Catalans que van marxar a Cuba i descendents que se'n tornen un segle després
L'any 1903, Pere Freixas, un català nascut a Mont-roig del Camp, va marxar a Cuba buscant una vida millor. Un segle més tard, un besnet seu, Yasef Barbán Freixas, ha marxat d'aquell país per fer un viatge de retorn a la recerca també d'una vida millor.
Un viatge d'anada i tornada
Pere Freixas i Pallejà, natural de Mont-roig del Camp, se'n va anar a fer les Amèriques el 1903, com tants altres catalans del moment. Les coses li van anar bé, però no va tornar a Catalunya, sinó que va arrelar a Cuba, on va tenir nou fills. Ara, més de 100 anys després, un besnet seu, Yasef Barbán Freixas --nascut a Cuba el 1983--, ha fet el viatge invers i ha tornat a casa per trobar millors oportunitats i construir-se un futur amb condicions.
"El meu avi va anar a Cuba", que "El documental" estrena el 24 de gener, repassa paral·lelament les dues línies d'acció de la història. Una, a través de dibuixos animats i de la veu d'Abel Folk, que interpreta el paper de Pere Freixas. I, una altra, a través del testimoni del mateix Yasef Barbán Freixas, la seva dona, Yudeikis Orta, i altres familiars dels Freixas que se'n van anar a Cuba i dels Freixas de Catalunya.
A banda dels personatges protagonistes, al documental hi apareixen les veus de Tate Cabré, periodista especialista en indians; Carlos Batista, historiador i periodista cubà que fa uns mesos s'ha traslladat a Barcelona, i Anna Costal, musicòloga.
"El meu avi va anar a Cuba" s'ha rodat durant cinc anys a Valladolid, Barcelona, Mataró, Botarell i Palamós.
Els catalans que no van tornar
El documental pretén fer una reflexió de llarg abast sobre el fenomen de les migracions i com, lluny de ser una temàtica contemporània, fa centenars d'anys que provoca històries de patiment, però també de superació.
L'historiador i periodista Carlos Batista recorda que "des que es va fundar, Cuba va ser un país que va rebre immigració. A partir del 1959 es converteix en un país d'emigració, producte dels canvis polítics i econòmics".
"El meu avi va anar a Cuba" també és una oda als catalans que es van quedar a Cuba i que han restat a l'ombra de la història, a diferència dels indians, que es van poder enriquir i que van poder tornar a casa i deixar-hi petjada en forma de construccions o de noves infraestructures, com el tren de Miquel Biada.
Només el 5% dels catalans que van emigrar a Cuba es van enriquir; la resta, no.
"Ni tan sols van aconseguir ajuntar els diners per al passatge de tornada", destaca l'historiador i periodista Carlos Batista.
La relació entre la família Freixas catalana i la cubana
"Durant gairebé 100 anys, les dues famílies, la cubana i la catalana, havien estat en contacte d'una manera o una altra, però la comunicació es va tallar", relata Yasef Barbán Freixas.
Maria Carme Maltas Freixas, neboda neta de Pere Freixas de la part catalana, explica com es va reprendre el contacte.
Va ser una cosa bastant divertida per trobar adreces electròniques. Ens vam poder comunicar per internet.
Després, la seva filla, Maria Salicrú-Maltas, neboda besneta de Pere Freixas, va anar a Cuba a conèixer la família. La branca cubana dels Freixas va fer el possible per trobar la documentació de Pere Freixas i poder obtenir el passaport espanyol.
"Amb la llei de nets poden demostrar que són nets d'un espanyol, amb la qual cosa se'ls dona automàticament la nacionalitat espanyola", detalla la periodista Tate Cabré.
Maria Salicrú-Maltas explica: "Gran part de la família està en desacord amb el règim cubà i, per tant, si nosaltres els podíem ajudar a obtenir aquesta documentació era un gran regal".
Finalment, Yasef Barbán Freixas, que ara viu a Valladolid amb la seva família, aconsegueix que sa mare pugui marxar de Cuba i reunir-se amb ell.
Finalment estem junts. Un nou començament d'esperança, de llibertat, de família...
