Cas Epstein: descarten que fos assassinat per silenciar-lo
El govern dels Estats Units descarta la teoria de la conspiració per explicar el suïcidi a la presó del financer multimilionari Jeffrey Epstein, acusat de pedofília i de tràfic de menors, i membre d'una elit social en què participaven personatges com Bill Clinton, Donald Trump o el príncep Andreu d'Anglaterra, a qui van acusar d'agredir sexualment una menor que li hauria presentat Epstein.
La investigació sobre la mort del magnat conclou que el suïcidi va passar per una combinació de negligències i errades dels funcionaris de la presó de Nova York on va morir l'estiu del 2019 mentre esperava la celebració del seu judici. El Departament de Justícia nord-americà descarta, doncs, les teories que apuntaven que podria haver estat assassinat per evitar que exposés els secrets més foscos d'alguns dels seus poderosos amics.
Tot es va fer malament
El govern denuncia que el departament de presons no va assignar un company de cel·la a Epstein, segons contempla el protocol (s'havia intentat suicidar dues setmanes abans), i que les càmeres de vigilància no funcionaven com calia. La investigació afegeix que Epstein tenia massa llençols a la cel·la, un factor de risc, com es va demostrar, perquè els va utilitzar per suïcidar-se. A més, els funcionaris encarregats de vigilar-lo (un dels quals estava fent un torn ininterromput de 24 hores de feina) dormien i compraven per internet en lloc de controlar-lo cada mitja hora, com tenien assignat.
La investigació recomana presentar càrrecs contra sis funcionaris de presons, si bé només dos han estat imputats fins ara pels fets. A més, demanen un paquet de mesures per millorar la seguretat dels reclusos.
Una investigació periodística, clau
Jeffrey Epstein va ser detingut el juliol del 2019 acusat d'abusar sexualment de centenars de nenes entre el 2002 i el 2005. Malgrat que ell es declarava innocent, l'any 2008 ja s'havia enfrontat a acusacions similars a Florida, però un acord extraoficial amb el fiscal Barry Krisher de Palm Beach va permetre tancar la investigació. El tracte va ser supervisat per l'aleshores fiscal de Miami, Alexander Acosta, que després va ser el secretari de Treball del govern de Donald Trump. Epstein es va declarar culpable de delictes menors, va ser condemnat a només 13 mesos de presó i va arribar a un acord econòmic amb les víctimes.
Més tard, la periodista Julie K. Brown, del diari Miami Herald, va portar el cas de nou a l'escena pública, cosa que va provocar la presentació de nous càrrecs contra ell i la seva detenció. Brown va arribar a identificar fins a 60 víctimes dels possibles abusos sexuals d'Epstein i va aconseguir que expliquessin la seva història una dècada després. Una altra periodista nord-americana, Conchita Sarnoff, va destapar la vida d'Epstein al llibre "TraffiKing", el 2016. Segons Sarnoff, conèixer qui es beneficiava de la xarxa de menors, a banda d'Epstein, provocaria "un gran impacte".
D'altra banda, la britànica Ghislaine Maxwell, exparella d'Epstein i filla del magnat Robert Maxwell, va ser condemnada l'any passat a 20 anys de presó després de ser declarada culpable de cinc càrrecs relacionats amb el tràfic sexual de noies menors d'edat reclutades per a Epstein. Durant el seu judici, els testimonis van declarar que va ajudar el magnat a reclutar, preparar i abusar de les nenes.
