Catalans a l'estranger presenten una proposta per reformar el vot exterior
En les eleccions al Parlament del 1988, gairebé el 45% dels catalans que vivien a l'estranger van emetre el seu vot. Són els comicis amb més participació d'aquest segment de població. A partir d'aleshores la xifra va iniciar una baixada pronunciada, fins al mínim del 4,2% en les eleccions del 2021, que va créixer tímidament, fins al 7%, en les del 2024.
És cert que en aquelles eleccions de finals dels 80, només hi havia 13.000 catalans inscrits al cens electoral de residents absents (CERA) i que la xifra ha anat pujant fins als gairebé 300.000 dels últims comicis. Però a la vegada que ha caigut la participació, s'han multiplicat les queixes dels residents a l'estranger per les dificultats per emetre el seu vot.
Davant d'això, un grup de sis catalans residents a l'estranger han presentat aquest dilluns una iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament per modificar la llei electoral i facilitar el vot dels que viuen fora de Catalunya.
Entre les propostes hi ha la creació d'una circumscripció electoral pròpia per a la comunitat catalana a l'exterior. S'afegiria a les actuals províncies que marquen la circumscripció, en virtut de la llei electoral espanyola (Catalunya no en té una de pròpia).
Això, segons els impulsors, fomentaria la participació, perquè hi hauria una llista i candidats propis, representants dels interessos del col·lectiu.
També es vol desenvolupar el vot delegat i el vot electrònic. El primer consisteix a poder traspassar el dret de vot a una persona resident a Catalunya, i segons els impulsors ja s'exerceix amb èxit a altres països.
Pel que fa al vot pel correu, els autors de la ILP assenyalen que es va assajar als anys 90 a Catalunya i es va deixar aparcat.
Sense llei electoral pròpia
Els impulsors de la ILP no entren, però, a definir els aspectes més espinosos d'una llei electoral. El Parlament no ha estat capaç de trobar majories per a una norma pròpia, tot i que és un debat recurrent. En lloc d'això, el text recull les parts que han generat més consens de les anteriors vegades que s'han debatut propostes de llei electoral.
Ara la ILP entrarà el Parlament i serà la mesa qui l'haurà de qualificar. En cas que s'accepti, hauran de començar la recollida de signatures, i en necessiten com a mínim 50.000.
