Cameron, primer ministre durant sis anys i 62 dies

Va guanyar fa poc més d'un any les eleccions amb una àmplia majoria absoluta i li quedaven quatre anys de mandat. Però, aquest dimecres, David Cameron ha sortit del 10 de Downing Street per última vegada.

David Cameron ha estat primer ministre de la Gran Bretanya exactament durant sis anys i 62 dies. Encara no té els 50 anys. Ha estat un triomfador de carrera meteòrica, però passarà sobretot a la història pel seu final abrupte forçat per la derrota al referèndum del Brexit. Volia consolidar la permanència de la Gran Bretanya amb condicions especials dins de la Unió Europea. També, alhora, pretenia acabar amb el maldecap de les disputes entre euròfils i euroescèptics dins i fora del seu partit. Però aquest cop el tret li ha sortit per la culata: la Gran Bretanya sortirà de la Unió, i ell ha hagut de plegar abans d'hora.

David Cameron va néixer el 1966 a Londres, en una família aristocràtica. La seva carrera va seguir el camí habitual de molts de la seva classe: estudis a Eton i a Oxford, notes brillants, algunes bretolades juvenils i ingrés al partit conservador. Però a partir d'aquí ell va pujar molt més amunt i molt més depressa que els altres. Es presentava com un conservador amb cor, compassiu amb els més febles, modern i liberal. Al 2005, quan encara no en tenia 40, ja liderava el gran partit de la dreta britànica.

Al 2010, després de 10 anys de governs laboristes i amb el país i el món sencer en recessió, David Cameron va arribar al govern en coalició amb els liberaldemòcrates. Fet insòlit en un país tant bipartidista, però que s'adeia amb el caràcter pragmàtic de Cameron. Massa pragmàtic i tot, per als seus crítics. Al 2014, Cameron va aconseguir que el seu partit acceptés la legalització dels matrimonis homosexuals. També va guanyar el referèndum a Escòcia contra els partidaris de la independència. I ja al 2015 va obtenir una gran victòria a les eleccions generals, aprofitant les bones dades econòmiques i la desorientació dels laboristes. No devia creure possible perdre el referèndum del Brexit, però el va perdre. David Cameron va lamentar la derrota de la seva opció al referèndum, però no pas haver-lo convocat.