Caroline Darian, filla de Gisèle Pelicot: "Soc la filla de la víctima, però també del botxí"
Ja el qualifiquen de "judici del segle", i tothom té clar que hi haurà un abans i un després. L'anomenat "judici de les violacions de Mazan" va fer mundialment famosa Gisèle Pelicot, una dona drogada durant deu anys pel seu marit i entregada, inconscient, a desenes de violadors reclutats per internet. Però els quatre mesos d'un judici mai vist abans també van donar a conèixer al gran públic la noció de "submissió química", l'acció criminal en què els agressors, generalment propers a les víctimes, utilitzen medicaments amb recepta o sense per cometre els seus delictes.
La submissió química és l'estadi definitiu de la dominació masculina.
El documental "La victòria de Gisèle Pelicot", que "Sense ficció" estrena el 10 de març, el protagonitza Caroline Darian, filla de la víctima i filla també del seu botxí, i pren el judici de Pelicot com a fil conductor, però també se centra en altres víctimes, amb diferents casos que revelen el que fins ara era el punt cec de la violència sexual.
Avui, gràcies a aquell judici, vivim un moment històric. És una ocasió per fer canviar les mentalitats, perquè juntes, i només juntes, podrem vèncer la submissió química",assegura laCaroline.
Filla de la víctima, però també del botxí
Per a la Caroline, la història de la seva família "supera tot el que ens puguem imaginar i mai no hauria dit que arribés a ser coneguda a tot el món".
Soc la filla de la víctima, però també, i això encara costa més de portar, filla del botxí.Ser la filla d'un botxí, d'un pervers sexual, d'un predador sexual, per mi és el pitjor de tot.
La filla de Gisèle Pelicot també se sorprèn del suport que ha rebut la seva mare arreu de França i del paper que ha jugat per impedir que la societat tanqui els ulls davant de la cultura de la violació.
Tampoc hauria dit mai que la meva mare es convertiria en una icona.
Les altres víctimes de la submissió química
La Zoé, que ara té 33 anys, no recorda aquella nit de la Festa de la Música a Niort, quan va ser drogada i violada. Quan es va despertar, estava ajaguda de través, en un lloc solitari contra un arbre i sempre s'ha preguntat com la van portar allà.
Quants eren? Qui va ser? Què em van fer? Tot això, no ho sabré mai.
El Rénald, de 48 anys, ha pogut reconstruir-se i superar la vergonya que sentia en aquell moment per no haver pogut escapar del seu violador. Ell tenia 17 anys i el seu agressor, uns 45.
Ell és l'amo i ho va repetint: et posseeixo, ets propietat meva.L'únic que vols és que allò s'acabi.
I finalment, si la Lilwenn, de 16 anys, va poder obtenir una compensació és gràcies a mostres de cabell preses a temps, una prova essencial de la submissió química. Les agressions sexuals van començar quan tenia nou anys.
Cada vegada que la meva mare se n'anava a treballar, el meu pare ho aprofitava.
La Lilwenn, que quan tenia 13 anys ho va explicar tot a la seva mare, ara ja sap com passava tot. Abans d'anar a dormir, es menjava un iogurt amb gust de fruita, sempre el mateix, i era el seu pare qui li treia la tapa, li posava la cullereta a dins i el remenava.
Era ell qui em preparava el iogurt. Quan me'ls menjava, notava un gust estrany.
