Catalunya, lluny del 50% d'energia renovable el 2030: el 2024 va suposar només el 19%
La implantació de renovables a Catalunya continua sent lenta, segons l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya.
Segons l'informe basat en dades de Red Eléctrica i la Generalitat, que ha vist la llum aquest dimecres, només el 19% de tota l'electricitat produïda el 2024 té origen renovable, quan l'objectiu fixat per la Unió Europea i pel mateix Proencat (l'eina de la Generalitat per a la implantació de renovables) és del 50% el 2030.
Per tant, caldrà fer un esprint per aconseguir-ho, i les presses mai són bones conselleres a l'hora de fer les coses de la millor manera possible.
Tot i que sembli que hi ha hagut una lleugera pujada respecte al 2023, de més de 3 punts, en realitat es deu a les pluges de finals de l'any passat, que han fet possible l'augment de generació d'energia hidràulica, la renovable que més es produeix a hores d'ara a Catalunya.
Any rere any, denuncien que els tràmits són massa lents
Un dels portaveus d'OBERCat és Víctor Cusí, que és també president d'EolicCat, l'organisme que aplega el sector empresarial eòlic. Denuncia que el 2024 no es va autoritzar cap parc eòlic nou. L'Observatori atribueix aquest estancament a la lentitud dels tràmits:
Vivim dels projectes que s'han tramitat històricament des de fa molts anys i necessitem clarament que es tramiti més ràpid. Hi ha molta part burocràtica que es podria simplificar en un procés administratiu més eficient.
Però això implica, per exemple, fer amb més rapidesa els estudis ambientals? Víctor Cusí creu que ara són molt curosos: "Demanem que se'ns exigeixi que les coses es facin bé, per descomptat, però que es facin més ràpidament. Hi ha molts projectes que estan encallats a Urbanisme durant anys."
Una burocràcia que, a més, implica un pagament de taxes que, denuncien, és el més alt de tot l'Estat, amb xifres que poden multiplicar per quatre les taxes d'Andalusia o Castella i Lleó, per exemple, com insisteix Helena Badger, advocada especialitzada en energies renovables i també portaveu d'OBERCat:
Estem pagant un tràmit que és fins a quatre cops més car que en altres comunitats, i resulta que aquest tràmit no es fa amb l'agilitat que requeriria. Els projectes fotovoltaics estan trigant més de 800 dies a tramitar-se i els eòlics, més de 1.000 dies.
I defensa que això a qui realment perjudica és als petits projectes: "Les empreses que tenen la capacitat d'aguantar aquests llarguíssims temps de tramitació i d'assumir taxes tan elevades són grans empreses i grans promotors."
L'Observatori denuncia que això ens manté en un sistema de consum elèctric que continua sent brut i que, a més, és cada cop menys autòcton.
Mentre que l'eòlica, amb un percentatge del 6,39% del total, no ha pujat perquè no se n'ha aprovat cap projecte nou, la hidràulica continua liderant el consum de renovables, amb un 8%, i la solar gairebé tampoc s'ha mogut, amb un simbòlic 1%.
Però, en canvi, l'energia elèctrica que prové de fonts fòssils continua tenint un bon percentatge, gairebé un 18%, si sumem fonts com els cicles combinats (que funcionen amb gas) o la cogeneració (també amb combustibles fòssils).
I la nuclear encara és la font que més consumim a Catalunya, amb gairebé la meitat del total.
L'electricitat que ve de fora de Catalunya, en augment
Però una de les xifres que més preocupa és l'augment de l'electricitat que importem, que el 2024 ha estat un 15% en total, sobretot de França i també de la resta d'Espanya, com denuncia Helena Badger:
Estem important un 8% més respecte al 2023. Això al final és negatiu per a Catalunya perquè és menys sobirania energètica que tenim, menys generació autòctona i, al final, menys competitivitat.
L'autoconsum ja no puja
Tampoc es va pel bon camí en l'autoconsum. Les noves instal·lacions de plaques en teulades estan en caiguda en picat. Després d'uns pocs anys de bonança, el 2024 va haver-hi un 41% menys de noves instal·lacions que l'any anterior.
Les dificultats en la burocràcia tornen a ser un dels entrebancs, a banda que els preus de l'energia en hores solars ja no són tan alts com mesos enrere:
A més, les subvencions Next Generation ja s'han acabat. I, mentrestant, veiem que la major part de fotovoltaica que tenim és d'autoconsum. Per tant, el fet que l'autoconsum no estigui creixent és una molt mala notícia per al sector fotovoltaic català.
I també és molt mala notícia perquè és un dels sistemes de subministrament elèctric més nets (es col·loquen en teulades) i lògics (es consumeix alhora que es genera electricitat). Però els pocs incentius econòmics (l'energia sobrant es paga encara molt per sota dels preus de mercat, tot i que el propietari ha hagut de fer una inversió important) tampoc ajuden a motivar particulars i empreses a sumar-s'hi.
L'Observatori destaca, a més, que l'apagada del mes d'abril va deixar palès que és necessari un sistema d'emmagatzematge energètic. De fet, d'ençà de l'apagada, les peticions de projectes de bateries han augmentat. Ara mateix, a Catalunya, no n'hi ha cap en marxa. A Espanya, en canvi, sí.
"Els promotors s'estan adonant d'això i estan demanant projectes. I copem, de fet, el 20% de la potència total d'accés i connexió que hi ha en tot el territori espanyol. El 20% el tenim a Catalunya sol·licitat i concedit i ara falta que es pugui tramitar", diu Helena Badger.
Anem tard per assolir els objectius marcats per d'aquí menys de cinc anys. El gran repte és on i com fer-ho, ja que cal trobar un equilibri i que es respecti l'agricultura i ecosistemes que també són molt necessaris per frenar la crisi climàtica.
