Carme Riera és escollida acadèmica de la RAE, on ocuparà la butaca "n"
L'escriptora i filòloga mallorquina Carme Riera és des d'aquest dijous acadèmica de la llengua espanyola. És la sisena dona que ho aconsegueix i ocupará la butaca "n", vacant des de la mort de Valentín García Yebra el desembre del 2010. Catedràtica de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Riera és autora d'una extensa obra literària, tant en català com en castellà, i experta en poesia espanyola del segle XX.
Redacció
1 min
Carme Riera, de 64 anys, ha sortit escollida en la tercera ronda de votacions per ocupar el seient "n", vacant des de la mort de Valentín García Yebra el desembre del 2010. L'escriptora mallorquina, encara que nascuda a Barcelona, competia amb la poetessa malaguenya María Victoria Atencia. Pere Gimferrer, Carmen Iglesias i Álvaro Pombo n'havien proposat la candidatura.
Riera s'afegeix al petit nombre de dones acadèmiques de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola: Ana María Matute, Carmen Iglesias, Margarita Salas, Inés Fernández Ordóñez i Soledad Puértolas.
L'escriptora ha publicat tant en català com en castellà nombrosos llibres de relats i novel·les, entre els quals "El gos màgic", "Qüestió d'amor propi", "La meitat de l'ànima", "L'estiu de l'anglès" i "Natura quasi morta". La seva obra està traduïda a una quinzena d'idiomes. L'última obra data del 2011, "Natura quasi morta", i és la seva primera incursió en la novel·la negra.
Ha guanyat diversos premis, com ara el Prudenci Bertrana de novel·la, el 1980, per "Una primavera per a Domenico Guarini", o el de Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i el Josep Pla, el 1994, entre altres, per "Dins el darrer blau".
Riera s'afegeix al petit nombre de dones acadèmiques de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola: Ana María Matute, Carmen Iglesias, Margarita Salas, Inés Fernández Ordóñez i Soledad Puértolas.
L'escriptora ha publicat tant en català com en castellà nombrosos llibres de relats i novel·les, entre els quals "El gos màgic", "Qüestió d'amor propi", "La meitat de l'ànima", "L'estiu de l'anglès" i "Natura quasi morta". La seva obra està traduïda a una quinzena d'idiomes. L'última obra data del 2011, "Natura quasi morta", i és la seva primera incursió en la novel·la negra.
Ha guanyat diversos premis, com ara el Prudenci Bertrana de novel·la, el 1980, per "Una primavera per a Domenico Guarini", o el de Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i el Josep Pla, el 1994, entre altres, per "Dins el darrer blau".
