Catalunya demana la retirada de la mascareta als centres sanitaris, farmàcies i residències
La Generalitat considera que ha arribat el moment de retirar les mascaretes dels llocs on encara són obligatòries i restringir-ne l'ús a determinats casos. Des del 8 febrer, ja no cal portar-ne al transport públic, però es manté la indicació als centres sanitaris, farmàcies, dentistes, residències de la tercera edat i sociosanitaris.
D'aquesta manera, cal portar-ne quan es va a l'hospital, al CAP, al dentista, a la farmàcia o a centres de reproducció assistida i d'interrupció voluntària de l'embaràs. També als geriàtrics, en el cas dels treballadors que estan en contacte amb els residents o en el dels visitants quan són en zones compartides.
Ara, Salut planteja que la mascareta s'utilitzi "quan sigui necessari", segons ha explicat a TV3 la secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas.
Això vol dir que se la posin les persones que tinguin símptomes de malaltia respiratòria, si s'ha d'atendre una persona més vulnerable a la covid o bé els treballadors sanitaris de les unitats de malalties respiratòries.
I a les urgències? "Depèn. Si atenem una persona vulnerable, amb caràcter de gravetat, potser seria lògic portar-ne. Si som a traumatologia o amb persones joves, potser no és necessari", ha apuntat.
A les residències, Cabezas opina que "si la persona que atén el resident no té una malaltia respiratòria, no tindria per què portar-ne". I defensa que es revisi l'aïllament dels residents, que pot ser "molt dur".
Cabezas remarca les dues lliçons que hauríem d'haver après de la pandèmia. Una, rentar-se les mans i fer-ho bé. I l'altra, posar-nos la mascareta i evitar el contacte amb persones vulnerables si tenim símptomes respiratoris. I dur-la "ben posada", recalca, tapant nas i boca, ja sigui amb una mascareta quirúrgica o una FPP2.
Ajustar el protocol a la situació actual de la pandèmia
La doctora Cabezas ha enviat una carta a la comissió de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i a la ponència d'alertes perquè "s'adeqüi el protocol de la covid a la situació epidemiològica actual", marcada per l'òmicron i la vacunació:
Fa mesos que tenim un nivell de circulació del virus baix i amb indicadors de gravetat que són similars al d'altres infeccions respiratòries, com la grip. Per tant, volem que s'adeqüi el protocol i es faci un abordatge global d'aquest tipus de malalties respiratòries.
El correu electrònic es va enviar fa tres setmanes. I, des de fa 10 dies està en marxa un grup de treball per analitzar la petició, en el qual participa la Generalitat.
Cabezas ha destacat l'elevada cobertura de vacunació, sobretot a les residències, amb la segona dosi de reforç (la quarta dosi), i el fet que hi ha molta població amb immunització híbrida, perquè ha rebut la vacuna i ha passat la malaltia.
I ha donat algunes xifres per il·lustrar el canvi de context. Ara hi ha 310 persones ingressades amb prova positiva de covid, "que no vol dir ingressades per covid", ha puntualitzat. L'any passat eren 900, i fa 2 anys gairebé eren 2.000.
A les UCI, ara hi ha 14 persones amb test positiu, lluny dels indicadors d'altres anys.
Dos articles contraris a la mascareta universal a l'entorn sanitari
A més d'aquestes dades, la Conselleria de Salut fonamenta la petició en dos articles que qüestionen la relació risc-benefici entre l'obligació de portar mascareta en determinats llocs i la severitat de la covid.
En el primer, publicat a l'abril, els investigadors van estudiar durant 40 setmanes un hospital de Londres on es va decidir que, fora de les àrees d'alt risc, el personal es podria treure la mascareta.
La conclusió va ser que la retirada no havia incrementat de manera significada els casos de contagi dins de l'hospital. L'estudi es va presentar al Congrés europeu de microbiologia clínica i malalties infeccioses.
El segon document és un article d'opinió publicat la setmana passada a la revista Annals of Internal Medicine en el qual s'argumenta que, en un context de població majoritàriament vacunada i amb una variant menys severa, no té sentit l'obligació que tot el personal sanitari porti mascareta, sinó que cal restringir-la a determinats casos. Per exemple, que en portin les persones amb símptomes respiratoris en centres de salut.
Signen l'article professionals de Harvard, de la Washington University School of Medicine i altres centres nord-americans.
El text reconeix la importància de les mascaretes en la prevenció i deixa la porta oberta a recuperar l'obligació quan calgui en el futur, però resumeix el moment actual així:
Ha arribat l'hora de retirar polítiques que no són apropiades per a un patogen endèmic quan els beneficis que s'esperen d'aquestes polítiques són escassos.
Per això, afegeix, cal dir adeu "per ara" a la mascareta universal a l'atenció sanitària.
Pendents de la valoració de l'OMS
Un altre argument és el que pugui dir l'Organització Mundial de la Salut els pròxims dies.
L'última vegada que va valorar la situació d'emergència de salut pública va ser a finals de gener, i el 30 d'abril s'ha de tornar a pronunciar.
A principis d'any, Occident mirava amb recel com la Xina havia aixecat les restriccions de cop, just abans de la celebració de l'Any Nou xinès.
Hi havia el temor que arribés una variant nova, però s'ha vist que no hi ha hagut "cap efecte especial", ha afirmat Cabezas.
Per això el que digui l'OMS pot donar més raons als que defensen que cal deixar la mascareta encara més guardada.
Fa poc més d'un mes, i tres anys després de la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia, el Departament de Salut va donar per acabada l'alerta sanitària per la covid.
Més d'un any després de l'arribada de la variant òmicron, entràvem oficialment en una fase de normalitat.
La covid-19 no ha desaparegut, i es manté la recomanació de vacunar-se, sobretot pel que fa als professionals sanitaris i persones vulnerables, però les circumstàncies han canviat.
