"Casa en flames" salta del cine a les llibreries
"Aquell divendres d'agost em vaig posar la pamela. Els meus fills se'n reien, quan la lluïa de jove. Deien que semblava la Camilla Parker. Sempre tan simpàtics, ells. Però, sabeu? A mi, a aquestes altures de la pel·lícula, tant se me'n fot, el que diguin de la meva pamela."
Així comença la novel·la "Casa en flames", publicada fa poc per Columna. A les primeres frases del llibre ja queden dibuixats tres conceptes clau d'aquesta història nascuda al cine: estiu, família i la personalitat poderosa de la Montse, la mare protagonista.
La novel·la du la firma d'Albert Monreal (Barcelona, 1982). Guionista, escriptor i professor de llengua i literatura, és el primer llibre que publica i aquests dies el presenta --dimecres, a La Setmana del Llibre en Català; dijous, davant la premsa, a la llibreria Ona de Barcelona-- amb els nervis del debutant.
Que quedi dit que no es tracta del guió original de la popular pel·lícula. La proposta editorial, ras i curt, era fer-ne una novel·la.
El punt de partida, això sí, havia de ser la "Casa en flames" original. I això queda clar des de la foto de la coberta del llibre, molt similar al cartell de la pel·lícula: l'actriu Emma Vilarasau amb una copa de vi, ulleres fosques, davant del mar i d'una taula ardent.
Eduard Sola, guionista de la pel·lícula original, va proposar el nom d'Albert Monreal --havien treballat plegats, anys enrere, a la revista digital Playground-- a l'editora Glòria Gasch. Ella va tenir la primera idea: convertir en matèria narrativa un dels grans fenòmens del cinema en català: la pel·lícula "Casa en flames", dirigida per Dani de la Orden, i estrenada l'estiu de 2024.
No és un fet habitual que l'argument d'una pel·lícula acabi convertida en una novel·la. En general, el camí es fa a la inversa. Llibres que acaben adaptant-se --o pel mateix autor o per un guionista-- al llenguatge audiovisual.
Tot i així, la mateixa editorial que ara publica "Casa en flames", ja va convertir en dues novel·les --"Quan érem els peripatètics" i "Jo, Pol Rubio"-- l'èxit de la sèrie de 3Cat "Merlí" i de la seqüela "Merlí, Sapere Aude". En tots dos casos, però, l'escriptor va ser Hèctor Lozano, el mateix creador de les ficcions televisives.
Un èxit rotund
La pel·lícula "Casa en flames" va ser un èxit esclatant de públic i va obtenir diferents premis als Gaudí --millor actriu (Emma Vilarasau), millor actor de repartiment (Enric Auquer), millor guió (Eduard Sola)--. També va ser premiada als Goya, als Feroz i als Forqué.
Monreal reivindica la novel·la com un ens autònom, al marge de la pel·lícula. Pensa que funciona tota sola, que els espectadors de la pel·lícula la reconeixeran, però que la història és prou sòlida per seduir també nous lectors.
Tot i que es respecta l'argument, els personatges (els que parlaven castellà a la pel·lícula, aquí ho segueixen fent) i l'arquitectura narrativa, l'escriptor ha modificat el punt de vista (els diferents personatges parlen en primera persona) i alguns diàlegs.
Monreal també ha afegit alguns capítols inèdits referits al passat dels diferents protagonistes, que volen oferir al lector més pistes per entendre alguns comportaments extrems.
Eduard Sola ha reconegut que la novel·la li ha donat algunes pistes per afrontar la segona part de la pel·lícula que està preparant amb el mateix director, Dani de la Orden. De moment, no està previst que el nou film també tingui una segona vida a les llibreries.
Justament, Dani de la Orden, a la faixa promocional que acompanya el llibre, ha escrit el millor anunci possible per a aquesta singular adaptació: "Em fot ràbia perquè la novel·la és millor que la pel·lícula. Ràbia o orgull, ja no sé què sentir."
Els lectors tenen ara a les mans el seu propi veredicte. "Les comparacions --admet Monreal-- seran inevitables."
