S'aprova traspassar les investigacions judicials als fiscals, una reforma sense suport garantit

Fa gairebé 25 anys que la renovació de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) es va posar per primer cop sobre la taula política, però no és fins aquest dimarts que el projecte s'ha aprovat al Consell de Ministres. El nou text la modifica sencera per primera vegada i ho fa amb dues novetats principals: atribueix les investigacions penals als fiscals i veta partits polítics i sindicats per actuar com a acusació popular.

La llei actual és vigent des de 1882 i, tot i els múltiples retocs, conserva la base. El text que el govern espanyol remetrà al Congrés per a la tramitació parlamentària capgira aquest àmbit del sistema judicial, actualment col·lapsat i desfasat respecte del de molts països europeus.

L'avantprojecte d'aquesta llei es va fer el 2011, i la nova LECrim incorpora les propostes elaborades durant aquests últims 15 anys. Si passa el filtre parlamentari, entrarà en vigor l'1 de gener de 2028 i no afectarà cap procediment iniciat abans d'aquesta data ni a l'actual fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que acaba el mandat el 2027. Amb tot, el tràmit comença sense massa esperança de reeixir per la manca de suports que té l'actual govern espanyol.

Investigacions penals en mans dels fiscals

Si fins ara dirigir les investigacions en els processos penals era responsabilitat dels jutges, la nova llei atribueix aquesta tasca als fiscals. Tindran sota les seves ordres la policia judicial, encarregada, entre altres coses, de fer escorcolls i detencions.

És la columna vertebral del nou model i arriba una setmana abans de l'inici del judici a García Ortiz, processat per un delicte de revelació de secrets.

Per supervisar la instrucció es crea la figura del jutge de garanties, que controlarà aspectes com la durada del procés o el secret d'actuacions, i autoritzarà l'aplicació de mesures cautelars com la presó provisional.

Partits i sindicats no podran actuar d'acusació popular

Un altre dels punts forts del text és la nova regulació de l'acusació popular. Es restringeix més qui pot personar-se i es deixen fora partits polítics, sindicats --també les entitats vinculades a aquests-- i persones jurídiques públiques.

També s'estableixen els delictes en què es pot personar com la corrupció, els delictes contra els drets dels consumidors, els delictes d'odi, els de violència contra la dona o els de finançament il·legal de partits.

Més agilitat i més garanties

Fins ara, els recursos contra les sentències dels jutges d'instrucció s'elevaven a l'Audiència Provincial. Per desencallar el procés, es podrà fer al jutge de garanties adscrit a la causa.

A més, es donen més garanties a les parts. Es reforça el paper central de les víctimes i es protegeix encara més els menors d'edat i les persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat. S'incorporen mesures per evitar la revictimització i per afavorir la reparació del dany.

En el cas dels encausats, es regula la presumpció d'innocència i s'ajusta l'aplicació de les mesures cautelars, especialment la detenció preventiva i la presó provisional.

Més independència i trencar la verticalitat de la Fiscalia

La llei inclourà la reforma de l'Estatut del Ministeri Fiscal pactada el maig, però que no es podia fer efectiva fins a l'aprovació de la nova LECrim.

En línies generals, limita el mandat del fiscal general a cinc anys i ja no coincidirà amb el del govern, com passava fins ara. Només podrà ser destituït en cas d'incompliment greu o reiterat de les seves funcions, amb un informe previ del Consell General del Poder Judicial. D'aquesta manera, blinda un càrrec sovint envoltat de polèmica per la instrumentalització política.

El fiscal general perd pes, d'una banda, perquè no podrà decidir quin fiscal porta cada cas ni com s'han d'investigar, però en guanya per l'altra. El ministre de Justícia ja no podrà nomenar, ascendir ni sancionar membres, cosa que queda en mans del fiscal general.

Es vol trencar amb un òrgan històricament marcat per una estructura piramidal i basada en el principi de dependència jeràrquica, i per això es reforça el paper de la junta de fiscals de Sala, que podrà imposar el seu criteri sobre el del fiscal general si té prou suport.

Es prohibeix a l'executiu donar indicacions de qualsevol mena i totes les comunicacions seran públiques i quedaran gravades o s'hauran de lliurar per escrit. El govern tampoc podrà cridar el fiscal a comparèixer al Consell de Ministres ni finançar associacions de fiscals.

Divisió entre jutges i fiscals

Les associacions de jutges i fiscal ha rebut de forma desigual aquesta reforma que divideix el món judicial entre favorables i contraris no només en els continguts sinó en l'oportunitat, en un moment que el govern actual està més debilitat.

La presidenta de l'Associació de Professional de la Magistratura, majoritària a la carrera judicial, María Jesús del Barco, i Fernando Portillo del Fòrum Judicial Independent consideren que els jutges instructors ja són imparcials que, a diferència dels fiscals, no depenen d'un Fiscal general que nomena el govern. Un fet que augmenta el risc d'ingerència política.

Per això, consideren que cal una modificació de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. Un argument que comparteix Miguel Pallarés, president de l'Associació Professional Independent de Fiscals (APIF), però que es mostra a favor del canvi de model.

També consideren que per tirar la reforma endavant es necessita "un gran consens que avui no existeix", diu Sergio Oliva, de l'Associació judicial Francisco de Vitoria (AJFV), mentre que Cristina Dexeus, presidenta de l'Associació de Fiscals (AF), majoritària a la carrera fiscal, va més enllà i reclama "un pacte d'estat".

A més, consideren el nou model hauria d'anar dotat dels mitjans personals suficients per aplicar-lo amb responsabilitat.

Per tot plegat creuen que "no és el millor moment per a aquesta iniciativa".

Entre els que tenen arguments a favor i en contra, el president de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), Félix Martín, creu que la reforma dotarà la instrucció penal d'agilitat i eficàcia, però que ha d'anar acompanyat dels mitjans materials i personals suficients. Una qüestió que David Casellas, del Consell de l'Advocacia Catalana, veu com un obstacle: "sembla difícil que els fiscals a tot arreu puguin tirar endavant aquesta tasca".

D'altra banda, des de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJpD) es veu necessària aquesta reforma per modernitzar i agilitzar aquest procés judicial. "És l'únic sistema que pot garantir que la imparcialitat sigui real", diu Maria del Prado Escoda Merino.

I el seu portaveu, Edmundo Rodríguez afegeix que "el projecte canvia el model de recerca i abandona els regustos inquisitius de l'actual sistema", i rebat els contres que plantegen els detractors.

"D'una banda, ja no coincidirà el mandat del govern de torn amb el del fiscal general i es prohibirà a l'Executiu que li faci indicacions sobre assumptes concrets, i de l'altra l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal permetrà que es discuteixi en junta de fiscals les decisions de més rellevància", ha dit.