut "efecte illa", on la limitació d'aliment fa que els animals que hi evolucionen tendeixin a ser petits o nans.
Un dels últims dinosaures que van viure a la Terra
En el moment de la seva mort, que hauria estat a prop d'un riu, era un exemplar subadult, d'uns 8 o 10 anys. Es creu que va viure en els últims 100.000 anys del mesozoic, l'era geològica que va acabar amb l'impacte del meteorit que va provocar l'extinció dels dinosaures.
Ell segurament no va veure el meteorit, però és possible que els seus descendents sí. En el moment final de l'era cretàcica, les condicions ambientals començaven a canviar, i això, per si mateix, ja devia suposar un trasbals per a totes les espècies.
A finals del període Cretaci, a l'actual Prepirineu el clima era més càlid i humit que avui. De fet, segons l'estudi era molt semblant a les regions subtropicals, amb períodes llargs de sequera i èpoques de pluges torrencials, i també hi vivien animals com cocodrils o tortugues marines.
Els Pirineus preserven un dels registres fòssils més rics dels darrers dinosaures que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de tres dècades, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont hi organitzen campanyes d'excavació.
