Cas Julio Iglesias: la valentia de denunciar un home poderós

Han parlat. Han trencat el silenci de l'infern que diuen haver viscut a les mansions del cantant Julio Iglesias al Carib, a Punta Cana i les Bahames. I l'han denunciat. 

Si denunciar la violència masclista sol ser difícil per a moltes víctimes, el cas de Julio Iglesias encara ho complica tot més. Hi coincideixen totes les expertes consultades. Les extreballadores que l'han denunciat són dones joves, vulnerables socialment i econòmicament; mentre Iglesias ha estat una icona de la música, és ric, poderós i amb molta capacitat d'influència.  

De fet, l'abús de poder és una de les principals acusacions contra el cantant. Les periodistes que han fet la investigació i que han conegut les joves, expliquen que hi havia una clara i evident relació de desigualtat entre Iglesias i les extreballadores. I d'això és precisament del que s'hauria aprofitat el cantant.   

I, desgraciadament, sembla que no és un cas aïllat. Segons les investigacions d'Amnistia Internacional en diversos països, és un patró que es repeteix en relacions laborals entre persones amb poder i vulnerables, sobretot quan són migrades, racialitzades i procedents de contextos de pobresa. 

A més, asseguren que operen amb estructures laborals, on la idea que el temps, el cos i el treball de les dones és barat i substituïble. I que, a més, estan afavorides per polítiques migratòries que fan que la vida de les víctimes depenguin dels seus caps: "Com més precari és l'estatus migratori de moltes d'aquestes persones, més risc hi ha d'explotació".  

En aquest sentit, psicòlogues especialistes afegeixen que aquest patró s'emmarca en múltiples maneres d'exercir la violència: aïllament, control de recursos econòmics i, quan és explícita, passa a haver-hi violència física i intimidació.  

Tots aquests elements són els que s'haurien produït dins les mansions: violacions recurrents, vexacions, amenaces i humiliacions. A més, segons la investigació, Iglesias també els controlava els telèfons mòbils, els feia proves ginecològiques i de VIH, els prohibia que es fessin amigues o tinguessin parella, i els limitava les sortides de casa.

Elles diuen que, fins i tot, les havia fet dubtar de si tenien dret o no a negar-s'hi i van plantejar-se si tot plegat eren bromes.

Segons les expertes, és un mecanisme propi d'abusadors, per arraconar i aïllar les víctimes. I quan se n'adonen, diuen, ja estan atrapades.  

La falta de llibertat i la por al descrèdit social és el que explicaria que hagin passat cinc anys entre els fets i les denúncies de les dues extreballadores. A més, en un context en què Iglesias era el seu cap, qui els pagava el sou cada mes. Això, segons les expertes, també fa que el silenci es perpetuï. I ara, s'han enfrontat a una persona que, fins ara, tenia bona part de la societat a la butxaca.

A Julio Iglesias se li han rigut totes les gràcies. En públic, ja s'havia mostrat petonejant, abraçant i acariciant periodistes, tot i que elles, sovint, havien mostrat rebuig. Accions que fa anys pràcticament no es qüestionaven, però que ara amb les denúncies de les dues extreballadores porten a revisar moltes d'aquestes actituds. 

És extraordinari que les extreballadores ho hagin fet públic i l'hagin denunciat. Però diuen que fins ara s'han sentit atrapades, amb por. Ara ho han fet. Afirmen que no volen que quedi impune, perquè "no es cregui que és Déu". 

El seu desig és que altres dones es vegin amb cor, també, de trencar el silenci. De denunciar el seu cap.  

"Ha passat tot aquest temps, entre tres i quatre anys, però penso que ell ho continua fent amb altres noies, i això no em deixa en pau. Vull enviar-los un missatge que sí que poden sortir-se'n. I no és culpa seva. Que no tinguin por", relata una d'elles. 

I l'altra afegeix que "totes les dones que entren a treballar a la casa de Julio Iglesias són víctimes". I, per això, volen fer-los una crida: "Vull que la meva veu els doni força, perquè elles també parlin".   

I ho han aconseguit perquè altres treballadores de Julio Iglesias ja s'han posat en contacte amb les advocades d'aquestes dues primeres víctimes.