El cas Cocoon, la macroestafa immobiliària més gran de l'estat, es jutjarà 11 anys després

Fa més d'onze anys que els afectats per l'estafa immobiliària més gran que mai hi hagut a tot l'estat esperen el judici. Es tracta de 124 persones que --en la majoria de casos-- van perdre els seus pisos. 

Finalment, serà el 12 febrer quan al banc dels acusats s'hi asseuran una quinzena de persones implicades entre advocats, un notari i diversos testaferros que --segons la Fiscalia-- es van valer de la seva professió per enganyar persones grans i també d'altres amb problemes econòmics. És el conegut com a cas Cocoon, amb 17 persones detingudes pels Mossos d'Esquadra el 2015.

L'inici del cas Cocoon: estafes a gent gran amb rendes vitalícies

La denúncia d'una senyora de 84 anys que va perdre el seu pis del carrer Tarragona de Vilanova i la Geltrú és el primer cas registrat pels Mossos en l'extens sumari judicial. 

En els fets relatats a la comissaria del Garraf, la víctima explicava haver vist un anunci d'una empresa que oferia rendes vitalícies a persones grans. El tracte consistia en el fet que la dona transmetia la propietat del seu pis, però hi podia seguir residint durant tota la seva vida i, a canvi rebia cada mes 2.000 euros.

La víctima només va cobrar dues mensualitats de la renda vitalícia i, poc després, rebia un burofax on se li demanava que havia d'abandonar el pis o seria desnonada per ordre judicial.

Aquest contracte de renda vitalícia s'havia formalitzat davant de notari. En realitat la víctima va signar --sense saber-ho-- la venda del seu pis. En molts casos, alguns dels afectats ja han mort esperant el judici. Un cas que va perjudicar moltes persones, com explica l'advocada d'algunes de les víctimes, Paz Vallés.

Aquest va ser el drama, quan totes aquestes víctimes es van adonar que havien perdut els seus immobles i que moltes vegades tenien judicis per desnonaments del seu propi immoble."

Un altre cas és el del Joaquim, entrevistat per TV3 l'any 2014, quan va denunciar el seu cas. Aleshores, el Joaquim explicava que havia estat enganyat "que no havia signat cap compra-venda" i que estava molt preocupat perquè es veia amb un peu al carrer. Ara, en el seu cas, en el judici està representada com a perjudicada la seva família. 

L'expansió de l'estafa: la banda busca persones amb problemes econòmics

L'altre modus operandi de la banda era oferir crèdits a persones amb dificultats econòmiques i també buscaven víctimes que tenien el seu pis a subhasta per impagament de la hipoteca. És el cas de la Conxita, que va perdre dos pisos, un al carrer Verdi de Barcelona i l'altre a Sant Boi. 

La Conxita va tenir un problema econòmic amb un dels pisos, on vivia el seu pare, i ella n'era la fiadora bancària. Per poder aconseguir els diners necessaris, va voler vendre la meitat d'un dels pisos. Mai va cobrar el que li van prometre, i encara està pendent de recuperar els seus habitatges.

Vaig tindre un problema econòmic. Per internet vaig buscar com vendre part d'un dels pisos i vaig tractar amb senyors que semblaven molt seriosos i resulta que vaig acabar venent el pis davant de notari. 

Un altre testimoni amb què ha parlat 3CatInfo és la Conchita, que va acabar perdent el pis on vivia a Santa Coloma de Gramenet. La banda va canviar el pis de nom i va forçar que fos desnonada judicialment. Des de l'aleshores, no hi pot entrar perquè n'ha perdut la propietat. Ella va firmar pensant que demanava un crèdit, però en realitat va vendre el pis per un preu irrisori.

Em van llegir una mica per sobre el que firmava i van sortir tots d'allà sense haver mirat bé la lletra petita. Em van falsificar la firma, jo no vaig firmar allò. L'escriptura es va canviar a nom d'un dels membres de la banda. Des d'aquell dia el pis ja no era meu.

Les presses i la necessitat van fer que moltes de les víctimes no fossin conscients del que firmaven. Així ho explica a 3CatInfo l'advocat d'alguns dels afectats, Pere Joan Perete Horrach: "Es va generar una situació de pressió ambiental, en el sentit que la víctima estava en la plena confiança en estar assessorada per professionals altament qualificats, com un advocat o un notari. I és clar, també la situació de falta de liquiditat agreujava la immediatesa a l'hora de firmar l'operació."

Un notari, un advocat i un condemnat per assassinat, principals caps de la banda

Durant mesos, les denúncies de persones afectades van anar a parar de manera dispersa en diversos jutjats i comissaries. Finalment, la Unitat Central d'Estafes dels Mossos va assumir el cas i va aglutinar totes les denúncies en una única investigació, el cas Cocoon. La policia va identificar diverses persones, de les quals 17 aniran a judici. Entre els implicats, segons la policia, hi ha els principals caps de la trama.

Un d'aquests és l'advocat Alfonso Comitre, a qui la Fiscalia demana 20 anys i 9 mesos de presó. Comitre va ser la persona que va contactar amb diverses de les víctimes. Al cens del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Comitre encara continua donat d'alta, tot i que --segons fonts consultades-- sembla que ja no exerceix com a advocat. Fonts de l'Advocacia expliquen a 3CatInfo que no ha pogut ser suspès de l'ofici com a advocat perquè no hi ha una sentència ferma amb condemna. Es dona la circumstància, a més, que posteriorment ha estat detingut per altres causes, també per estafa.

L'altre principal implicat en el cas és el notari de Barcelona Enrique Peña, inhabilitat temporalment per part del Ministeri de Justícia arran d'aquesta investigació. La Fiscalia li demana 14 anys i 10 mesos de presó. Policialment, és considerat una peça clau en l'entramat perquè era l'encarregat de donar fe a la firma de les operacions immobiliàries.

Entre els implicats també hi ha una persona que finalment no anirà a judici perquè va fugir del país abans que pogués ser detingut. Es tracta d'Artur Segarra, que es va escapar a Tailàndia. Allà va ser condemnat per l'assassinat d'un català a Bangkok l'any 2016. Inicialment, Segarra va ser condemnat a pena de mort, però, més tard, el rei de Tailàndia li va commutar la pena per cadena perpètua.

Podran recuperar les víctimes estafades les seves cases?

Aquesta és la principal pregunta que es fan els afectats des de fa molts anys. En alguns dels casos hi ha pisos estafats que encara estan a nom d'empreses fantasmes de la banda. Aquests seran uns casos, a priori, més fàcils de recuperar i que, per tant, es puguin desfer els contractes de compra-venda fraudulents, si finalment hi ha sentència condemnatòria.

En canvi, en altres casos els pisos van ser venuts a terceres persones no implicades en la trama i que no en sabien res. Aquí és quan, segons experts jurídics, hi podria haver més dificultats per desfer els contractes de compra-venda. Una de les possibilitats que s'apunten per intentar donar una solució als afectats és que --en cas de sentència condemnatòria--  les asseguradores dels  Col·legis de Notaris i de l'Advocacia paguin indemnitzacions a mode de compensació.