Canviar-se el color dels ulls: un procediment possible, però perillós

L'esclat de la medicina estètica ha arribat també als ulls, un dels trets més expressius i personals. Canviar el color de l'iris és tècnicament possible i les xarxes socials van plenes de vídeos de persones que presumeixen d'haver aconseguit una mirada nova gràcies a aquests tractaments. 

Es fa en clíniques privades: algunes utilitzen làsers per aclarir el pigment de l'iris; d'altres afegeixen pigment artificial a la còrnia o fins i tot col·loquen implants de silicona dins l'ull. 

Oftalmòlegs i especialistes en salut ocular alerten que cap d'aquestes tècniques està exempta de risc i que moltes s'estan aplicant fora dels usos mèdics per als quals van ser dissenyades. 

Cremar l'iris per aclarir-lo

L'Eva tenia els ulls marrons i es va sotmetre a una iridoplàstia làser per tenir-los més clars. No els volia blaus, sinó verds, com el seu pare. És artista i sovint havia utilitzat lentilles de colors per als seus espectacles, però buscava un canvi definitiu.

Volia donar un toc subtil a la meva mirada.

A través d'una amiga, es va assabentar que a Barcelona hi havia una clínica que havia desenvolupat aquesta tècnica i s'hi va adreçar. "És com qui té canes i es fa metxes, ho veig una mica igual", afegeix. Després de diverses sessions, ha aconseguit eliminar el pigment marró dels seus ulls i assegura estar satisfeta amb el resultat. 

S'ho ha fet a la Clínica Eyecos, dirigida per l'oftalmòleg Pedro Grimaldos, que assegura que és una tècnica que va començar fa 14 anys a Barcelona: "La vaig inventar jo en l'àmbit mundial."

La iridoplàstia consisteix a aplicar un làser sobre la superfície de l'iris per cremar part de la melanina, el pigment que en determina el color, i fer que uns ulls marrons esdevinguin progressivament blaus, verds o grisos.

Segons Grimaldos, "és un làser que crema molt poc i d'una manera molt controlada", però, tot i això, no és un mètode exempt de riscos: pot provocar inflamacions. "Per això es fa de manera progressiva, en diverses sessions separades en el temps", explica. 

Hi ha ulls més clars i ulls més foscos que necessiten menys o més sessions.

Els ulls més foscos necessiten al voltant de tres mesos de tractament per aclarir-se, mentre que els més clars poden completar el procés en dues setmanes. Cada sessió dura poc més d'un minut i no cal entrar a quiròfan. Cal tenir en compte que és un canvi irreversible, ja que la pigmentació eliminada no es regenera.

Grimaldos subratlla que la tècnica s'ha anat perfeccionant amb els anys: "Vam començar amb làsers més agressius. Ara és una tècnica més tolerable i més ràpida. I cada vegada té menys contraindicacions." Calcula que ja ha realitzat més de 15.000 intervencions a pacients de tot el món: "Ens en venen dels Estats Units, d'Europa, d'Alemanya, d'Anglaterra, de Singapur o d'Austràlia."

Però no tots els experts ho veuen amb bons ulls. La doctora Noemí Barnils, adjunta de la secció de Còrnia del Servei d'Oftalmologia de l'Hospital de Bellvitge, adverteix dels riscos associats a aquestes intervencions. "Aquest làser s'ha dissenyat per a altres usos, com el tractament del glaucoma, però no per eliminar pigment de l'iris".

S'està aplicant el làser d'una manera diferent a la prevista.

Una altra tècnica que ha guanyat visibilitat és la queratopigmentació, un procediment que consisteix a introduir pigments de color sobre la còrnia --la capa més externa i transparent de l'ull-- per modificar-ne l'aspecte. Barnils admet que podria tenir ús mèdic en casos com la fotofòbia, però quan s'utilitza amb finalitats estètiques també pot generar complicacions: "Pot causar mala visió nocturna i, en cas de futures operacions oculars, dificulta la visibilitat de l'interior de l'ull per part del cirurgià."

"Semblava un monstre": tatuatge de còrnia

Fa gairebé dos anys en David va decidir canviar-se el color dels ulls "per un caprici". Els tenia marrons i els volia una mica més clars, tirant a mel. Va conèixer el tatuatge de còrnia --la queratopigmentació-- a través de les xarxes, després de veure que alguns famosos s'ho havien fet i explicaven que l'experiència havia estat positiva. "Això em va donar seguretat", diu. 

Però no va obtenir el resultat desitjat. "Volia un resultat subtil, gairebé imperceptible, i vaig sortir d'allà amb els ulls absolutament grocs", lamenta. De seguida es va adonar que havia estat "una molt mala idea" que li va causar problemes psicològics greus. Defineix el color que li va quedar com a irreal i robòtic. 

Causava impacte. Vaig acabar sent un monstre.

Això li va provocar un complex físic important. Va acabar deixant de mirar la gent als ulls. "Era un espectacle: tothom em preguntava que què m'havia fet."

El procediment li va costar 7.000 euros i treure-s'ho, 7.000 més. L'operació per revertir els efectes del tatuatge li va causar efectes secundaris que li van afectar la vista. "Jo no portava ulleres, tenia una vista perfecta. Ara tinc miopia i astigmatisme."

Implants d'iris artificials

A principis dels anys 2000 es va començar a experimentar amb implants d'iris de silicona per canviar el color dels ulls de forma permanent. El procediment consisteix a introduir un disc artificial de color sobre l'iris natural a través d'una incisió a la còrnia. Tot i l'interès inicial, aquesta tècnica és altament controvertida. 

Barnils recorda el cas d'un pacient que va arribar a Bellvitge després d'haver-se implantat un iris artificial intraocular. 

L'aspecte era molt estrany i, quan va començar a perdre visió d'un ull, va venir a veure què passava.

Després de l'exploració, l'equip mèdic va comprovar que "l'ull dret presentava un edema de còrnia, un senyal que la còrnia començava a descompensar-se per culpa de l'implant".

També s'hi detectava augment de la pressió intraocular, un dels primers indicis de glaucoma. El resultat va ser que el pacient es va quedar només amb un 30% de visió.

Lentilles de colors, l'única solució segura

Per la Societat Catalana d'Oftalmologia, només les solucions temporals i no invasives, com les lentilles de colors, poden considerar-se realment segures.

En aquest moment no podem avalar cap d'aquestes tècniques perquè no tenim suficient evidència científica

La resta continuen sent opcions d'alt risc a què no recomanen exposar-se per decisions estètiques. Sílvia Sanz, membre de la junta directiva de la Societat Catalana d'Oftalmologia, conclou que "el risc-benefici no compensa."