Casol acusa Junts de "combatre la diferència ideològica amb un masclisme molt agressiu"

Després de ser expulsada del grup parlamentari de Junts per la denúncia arxivada per assetjament masclista, la diputada Cristina Casol està tramitant la baixa com a militant "per coherència".

Així ho ha assegurat aquest dimecres en una entrevista al programa "Més 324" de TV3, on també ha explicat que està "valorant amb els seus advocats" portar el cas als tribunals. Casol s'ha referit tant a la denúncia per assetjament masclista arxivada per l'Oficina d'Igualtat del Parlament, com a les "represàlies", amb la seva expulsió del grup parlamentari, i a tot el que pugui passar a partir d'ara.

Casol ha justificat així la seva decisió:

"La llei d'igualtat espanyola diu que, quan una dona denuncia masclisme, no hi pot haver represàlies. I l'expulsió del grup és una represàlia."

En aquest sentit, ha assenyalat el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, per "combatre la diferència ideològica amb un masclisme molt agressiu".

En l'entrevista al programa de Xavier Graset, Casol ha explicat que va redactar un informe per a l'Oficina d'Igualtat del Parlament amb deu fets d'assetjament: "Escridassades en públic a l'hemicicle, menysteniment per la roba que duia, abús de poder, canvis absurds de comissions, aïllament...".

L'ara diputada no adscrita ha defensat que va entrar a Junts per la seva diversitat ideològica i ha explicat que durant la legislatura, en contra del criteri de la majoria, ha "qüestionat" els Jocs Olímpics d'hivern, el projecte del Hard Rock o els habitatges d'ús turístic.

"Han combatut aquesta diferència ideològica i l'han combatuda amb un masclisme molt agressiu", ha denunciat Casol, que ha desitjat "més sort" a la també diputada de Junts i secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, en la seva denúncia per assetjament masclista.

Per la seva banda, la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha dit que no ha parlat mai de qüestions internes del partit a través dels mitjans de comunicació i que tampoc ho pensa fer ara, en el que ha qualificat de "procés dolorós".